va esclatar la guerra. La recerca de millors condicions de treball no acabavad’agradar al seu pare:«Li vaig dir: “Pare, aquell que es queda sempre al mateix bassal, no valres”».Republicana i catalanista, als 19 anys ingressa a ERC pocs mesos desprésde la seva fundació. Amb Antonieta Feliu, Anna Espelt i Isabel Arderiu,entre d’altres, el gener de 1933 van constituir el Grup Femení d’ERC deManresa.84LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS2010Maria CasajuanaFJI«Hi havia hagut eleccions i les dones també ens varem mobilitzar tot i queels homes no ens hi volien al partit. Nosaltres els hi dèiem: ja està bé, desprésque us hem ajudat tant! Jo tenia 19 anys. Llavors es va formar el Grup Femeníi ja vàrem poder fer-nos militants. Jo no era gaire de parlar en públic, quanem trobava davant la gent quedava acovardida i no sabia què dir. Però sí quefeia altres coses.Una vegada, durant la guerra es varen fer uns calendaris per recaptar fonsi l’alcalde Marcet els va portar perquè els venguéssim. Jo de seguida els vaigtenir venuts i l’hi en vaig demanar més. Em va dir que quan els anava a buscara Barcelona li deien: “Caram Marcet, us porteu la palma de vendre calendaris!”.I ell els hi va dir que a Manresa hi havia una noia que hi treballava devalent.»Amb l’alcalde Marcet varen establir una bona amistat. En veure que erauna noia molt capaç li va proposar que s’encarregués de la Delegació delMinisteri de Defensa als hospitals de Manresa. Aquesta tasca, a més de lasindical, des de la CNT, la feia després d’acabar la seva jornada laboral.Per a Maria, dues persones varen ésser els puntals de la seva activitatpolítica: l’alcalde Francesc Marcet i l’activista Antonieta Feliu. No dubta endonar-los tot el protagonisme en l’episodi del salvament de la Seu de Manresa.La carta al diari de l’alcalde i el recolzament immediat de l’AntonietaFeliu, en aquell moment responsable de cultura d’ERC, varen salvar la catedralde la piqueta. 109Les dificultats de la guerra i les responsabilitats que havia assumit li varenafectar la salut. El desembre de 1938 el metge li recomanà un canvi d’aires.«Patíem gana i em cansava molt. A la Fàbrica Nova ens van dir que estariaseixanta dies parada. El metge Redondo m’havia recomanat descans i comque tenia uns familiars a la Coma em va fer la baixa i em va dir que hi anés».109 Per una informació més detallada sobre aquest episodi podeu consultar Joaquim Aloy,El salvament de la Seu de Manresa l’any 1936 [en línia], disponible a: , [consulta. 9 de febrer de 2011].
El final de la guerra va significar la presó per a AntonietaFeliu i l’exili per l’alcalde Francesc Marcet. Ell mateix,abans de passar cap a França, va pujar a la Comai la Pedra i li va dir: «Si estàs bé aquí dalt, no te’n moguis».El nou règim, un cop més, en no poder revenjar-sede l’alcalde republicà, va descarregar la repressiósobre la seva família. A la seva filla, funcionària dela Generalitat la varen depurar, el seu fill va rebre constantsamenaces i, en un acte d’indignitat van empresonarla seva mare Margarida Artigas, de 73 anys, ambl’única acusació de ser «madre del exalcalde rojo deManresa». Marcet no va poder tornar fins el 1948 peròpatint el buit de la societat manresana.Maria Casajuana va evitar la repressió directa perquèpel seu delicat estat de salut i el consell de Marcets’havia quedat a la Coma treballant de minyona. Allí esva casar amb Francesc Pujol, que malauradament vamorir al cap de pocs anys. Amb 43 anys, la Maria vatornar a Manresa on les seves amigues nuadores li varenbuscar feina a la Fàbrica Roca,«Però no m’hi vaig sentir a gust perquè el meu parehavia estat objecte d’una injustícia. A més a més vanposar màquines de nuar i ja sabem que les màquinesmaten les mans. A Can Bertran no hi vaig tornar perquètotes les que havien tingut algun càrrec sindical anavena parar al carrer, per tant no calia ni intentar-ho.»Va trobar feina a la fàbrica del valencià ManuelIbáñez,«Molts dels treballadors que tenia no sabien treballar,fins al punt que hi perdia diners i va tenir que plegar.De cop i volta em vaig trobar a l’atur, sense dents iamb cabells blancs».Onze mesos després, per mitjà d’un conegut, va poderentrar en una fàbrica de tovalloles per completarels darrers set anys de la seva vida laboral. Es va jubilarals 60 anys, per dedicar-se a cuidar la seva mare.«Tot i tenir 34 anys de treball reconeguts només emvan servir 24, de manera que em van donar una pagaque no arribava als 300 euros d’ara».Maria ha mort molt recentment, el 10 de febrer d’enguany,a la residència de Manresa on va viure els seusdarrers anys i des d’on li agradava estar al corrent dela política del país.La seva llavor, però, continua animant a les novesgeneracions, com demostra el fet que des del 2002la secció local d’ERC i de les JERC de Manresa venenatorgant un guardó, amb motiu de la diada del 8 demarç, amb el nom de Maria Casajuana, per simbolitzar«la lluita, l’esforç, la constància i la implicació dela dona en la vida laboral i social, a més de l’amor pelnostre país.»Maria Descals i BoadasLloret de Mar, 1914-2002A la Costa Brava, hi ha molta gent que està moltagraïda a l’arribada del turisme perquè va significar elpas d’una societat quasi de supervivència a una de benestari folgança econòmica. Per a una dona de Lloretde Mar, i la seva família, l’esclat turístic va significarmolt més que això, va significar deixar de ser «Mariala roja».Maria Descals era filla d’una família de constructorsd’obres. El pare era de Sallent i havia arribat a Lloretper treballar en les obres de la carretera que va unir elpoble amb la veïna Tossa de Mar.A Lloret es va casar amb la Francisqueta Boadas ivaren muntar una empresa de construcció que va passarals seus fills fins que aquests varen obrir el primerhotel.Jaume Orpí Freixes era un delineant de Sabadellque va ocupar la plaça de secretari de l’Ajuntamentde Lloret durant la República. Era militant d’Esquerra.Aquí va conèixer Maria Descals i es van casar.En acabar la guerra, Jaume Orpí s’exilià a Perpinyà iMaria Descals i el seu fill Valentí Orpí, nascut el 1936, esvaren quedar amb els avis materns. Com sempre passavaamb les famílies dels exiliats, la policia i els nousdirigents locals varen dirigir el seu ressentiment cap ala família. Encara ara, Valentí Orpí no pot veure imatgesd’intervencions policials perquè li recorden elsmals tràngols que varen haver de passar durant anys.85LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS
- Page 3:
Les dones d’esquerra. 1939-1979ME
- Page 6 and 7:
Biblioteca de Catalunya. Dades CIPM
- Page 9:
Taula de contingutsMemòria i Testi
- Page 14 and 15:
Barcelona, 29 de maig de 1939Col·l
- Page 17 and 18:
Les dones i la política: el cas d
- Page 19:
Derrotes i supervivènciesAmb la de
- Page 22:
20LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 26 and 27:
24 Nativitat Yarza, milicianaa l’
- Page 28 and 29:
26LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 30 and 31:
28LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 32 and 33:
Camp de la BotaDes del 1992 un monu
- Page 34 and 35:
32LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 36 and 37: 34LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 38 and 39: 36LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 40 and 41: 1950Expedient del procés denaciona
- Page 42 and 43: 40LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 44 and 45: 42LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 46 and 47: Circa 1940Francesca Solé junt al s
- Page 48 and 49: Maria Antònia Freixes i JoverBarce
- Page 50 and 51: 48LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 52 and 53: 50LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 54 and 55: ésser musulmans els estava prohibi
- Page 56 and 57: 54LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 58 and 59: Bellprat, 5 de maig de 1944Visita d
- Page 60: 58LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 63 and 64: llarg dels anys i, amb elles com a
- Page 65 and 66: «Definitivament, ja tenim constitu
- Page 67 and 68: 20 octubre 1939Informe contra Anton
- Page 69 and 70: Maria Teresa Gibert i PerottiBarcel
- Page 71 and 72: Castelltort-Gibert es va traslladar
- Page 73 and 74: -”No s’ amoïni, vingui amb mi
- Page 75 and 76: A partir de 1930, va escriure repor
- Page 77 and 78: tar la crítica i el públic en el
- Page 79 and 80: Teresa Gibert. També hi ha constà
- Page 81: català: va connectar amb gent de T
- Page 84 and 85: Manresa, 20 de maig de 1947Visita d
- Page 88 and 89: «A casa hi teníem molts registres
- Page 90: 88LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 94 and 95: Barcelona, circa 1950Tres parelles
- Page 96 and 97: 94LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 98 and 99: 96LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 100 and 101: Barcelona, març de 1946La Humanita
- Page 102 and 103: 100LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 104 and 105: 102LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 106 and 107: 104LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 108 and 109: Barcelona, 21 de novembre de 1977Re
- Page 110 and 111: Durant la Guerra Civll va formar pa
- Page 112 and 113: 110LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 114 and 115: 112LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 116 and 117: Josepa Batalla i RúbioBarcelona, 1
- Page 118 and 119: «En veure que les coses no s’arr
- Page 121 and 122: Anna Mercadé i FerrandoBarcelona,
- Page 123 and 124: amb més entitat. Com que no era f
- Page 125 and 126: Paraules no ditesMai tan lent com a
- Page 127 and 128: Fonts d’il·lustracióAFMIAHMAMTM
- Page 129 and 130: Fonts consultadesArxius i biblioteq
- Page 131 and 132: IBAÑEZ I VIVES, Judith; VALLE I LO
- Page 133 and 134: SURROCA I LLUCIÀ, Isidre. «Nativi