PPjTl

va esclatar la guerra. La recerca de millors condicions de treball no acabavad’agradar al seu pare:«Li vaig dir: “Pare, aquell que es queda sempre al mateix bassal, no valres”».Republicana i catalanista, als 19 anys ingressa a ERC pocs mesos desprésde la seva fundació. Amb Antonieta Feliu, Anna Espelt i Isabel Arderiu,entre d’altres, el gener de 1933 van constituir el Grup Femení d’ERC deManresa.84LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS2010Maria CasajuanaFJI«Hi havia hagut eleccions i les dones també ens varem mobilitzar tot i queels homes no ens hi volien al partit. Nosaltres els hi dèiem: ja està bé, desprésque us hem ajudat tant! Jo tenia 19 anys. Llavors es va formar el Grup Femeníi ja vàrem poder fer-nos militants. Jo no era gaire de parlar en públic, quanem trobava davant la gent quedava acovardida i no sabia què dir. Però sí quefeia altres coses.Una vegada, durant la guerra es varen fer uns calendaris per recaptar fonsi l’alcalde Marcet els va portar perquè els venguéssim. Jo de seguida els vaigtenir venuts i l’hi en vaig demanar més. Em va dir que quan els anava a buscara Barcelona li deien: “Caram Marcet, us porteu la palma de vendre calendaris!”.I ell els hi va dir que a Manresa hi havia una noia que hi treballava devalent.»Amb l’alcalde Marcet varen establir una bona amistat. En veure que erauna noia molt capaç li va proposar que s’encarregués de la Delegació delMinisteri de Defensa als hospitals de Manresa. Aquesta tasca, a més de lasindical, des de la CNT, la feia després d’acabar la seva jornada laboral.Per a Maria, dues persones varen ésser els puntals de la seva activitatpolítica: l’alcalde Francesc Marcet i l’activista Antonieta Feliu. No dubta endonar-los tot el protagonisme en l’episodi del salvament de la Seu de Manresa.La carta al diari de l’alcalde i el recolzament immediat de l’AntonietaFeliu, en aquell moment responsable de cultura d’ERC, varen salvar la catedralde la piqueta. 109Les dificultats de la guerra i les responsabilitats que havia assumit li varenafectar la salut. El desembre de 1938 el metge li recomanà un canvi d’aires.«Patíem gana i em cansava molt. A la Fàbrica Nova ens van dir que estariaseixanta dies parada. El metge Redondo m’havia recomanat descans i comque tenia uns familiars a la Coma em va fer la baixa i em va dir que hi anés».109 Per una informació més detallada sobre aquest episodi podeu consultar Joaquim Aloy,El salvament de la Seu de Manresa l’any 1936 [en línia], disponible a: , [consulta. 9 de febrer de 2011].