40LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISMèxic, abril 1956Maria Dolors Bargalló al costatde Josep Tarradellas en una visitadel president de la Generalitatals exiliats catalans a Mèxic.AMTMAixí mateix fou membre de la Comissió d’Auxili Femení del Ministeri deDefensa Nacional al costat de Dolores Ibárruri «la Pasionaria»; membre,també, del Comissariat de refugiats de la Generalitat; representant del SocorsRoig a Catalunya i directora del correccional de nenes menors “EnricFontbernat”.A la fi de la Guerra Civil s’exilià a França passant per Portbou el 10 de febrerde 1939. Visqué primer a Perpinyà i més tard a Dammarie-lès-Lys finsque salpà a bord de l’Ipanema cap a Mèxic l’11 de juny del mateix any.Ja a Mèxic, on continuà militant fins a la seva mort a Esquerra, col·laboràen les publicacions de l’exili, com l’edició mexicana de La Humanitat o larevista més longeva editada mai en català, Ressorgiment, de Buenos Aires.És justament en aquesta revista on va fer la seva primera col·laboracióescrita de l’exili. Amb motiu del primer concert de la renovada coral del’Orfeó Català de Mèxic, Bargalló hi evoca la pàtria llunyana i sotmesa:«[...] I quan les primeres notes de “L’Emigrant” es deixaren sentir, fou unamena de sanglot incontenible que sortia del més profund de cada u de nosaltres.Qui no ha experimentat en el seu cor un batec dolorós en sentir el “DolçaCatalunya / Pàtria del meu cor”, quan encara érem a Catalunya, i podíemcantarla a pler, i teníem les nostres llars, i la llar de tots els Catalans en llibertat!Què no significa aquesta cançó quan l’exili pesa damunt una part dels ca-
talans, i el que ha restat allà té a la boca una mordassa,i no pot fer oir la seva veu.[...] I després del dolor, i potser com un esgaripd’aquesta mateixa emoció, el crit de protesta contratota opressió, del nostre himne nacional, com una fuetadaals deliquis de l’esperit, dient-nos que per a retrobarCatalunya rica i plena, cal que cada u de nosaltresse’n faci digne per a poder foragitar-ne la gent ufana isuperba que se n’ha possessionat» 35A l’exili mexicà treballà primer com a mecanògrafade la fàbrica de teixits La Alpina i després fou treballadorade la fàbrica de filats La Hormiga. També es guanyàla vida com a agent de vendes. Va viure i treballaralgun temps a Puebla.En la seva vessant periodística, a partir de 1953, entant que membre de l’Orfeó Català de Mèxic, es féuresponsable del programa radiofònic «L’Hora Catalana»que havia engegat anys abans Ramon Palazon. Elprograma, que havia començat a l’emissora XEAI, esva emetre fins el 1962 a l’emissora XESM.El setembre de 1953 formà part del secretariat dela comissió organitzadora de la Conferència NacionalCatalana que tingué lloc a MèxicEl 1959 l’Orfeó Català de Mèxic li reté un sopar d’homenatge,en reconeixement de la seva llarga trajectòriai dedicació política i cultural.El periodista que signa Garbí, des de l’edició mexicanade La Humanitat, s’encarregà en una entrevistade repassar la seva patriòtica tasca:«A les vuit de la vetlla en punt —és l’hora que, més omenys, ella arriba a l’emissora—, esperàvem en el salóde la X.E.A.I. (“Radio Horizontes”), a Maria Dolors Bargalló,la nostra infatigable periodista. Ella té al seu càrrecel programa “Catalunya”, o de l’”Hora Catalana”,que es radia diàriament en català i en castellà i a travésdel qual es dóna a conèixer, en els seus múltiples aspectes,la nostra terra.Una bella i fructífera tasca que els catalans, tant elsde l’exili com els de l’interior, hem d’agrair.35 Maria Dolors Bargalló, «Dolça Catalunya...», Ressorgiment,núm. 285, abril 1940, p. 4.609.No va trigar en arribar.–Hola, tu per ací?–He vingut per a fer-vos una interviu, Maria. Aprofitantels vint o vint-i-cinc minuts que us manquen per ainiciar el vostre programa, us pregaria que tinguéssiul’amabilitat de contestar-me unes preguntes.–Però, ¿per quin periòdic és aquesta interviu quevols fer?–Per a La Humanitat.–Ah! Molt agraïda, home...–Bé anem per feina: ¿el programa “Catalunya”, quanes va inaugurar?–El programa “Catalunya” va començar el dia 6 defebrer de 1953, per la meva part. Dic per la meva partperquè, des d’un quan temps abans, es feia un programa“Catalunya” (dimarts, dijous i dissabte), en la mateixaX.E.A.I. (que aleshores es deia “Radio Amistad”), iel seu gerent, el senyor Rodríguez, em va pregar si voliaomplir els tres dies que mancaven per tal que passéscada dia.–No podien escollir millor, coneixent els vostresexcel·lents dots de periodista i el profund amor quesempre heu sentit per les coses catalanes... Però, segonsque tinc entès, vós, a casa nostra, ja féieu algunprograma de ràdio, oi?–En feia dos: un per a Ràdio Associació de Catalunya,que es deia “Les dones a través del temps i de lahistòria”, i un altre per a Ràdio Barcelona d’orientaciópolítica femenina.–Però, el d’ací...–Un xic més difícil, és clar. Per això m’hi vaig pensarmolt, abans d’acceptar-lo; no veia la manera de sostenirun programa en bones condicions...–No obstant, vau anar vencent els obstacles i tiràreuendavant. La prova la tenim amb aquests sis anys i escaigque ja té de vida el vostre programa, i, no cal dir,amb quin èxit.–Mal m’està el dir-ho, però el cert és que he hagut delluitar molt per a poder continuar-lo. Hi ha tres factorsprimordials per al seu manteniment: trobar patrocinadors,música que sigui ben grabada —i això no és tanfàcil, puix que la gent, en la seva majoria, és gelosa delsdiscos catalans que posseeix, pel fet de ser força difícilaconseguir-ne ací, a Mèxic— i material literari per a po-41LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS
- Page 3: Les dones d’esquerra. 1939-1979ME
- Page 6 and 7: Biblioteca de Catalunya. Dades CIPM
- Page 9: Taula de contingutsMemòria i Testi
- Page 14 and 15: Barcelona, 29 de maig de 1939Col·l
- Page 17 and 18: Les dones i la política: el cas d
- Page 19: Derrotes i supervivènciesAmb la de
- Page 22: 20LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 26 and 27: 24 Nativitat Yarza, milicianaa l’
- Page 28 and 29: 26LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 30 and 31: 28LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 32 and 33: Camp de la BotaDes del 1992 un monu
- Page 34 and 35: 32LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 36 and 37: 34LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 38 and 39: 36LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 40 and 41: 1950Expedient del procés denaciona
- Page 44 and 45: 42LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 46 and 47: Circa 1940Francesca Solé junt al s
- Page 48 and 49: Maria Antònia Freixes i JoverBarce
- Page 50 and 51: 48LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 52 and 53: 50LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 54 and 55: ésser musulmans els estava prohibi
- Page 56 and 57: 54LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 58 and 59: Bellprat, 5 de maig de 1944Visita d
- Page 60: 58LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 63 and 64: llarg dels anys i, amb elles com a
- Page 65 and 66: «Definitivament, ja tenim constitu
- Page 67 and 68: 20 octubre 1939Informe contra Anton
- Page 69 and 70: Maria Teresa Gibert i PerottiBarcel
- Page 71 and 72: Castelltort-Gibert es va traslladar
- Page 73 and 74: -”No s’ amoïni, vingui amb mi
- Page 75 and 76: A partir de 1930, va escriure repor
- Page 77 and 78: tar la crítica i el públic en el
- Page 79 and 80: Teresa Gibert. També hi ha constà
- Page 81: català: va connectar amb gent de T
- Page 84 and 85: Manresa, 20 de maig de 1947Visita d
- Page 86 and 87: va esclatar la guerra. La recerca d
- Page 88 and 89: «A casa hi teníem molts registres
- Page 90: 88LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 94 and 95:
Barcelona, circa 1950Tres parelles
- Page 96 and 97:
94LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 98 and 99:
96LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 100 and 101:
Barcelona, març de 1946La Humanita
- Page 102 and 103:
100LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 104 and 105:
102LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 106 and 107:
104LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 108 and 109:
Barcelona, 21 de novembre de 1977Re
- Page 110 and 111:
Durant la Guerra Civll va formar pa
- Page 112 and 113:
110LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 114 and 115:
112LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 116 and 117:
Josepa Batalla i RúbioBarcelona, 1
- Page 118 and 119:
«En veure que les coses no s’arr
- Page 121 and 122:
Anna Mercadé i FerrandoBarcelona,
- Page 123 and 124:
amb més entitat. Com que no era f
- Page 125 and 126:
Paraules no ditesMai tan lent com a
- Page 127 and 128:
Fonts d’il·lustracióAFMIAHMAMTM
- Page 129 and 130:
Fonts consultadesArxius i biblioteq
- Page 131 and 132:
IBAÑEZ I VIVES, Judith; VALLE I LO
- Page 133 and 134:
SURROCA I LLUCIÀ, Isidre. «Nativi