L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

CAPÍTOL LII
Feia un parell de dies que havien arribat a Les Moreres. A les set del matí, en David
Biern havia anat a fer un tomb per la finca a cavall i la Natàlia s’havia quedat al llit
emperesida. A l’estiu, les primeres hores del matí eren les millors per a muntar perquè
la canícula resultava encara suportable i solia bufar un gratificant aire de ponent.
Després, es va banyar i va tornar a la cambra. Li va fer l’amor i ella va tornar a quedarse
endormiscada. En el seu estat li convenia descansar i l’advocat va baixar sol a
esmorzar sense voler-la despertar.
La Paula era asseguda a la glorieta del pati des de les vuit. Havia descobert que a la
plana calia assaborir les ventilades aurores a l’aire lliure i refugiar-se a la casa a partir
de les dotze. Havia decidit fer llargues migdiades i aprofitar els matins.
El seu germà la felicità per aquell temporal canvi d’hàbits. La taula era parada per a tres
però la Paula encara no havia tastat res.
-No tens gana ?- li preguntà l’advocat.
-Esperava que algú m’acompanyés. Ja esmorzo sola a Luca cada dia- manifestà la dona
arreglant un extrem de les estovalles que l’agradable oratjol havia fet voleiar.
-Per que no vens a viure a casa ?- li proposà en David servint-se un got d’aigua.
La Paula estava astorada. Amb la major simplicitat el seu germà li acabava d’oferir que
s’instal·lés a la casa dels seus pares. Donat que la Paula, no contestava, en David li féu
un obligat comentari.
-Em pensava que t’agradava viure sola però si no t’agrada ...
Va deixar la frase suspesa a l’aire. La Paula estava emocionada per aquella inesperada
invitació però es resistia a deixar de ser la dona irònica i sovint malcarada.
-És això una mostra d’agraïment ?- inquirí amb audàcia.
En David va somriure per la vanitat infinita de la seva germana Paula.
-I, a més, et compraré una casa a la Toscana- li anuncià esperant que fos suficient.
-Estàs boig per ella i és a punt de donar-te un fill. No sé si només una casa serà
suficient.
En David va allargar un braç i va abastar a la seva germana.
-Vine aquí- li digué abans d’encerclar-la. La Paula no recordava haver-lo pogut abraçar
des que ell tenia set o vuit anys. A despit de semblar una vella carrinclona, va començar
a somicar. Li va mullar tota la camisa amb la seva mescla de nostàlgia i alegria.
Van passar una estona més conversant i acabant-se l’esmorzar lleuger. Feia massa calor
per a les torrades amb un bon oli fruitat i les excel·lents viandes curades de la plana.
La Natàlia va comparèixer amb un vestit de camp molt lleuger. S’acabava de llevar del
llit i estava radiant. Duia un recollit molt senzill als cabells i un brillant al dit que valia
una fortuna i que era l’enveja de Luca. Va besar a la Paula amb devoció.
-Bon dia, tieta- la va saludar fent-li manyacs. La dona la va mirar amb orgull. Era digna
d’haver estat la seva filla, la que no havia tingut amb l’Eudald Sas.
-Seu i menja alguna cosa- li pregà en David preocupat perquè es cuidés.
-No, gràcies. Estic una mica marejada- mentí amb un somrís. Tenia altres plans.
La Paula també va somriure suspesa en els seus pensaments i es va excusar.
-M’he d’arreglar per a anar a Santa Claúdia.
Estaven fent els preparatius per la festa que celebrarien per als seus amics més íntims
amb motiu de l’aniversari d’en David. Havien conveçut a l’advocat amb les seves arts
de sempre. Ell havia preferit rendir-se ràpidament que oposar resistència a aquell
tàndem invencible. Feia massa temps que Les Moreres no resplendia com el centre
social i el féu d’hospitalitat que havia estat i s’havien proposat posar-hi remei.
101