28LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISBarcelona, 2 d’octubre de 1941Justa Goicoechea, a la presó de les Corts.Dempeus, és la cinquena començantper l’esquerra.FJIButlletí d’ERC, Fortitud, el 1933 i que acabava d’aquesta manera tan contundent:«Les dones de E. R. de C. saben sobradament que les dretes no faran resde bó (si es que arribessin a governar) perquè quan han tingut el poble a lesseves mans l’han fet a trossos i l’han esmicolat fent la vida impossible i aradiuen que el volen adobar com si el poble fos un ramat de béns que se’ls fesanar d’açí i d’allà sense voluntat.Les dones d’esquerra sabran acomplir el seu deure el dia de les eleccionsper bé dels seus fills i de la Pàtria i veureu com les dones de les dretes es quedenamb el Sant Crist penjat al coll i amb la ràbia al cos.» 23A les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, Justa Goicoechea vaser l’única dona inclosa a la llista d’ERC a l’Hospitalet. La victòria va éssercontundent: 50% del vot enfront el 34% de la Lliga. i Goicoechea esdeveníregidora, la primera elegida democràticament a la història de la ciutat.23 Justa Goicoechea, «Veus femenines», Fortitud, 15 de novembre de 1933.
Arran dels Fets d’Octubre d’aquell mateix any, lescorporacions municipals varen ésser dissoltes i l’alcalderepublicà de l’Hospitalet, Ramon Frontera fou confinatal vaixell Uruguai, —amb altres destacats dirigentsd’Esquerra com el president Lluís Companys i elseu govern— i posteriorment empresonat.Justa Goicoechea va signar un document de protestaper la designació d’una comissió gestora municipalimposada pel govern central, i que no tenia cap vinculacióamb l’Hospitalet, i va participar en la campanyapro-amnistia publicant articles adreçats a les donesper tal que hi col·laboressin.Les eleccions legislatives de 1936 varen donar unaclara victòria a les esquerres que varen tornar a situarals seus llocs als regidors que no havien esta imputatspels Fets d’Octubre de 1934, Goicoechea entre d’ells.Aquest mandat també va ser breu perquè amb l’inicide la guerra, el Govern de la Generalitat va constituiruns nous ajuntament per decret.Tot i la intensitat de la seva tasca política, Goicoecheava compaginar-la sempre amb la seva feina detreballadora del tèxtil.Acabada la guerra, Justa Goicoechea va ésser denunciadaper dues veïnes que varen trobar intolerableque l’exregidora estés en llibertat. El sistema de delacionsfuncionava a la perfecció tant si era per convicció,revenja o per por a ser denunciat per encobridor.Se la va acusar de presidir la secció femenina d’ERC albarri de Santa Eulàlia, de presidir una manifestació perdur flors a la tomba de Macià i de tenir a casa seva rebutsdel «socorro rojo». Una altra veïna es va afegir ales delacions acusant-la de «gran perseguidora de mujeresde derechas», d’haver acomiadat de l’Ajuntamentalguns treballadors de dretes i d’haver fet enderrocarla rectoria.Davant d’aquestes acusacions, el marit de Justa,Jaume Puerto, va presentar una aval de l’empresa onhavia treballat de cosidora i un document amb les signaturesd’altres veïns negant les imputacions. A l’horadel judici, cap dels testimonis es va fer enrere i varenratificar la innocència de Goicoechea.Les acusacions eren molt febles, els mateixos fiscalsho reconeixien. Tot i això l’aparell repressor sempre teniaarguments:«No sé le puede atribuir una intervención directa enlos desmanes cometidos en esta localidad por los rojos,durante el tiempo que fue componente del ayuntamiento,pero si una responsabilidad efectiva por suapoyo y convivencia con los elementos que pudierancometer tales delitos.» 24La varen condemnar a dotze anys de presó. Va estarreclosa a les Corts des de novembre de 1939 finsmarç de 1942, quan va sortir en llibertat sense càrrecs.Tot i això li varen prohibir treballar fins al 1943 i va haverde presentar-se periòdicament a la Junta Local deLlibertat Vigilada fins el 1948. Com en molts altres casos,Justa no va participar més en activitats polítiques.El matrimoni de Justa Goicoechea i Jaume Puerto,va tenir una única filla, Mercè. I ella, casada amb JaumeArtigas, un únic fill, Ramon. És doncs el seu únic nét,Ramon Artigas i Puerto, qui ens l’evoca:«Era una dona de fortes conviccions i malgrat elque va patir a la vida no la vaig veure mai ressentida niamargada. Però tampoc la vaig sentir mai parlar de políticaen família. Tot i així he sabut amb els anys que nova perdre mai el contacte amb la gent d’Esquerra deSanta Eulàlia, la gent que l’havia recolzat quan va serdetinguda i empresonada.Durant anys, a casa, rebíem visites periòdiques dela guàrdia civil que controlava les seves activitats. Maivan trobar res amb que inculpar-la, fins que a finals delsanys 1960 es van atipar i ja no van tornar més.Me’n recordo que cada dia es llegia el Diari de Barcelonade punta a punta i el comentava amb la família.No va perdre mai l’interès pel que passava en el món.»Goicoechea s’havia jubilat el 1956 i va morir a l’Hospitaletel 1973, on vivia des de feia cinquanta anys.El 2009, la ciutat de l’Hospitalet li va dedicar un carreral seu barri de Santa Eulàlia.24 Sumarísimo ordinario 15.545. Tribunal Militar Tercero. Barcelona.Expediente 18320. Cèlia Cañellas, «La presència femenina alsConsells Municipals del Baix Llobregat entre 1934 i 1939. El símptomad’un fenomen?», a: Dolors Sanauja... [et al.], Les dones i laHistòria al Baix Llobregat (Vol.2).29LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONIS
- Page 3: Les dones d’esquerra. 1939-1979ME
- Page 6 and 7: Biblioteca de Catalunya. Dades CIPM
- Page 9: Taula de contingutsMemòria i Testi
- Page 14 and 15: Barcelona, 29 de maig de 1939Col·l
- Page 17 and 18: Les dones i la política: el cas d
- Page 19: Derrotes i supervivènciesAmb la de
- Page 22: 20LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 26 and 27: 24 Nativitat Yarza, milicianaa l’
- Page 28 and 29: 26LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 32 and 33: Camp de la BotaDes del 1992 un monu
- Page 34 and 35: 32LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 36 and 37: 34LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 38 and 39: 36LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 40 and 41: 1950Expedient del procés denaciona
- Page 42 and 43: 40LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 44 and 45: 42LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 46 and 47: Circa 1940Francesca Solé junt al s
- Page 48 and 49: Maria Antònia Freixes i JoverBarce
- Page 50 and 51: 48LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 52 and 53: 50LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 54 and 55: ésser musulmans els estava prohibi
- Page 56 and 57: 54LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 58 and 59: Bellprat, 5 de maig de 1944Visita d
- Page 60: 58LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 63 and 64: llarg dels anys i, amb elles com a
- Page 65 and 66: «Definitivament, ja tenim constitu
- Page 67 and 68: 20 octubre 1939Informe contra Anton
- Page 69 and 70: Maria Teresa Gibert i PerottiBarcel
- Page 71 and 72: Castelltort-Gibert es va traslladar
- Page 73 and 74: -”No s’ amoïni, vingui amb mi
- Page 75 and 76: A partir de 1930, va escriure repor
- Page 77 and 78: tar la crítica i el públic en el
- Page 79 and 80: Teresa Gibert. També hi ha constà
- Page 81:
català: va connectar amb gent de T
- Page 84 and 85:
Manresa, 20 de maig de 1947Visita d
- Page 86 and 87:
va esclatar la guerra. La recerca d
- Page 88 and 89:
«A casa hi teníem molts registres
- Page 90:
88LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 94 and 95:
Barcelona, circa 1950Tres parelles
- Page 96 and 97:
94LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 98 and 99:
96LES DONES D’ESQUERRA · 1939-19
- Page 100 and 101:
Barcelona, març de 1946La Humanita
- Page 102 and 103:
100LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 104 and 105:
102LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 106 and 107:
104LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 108 and 109:
Barcelona, 21 de novembre de 1977Re
- Page 110 and 111:
Durant la Guerra Civll va formar pa
- Page 112 and 113:
110LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 114 and 115:
112LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1
- Page 116 and 117:
Josepa Batalla i RúbioBarcelona, 1
- Page 118 and 119:
«En veure que les coses no s’arr
- Page 121 and 122:
Anna Mercadé i FerrandoBarcelona,
- Page 123 and 124:
amb més entitat. Com que no era f
- Page 125 and 126:
Paraules no ditesMai tan lent com a
- Page 127 and 128:
Fonts d’il·lustracióAFMIAHMAMTM
- Page 129 and 130:
Fonts consultadesArxius i biblioteq
- Page 131 and 132:
IBAÑEZ I VIVES, Judith; VALLE I LO
- Page 133 and 134:
SURROCA I LLUCIÀ, Isidre. «Nativi