PPjTl

58LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISa viure uns anys a Tahití, on va recollir les experiènciesque més tard es convertirien en un dels seus llibresmés coneguts i apreciats: Paradisos Oceànics.Bertrana va tornar a Barcelona el 1932, en plenaebullició republicana i va ésser el seu amic VenturaGassol qui la introduí en el món polític, afiliant-se aEsquerra, partit pel qual, el 1933, seria candidata a lesCorts per la circumscripció de Barcelona-ciutat, tot ique no va sortir elegida.Ella mateixa ironitzava sobre com es varen prendrealgunes persones aquesta decisió:«Quina llàstima —deia una senyora beata a una noiaamiga meva, referint-se a la meva humil persona—, tandecent que semblava i ara s’ha fet d’Esquerra.» 54El cosmopolitisme, la visió femenina i feminista de larealitat i el compromís polític, varen convertir Bertranaen una de les exponents més clares de la nova donarepublicana. Com altres escriptores i activistes formàpart del Front Únic Femení Esquerrista i va ser presidentadel Lyceum Club.La seva obra periodística va ser acollida per un ventallmolt ampli de publicacions des de La Humanitata L’Opinió passant per les revistes D’ací i d’allà i Mirador.55L’esclat de la guerra va significar el trencamentamb un marit que s’havia passat al bàndol franquista.Ella es va quedar a Barcelona dirigint la col·lecció «LaNovel·la Femenina», col·laborant amb programes radiofònicsi en la revista Companya, controlada pels comunistes.D’aquesta publicació en va arribar a ser redactoraen cap. Els enfrontaments amb els comissarispolítics varen sovintejar, tant per temes formals: l’obligacióde saludar puny enlaire, com per raons d’èticapersonal i professional: es va negar a utilitzar un ve-54 Aurora Bertrana, «“Elles” ens han classificat». La Humanitat, 19d’abril de 1934.55 Neus Real, Aurora Bertrana periodista dels anys 20 i 30. Espot consultar també la web «Escriptores Republicanes» (GELCC)UAB, on hi ha un exhaustiu llistat de la seva obra literària, periodísticai conferenciant.http://www.traces.uab.es/gelcc/escriptores/novelistes/Bertrana/index.htmlhicle requisat o a signar un reportatge amb el qual noestava d’acord.L’assassinat d’Andreu Nin, bon amic des de feiaanys, la va decidir finalment a prendre el camí de l’exilil’estiu de 1938. Es refugia a Ginebra, a casa de la sevafamília política on no va ésser precisament ben rebuda.Madame Choffat i les seves filles tenien molt clarde quin bàndol estaven:«[...] D’altra banda, segons elles, de tot el que haviapassat a Catalunya n’eren responsables els catalans. [...]Vaig recordar l’anticatalanisme de monsieur Choffat, elqual, com la majoria dels estrangers que venen a cercarfeina a Catalunya i no solament en troben sinó que s’higuanyen grassament la vida, hi són tractats amb consideració,respecte i amistat, no parlen mai el català i enscritiquen davant el món sencer. Segurament monsieurChoffat havia comentat, davant la seva família, el grandrama de la guerra civil espanyola atribuint-ne tota laresponsabilitat als catalans d’esquerra.» 56Sense diners, es veié obligada a acceptar viure ambels Choffat o en habitacions deixades per antics amics.Era el que ella anomenava fer «vida de paràsit».Tot i que va trobar una feina administrativa en undespatx d’uns catalans, la seva posició econòmicano va millorar gaire. El seu oncle Ramon Salazar, queprovinent de Xile s’havia instal·lat a Barcelona tot justacabada la guerra, ajudava econòmicament els paresd’Aurora i també es va avenir a enviar-li diners. Aurora,amb aquesta injecció econòmica va viatjar finsel camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló,prop de Perpinyà i, tot cercant–hi els amics, va acabaressent la proveïdora de menjar i utensilis diversosd’un bon grapat d’internats. Els diners es varenacabar ràpidament però ella expressava que s’estimavamés «la riquesa d’aquelles hores inoblidables degermanor.» 57De retorn a Suïssa va fer diverses gestions consularsper aconseguir visats per alguns dels seus amics.56 Aurora Bertrana, Memòries del 1935 fins el retorn a Catalunya,1975. p. 218.57 Ibid., p. 265.