Novembre 1945Targetó anunciant diversos actesde la Unió de Dones de Catalunya,a l’exili de París, entre els quals unaconferència de Maria Teresa Gibert,en tant que presidenta del ConsellNacional a França d’aquestaorganització femenina.SO70LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISReis Bertral s’havia quedat a Montpeller, quan nosaltres ja portàvem dosanys a París. En el moment en que ella va aparèixer, la situació va canviar, lameva mare deia “En un lloc així has de tenir la Secretaria i això sempre ho volenels comunistes: El control de l’exili”. Hi va haver un incident que il·lustraaquesta situació: La meva mare va anar a una reunió conjunta entre la Unióde Dones, la Union de Mujeres i l‘associació francesa. L’acte era un homenatgeamb motiu de la mort d’una companya que havia estat en els camps deconcentració nazis i havia tornat molt malalta. La companya era comunista ila meva mare l’apreciava molt.La mare va anar a l’enterrament i allí la Pasionaria se li va encarar i li va dir:–”¿Tu por aquí, Maria Teresa?”I la meva mare li va respondre. –”¿Y porque no?”–”No es una compañera tuya”, li va engaltar Dolores Ibárrurri.Hi havia aquesta actitud stalinista radical.Aquesta escena la va presenciar la fundadora de la Union des Femmes Françaises,Eugénie Cotton. 84 Aquesta senyora era una doctora en física ajudant deMadame Curie. Veient el panorama li va dir a la meva mare:–”Què li passa a Dolores?”I la meva mare li va dir:–”Ai madame, això és Espanya!”Madame Cotton li va dir:84 Eugénie Cotton (1881-1967). Científica i militant comunista francesa. Fundadora de laUnion des Femmes Françaises (1944) i de la Fédération Démocratique Internationale desFemmes (1945). Ambdues en l’òrbita soviètica. El 1950 va rebre el Premi Stalin de la Pau.
–”No s’ amoïni, vingui amb mi”.Després de l’enterrament varen fer un míting i la vafer pujar al seu cotxe per anar-hi. Varen estar parlantsense problemes.»La situació econòmica de la família, que havia estatmolt precària, va anar millorant a partir de 1946. MariaTeresa Gibert va entrar a treballar a les oficines dela seu central de la Renault, gaudint dels serveis socialsque oferien.Com molts altres exiliats que havien quedat decebutsper l’actitud dels aliats davant del franquisme, Giberti Castelltort varen decidir tornar a Barcelona.Durant l’exili no va escriure. A més de la situaciócomplicada que va viure, no es va plantejar fer unesmemòries perquè s’havia quedat sense la documentaciói la correspondència que ho hagués fet possible:«Els falangistes ens varen buidar el pis. Al cap d’unsanys una amiga de la meva mare va trobar documentacióseva als Encants i no sabem si a Salamanca hi haalguna cosa.La meva àvia li havia explicat a la mare que quan vàremmarxar a l’exili, ella va anar al pis on vivíem provisionalment,perquè el pis dels pares s’havia ensorrat perun bombardeig. En aquest pis teníem tot el que s’haviapogut salvar, la biblioteca d’ella i el meu pare. Quanla meva àvia hi va anar, es va trobar que hi havia soldatsa la porta. El porter la va fer fora. Aquell pis el vaocupar un comandament franquista. Ens vàrem quedarsense res.»La tornada no va ser fàcil: varen tenir que conviureamb la família materna i acceptar qualsevol feina.«La vida diària de la meva mare des de què varemtornar de França va ser molt arrossegada. Tant que,el primer any de tornar a ser aquí, va tenir una menad’atac. Quan va anar a visitar el metge aquest, que deuriaser una mica psicòleg, el primer que li va preguntarva ser:–”Vostè quina feina fa?”En aquell moment estava a la secció de paqueteriad’una empresa, el que havia trobat, i el metge:–”No, no, jo vull saber quina és la seva professió.”I la meva mare li va explicar que feia anys escrivia iestava a l’Ajuntament. El metge li va dir:–“No cal que em digui res més. Busquis feina pervostè, de la seva.”Arrel d’aquesta situació va a ser quan la Carme Nicolauli va proposar anar a la ràdio. 85Carme Nicolau era una gran amiga, exiliada com nosaltres,però que feia temps que havia tornat. Ella vaaconseguir que la meva mare entrés a Ràdio Barcelonacom a mecanògrafa. Els directius de la ràdio, tot i saberqui era, feien la vista grossa. Ella sabia que li seria difícilascendir. Al final, la mare va treballar en aquesta emissorafins a la seva jubilació.»Les coses s’anaven arreglant una mica. La mateixaMaria Teresa Castelltort, va aconseguir cursar quatrecursos del batxillerat al Liceu Francès, gràcies a què,amb les seves bones notes, va tenir dret a una beca delgovern francès.I llavors, era el 1954, va passar l’incident dels premisOndas. Era la primera edició.«Es va fer un premi de guions, molt senzill i la CarmeNicolau li va proposar a la mare de presentar-s’hi. Lameva mare era escèptica. Varen fer un guió sense narrador,que llavors no s’estilava. Va agradar tant que varenguanyar el segon premi. El guió es deia “Enigmasdel destino”. La història era entre estudiants, pasava aMontpeller i era una mica ensucrat. Vàrem sentir per laràdio que havien guanyat el segon premi i, llavors, varendir el nom de la mare sense problemes. Però quanvaren anar a recollir el premi el senyor Fontan, que erael vicepresident de la SER, li va dir a al meva mare:–”Sepa usted señora que yo no he votado por usted”.La meva mare li va respondre que estava en el seudret. Les coses anaven així.Aquest guió es va editar en un format barat per ven-85 Maria del Carme Nicolau i Massó va treballar, durant la dècadadels anys 1930, en els serveis informatius de Ràdio Barcelona. Desprésde la Guerra Civil s’exilià a França i al seu retorn a Catalunyava fer guions per a la ràdio.71LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS
- Page 3:
Les dones d’esquerra. 1939-1979ME
- Page 6 and 7:
Biblioteca de Catalunya. Dades CIPM
- Page 9:
Taula de contingutsMemòria i Testi
- Page 14 and 15:
Barcelona, 29 de maig de 1939Col·l
- Page 17 and 18:
Les dones i la política: el cas d
- Page 19:
Derrotes i supervivènciesAmb la de
- Page 22: 20LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 26 and 27: 24 Nativitat Yarza, milicianaa l’
- Page 28 and 29: 26LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 30 and 31: 28LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 32 and 33: Camp de la BotaDes del 1992 un monu
- Page 34 and 35: 32LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 36 and 37: 34LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 38 and 39: 36LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 40 and 41: 1950Expedient del procés denaciona
- Page 42 and 43: 40LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 44 and 45: 42LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 46 and 47: Circa 1940Francesca Solé junt al s
- Page 48 and 49: Maria Antònia Freixes i JoverBarce
- Page 50 and 51: 48LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 52 and 53: 50LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 54 and 55: ésser musulmans els estava prohibi
- Page 56 and 57: 54LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 58 and 59: Bellprat, 5 de maig de 1944Visita d
- Page 60: 58LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 63 and 64: llarg dels anys i, amb elles com a
- Page 65 and 66: «Definitivament, ja tenim constitu
- Page 67 and 68: 20 octubre 1939Informe contra Anton
- Page 69 and 70: Maria Teresa Gibert i PerottiBarcel
- Page 71: Castelltort-Gibert es va traslladar
- Page 75 and 76: A partir de 1930, va escriure repor
- Page 77 and 78: tar la crítica i el públic en el
- Page 79 and 80: Teresa Gibert. També hi ha constà
- Page 81: català: va connectar amb gent de T
- Page 84 and 85: Manresa, 20 de maig de 1947Visita d
- Page 86 and 87: va esclatar la guerra. La recerca d
- Page 88 and 89: «A casa hi teníem molts registres
- Page 90: 88LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 94 and 95: Barcelona, circa 1950Tres parelles
- Page 96 and 97: 94LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 98 and 99: 96LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 100 and 101: Barcelona, març de 1946La Humanita
- Page 102 and 103: 100LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 104 and 105: 102LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 106 and 107: 104LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 108 and 109: Barcelona, 21 de novembre de 1977Re
- Page 110 and 111: Durant la Guerra Civll va formar pa
- Page 112 and 113: 110LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 114 and 115: 112LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 116 and 117: Josepa Batalla i RúbioBarcelona, 1
- Page 118 and 119: «En veure que les coses no s’arr
- Page 121 and 122: Anna Mercadé i FerrandoBarcelona,
- Page 123 and 124:
amb més entitat. Com que no era f
- Page 125 and 126:
Paraules no ditesMai tan lent com a
- Page 127 and 128:
Fonts d’il·lustracióAFMIAHMAMTM
- Page 129 and 130:
Fonts consultadesArxius i biblioteq
- Page 131 and 132:
IBAÑEZ I VIVES, Judith; VALLE I LO
- Page 133 and 134:
SURROCA I LLUCIÀ, Isidre. «Nativi