PPjTl

40LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISMèxic, abril 1956Maria Dolors Bargalló al costatde Josep Tarradellas en una visitadel president de la Generalitatals exiliats catalans a Mèxic.AMTMAixí mateix fou membre de la Comissió d’Auxili Femení del Ministeri deDefensa Nacional al costat de Dolores Ibárruri «la Pasionaria»; membre,també, del Comissariat de refugiats de la Generalitat; representant del SocorsRoig a Catalunya i directora del correccional de nenes menors “EnricFontbernat”.A la fi de la Guerra Civil s’exilià a França passant per Portbou el 10 de febrerde 1939. Visqué primer a Perpinyà i més tard a Dammarie-lès-Lys finsque salpà a bord de l’Ipanema cap a Mèxic l’11 de juny del mateix any.Ja a Mèxic, on continuà militant fins a la seva mort a Esquerra, col·laboràen les publicacions de l’exili, com l’edició mexicana de La Humanitat o larevista més longeva editada mai en català, Ressorgiment, de Buenos Aires.És justament en aquesta revista on va fer la seva primera col·laboracióescrita de l’exili. Amb motiu del primer concert de la renovada coral del’Orfeó Català de Mèxic, Bargalló hi evoca la pàtria llunyana i sotmesa:«[...] I quan les primeres notes de “L’Emigrant” es deixaren sentir, fou unamena de sanglot incontenible que sortia del més profund de cada u de nosaltres.Qui no ha experimentat en el seu cor un batec dolorós en sentir el “DolçaCatalunya / Pàtria del meu cor”, quan encara érem a Catalunya, i podíemcantarla a pler, i teníem les nostres llars, i la llar de tots els Catalans en llibertat!Què no significa aquesta cançó quan l’exili pesa damunt una part dels ca-