L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

CAPÍTOL XVII
La Natàlia no va sortir en tot el dia de la seva habitació. Al vespre, en tornar del bufet,
en David va mantenir una segona conversa amb la seva germana abans de sopar.
L’advocat no havia menjat res en tot el dia i va demanar un àpat lleuger per a retirar-se a
dormir de seguida. Realment estava cansat. Asseguts a la biblioteca, els germans Biern
decidiren celebrar la boda ràpidament. A desgrat de que tothom acabaria per adonar-se
que la noia s’havia casat prenyada, la Paula era partidària de resoldre aquell tràmit com
més aviat millor. Preferia no concedir a la Natàlia massa temps per a retractar-se i fer
alguna estupidesa. Durant la seva convincent interlocució, la Paula va intentar oferir-li
al seu germà més informació sobre com havien anat les coses. Li comunicà que la
Natàlia li havia donat algunes explicacions perquè considerava que els debia com a
mínim allò. Però ell no en va voler saber res. Preferia estalviar-se els detalls i tampoc no
tenia cap interés en saber el com, el quan o el perquè. Considerava millor que tot allò
quedés endarrera i no se’n parlés més, talment no hagués existit.
-T’estàs portant d’una forma admirable- descrigué la Paula amb veritable reverència. Es
sentia orgullosa d’ell com mai i era precisament allò el que refermava la seva convicció
d’estar fent el que havia de fer.
-Si ja hem acabat, me’n vaig a sopar- decidí ell amb un to aspre. Detestava que
l’adulessin.
La Paula el va aturar amb el seu comentari.
-No et pensis que en tota aquesta situació només m’ha preocupat la Natàlia. També ho
sento per tu- li assegurà. Semblava inspirar-la la tendresa i l’amargor alhora. -Potser
t’hauries enamorat i tornat a casar.
-No- refusà l’advocat, equànim -, aquí l’única que hi surt perdent en aquest sentit és la
Natàlia. Jo no m’hagués tornat a casar mai, amb un cop en vaig tenir prou. I pel que fa a
enamorar-me, ja no em vaig enamorar la primera vegada.
Gairebé havia estat irònic en fer aquella afirmació.
El casament havia de ser el diumenge i només disposaven de quatre dies per a fer tots
els preparatius. La Paula va fer cridar a la modista de moda a la ciutat i li va donar un
encàrrec molt urgent. Per tractar-se d’aquella família, Madam Marie Chantal va accedir
immediatament. També perquè aquell prometia ser el gran escàndol de l’any a Luca i un
gran daltabaix per als Biern. L’excel·lent reputació de l’advocat quedaria tacada i en
entredit per a sempre. Com podia haver criat a una orfa sota la seva protecció i haver-la
seduït ? Mentre prenia mides a la Natàlia Sas a la seva habitació, Madam Chantal es va
preguntar quantes depravacions no s’haurien produït sota aquell mateix sostre. Aquelles
eren la mena de morbositats i maledicències que s’escamparien per la ciutat com el
tifus. Per a la modista, tenir una participació directa en aquell afer resultava molt
excitant i li permetria guanyar protagonisme social. Tota Luca li vindria al darrere en
busca de més informació i ella, com a experta tafanera, aniria de casa en casa donant-se
una merescuda importància. La Paula sabia perfectament que, per la pròpia condició
d’aquell ofici, sol·licitar els serveis d’una famosa cosidora seria l’espurna que encendria
el desenfrè a la ciutat. Era el que pretenia, fer molt de mullader i que la turmenta es
desencadenés com més aviat millor. Sabia per experiència que com més gran era un foc
menys cendres en quedaven. La deducció lògica de tothom, per la precipitació i les
característiques d’aquella boda, seria l’existència d’un embaraç no desitjat.
Tanmateix, quan el desenllaç del suposat embaraç no es produís, les veus començarien a
acallar-se i, a poc a poc, tot recuperaria la normalitat. Amb el temps, les condicions de
partida dels membres d’aquell matrimoni s’oblidarien i serien un matrimoni més.
35