PPjTl

66LES DONES D’ESQUERRA · 1939-1979 · MEMÒRIA I TESTIMONISgran propaganda en favor del Frente Popular [...] Personasdel gran solvencia moral manifiestan que fue ladelatora del sacerdote Rdo. Tañà.» 73Com en el cas de Caterina Casas, l’intent d’ajudar unsacerdot acaba convertint-se en una de les principalsacusacions contra Antonieta Feliu. Ja hem dit, que erauna catòlica practicant, tot i el seu esperit crític. SegonsMaria Casajuana:«Antonieta Feliu i l’alcalde Francesc Marcet varen ésserels que realment varen salvar la Seu. Darrere seus’hi varen apuntar totes les entitats». 74Les persones de «gran solvència moral» que la varenacusar no varen recordar aquest fet.Mossèn Tañà va ésser acollit a casa del matrimoniForn-Feliu però, probablement per por que el detectessin,li varen recomanar que s’amagués a Barcelonaon, segons l’informe de l’Alcalde, va esser assassinatper «individuos desconocidos de “Estat Catalá” deManresa». 75Un assassinat i uns assassins que li venien molt be ala part acusadora per empresonar una dona amb quimolts volien passar comptes, especialment alguns veïnsi gent de la Falange i la Creu Roja de Manresa.El juliol de 1941 el director de la presó de dones deBarcelona, preguntava per escrit a l’Ajuntament deManresa si hi havia algun impediment per concedir-lila llibertat provisional. La resposta deixa ben clar quesignificaven per al nou règim dones com l’AntonietaFeliu:«Por el buen nombre de Manresa y sus habitantescausaria un pesimo mal efecto su libertad».73 Informe de l’Ajuntament de sobre Antonieta Feliu. 20d’octubre de 1939. Arxiu Municipal de Manresa i web http://www.memoria.cat/presos/content/documents-demanresans-empresonats74 Jordi Sardans i Francesc Rubí, «Entrevista a Maria Casajuana iOncins», a: El Pou de la gallina, núm. 199, maig de 2005.75 Informe de l’Ajuntament de Manresa sobre Antonieta Feliu, 20d’octubre de 1939.L’Alcalde accidental de Manresa, que signa la respostaoficial suggereix que se la desterri a 350 quilòmetresde la ciutat. 76Va sortir de la presó de dones de Barcelona, en llibertatvigilada, el 10 de febrer de 1942. No va tornara Manresa.En sortir de la presó es va quedar a viure a Barcelona,al barri de Gràcia, on rebia la visita d’alguns amics iamigues com Maria Casajuana i l’escriptor Ferran Planesi Vilella.Entre els escrits inèdits d’aquest darrer n’hi ha unque fa referència a l’alegria que suposava per a la solitàriaAntonieta l’arribada dels amics de Manresa, senseimportar-li l’hora en la que aquests apareixien percasa seva:«De tant en tant, anàvem a invadir la casa de l’AntonietaFeliu, que vivia en una casa de planta baixa al carrerde Betlem. Teníem la porta oberta d’ençà que en Tàpiesi uns companys seus de Vic —que baixaven en untren de nit— li havien dedicat una serenata al so d’unacordió. [...]L’Antonieta, la «feliueta» com li deiem —que havia estatempresonada per haver parlat en campanyes electoralsdurant la República— [...] Ens oferia un “buffet”generós i destapàvem ampolles de bon vi i ella obria debat a bat el balcó que donava al jardí. [...]Trencàvem per unes hores la seva solitud que teniacom a sol cohort la carícia de la pell del gat i el trepigde la tortuga. Les flors del jardí eren massa immòbilsper apaivagar-la.» 7776 Resposta de l’alcalde accidental de Manresa al director de laPresó de dones de Barcelona. Juliol de 1941. Arxiu Municipal deManresa i web www.memoria.cat77 Ferran Planes i Vilella (Bagà, 1914 - Barcelona, 1985) va serun escriptor d’ideologia republicana i catalanista, col·laborador aldiari El Dia. Ingressà a l’exèrcit republicà i s’exilià el 1939. Va escriureEl Desgavell, memòries personals sobre l’ocupació alemanya deFrança, l’exili i la primera postguerra. Aquestes memòries varenésser publicades el 1968 per la Biblioteca Selecta en una versiócensurada. Sortosament han estat recuperades en la seva versióíntegra per la editorial Club Editor (2011).Document inèdit de Ferran Planes facilitat per Joaquim Aloy(Col·lecció de la família de Ferran Planes).