L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

Recommendations

Info

Una petició final tan considerada i espontània era la punyalada definitiva per la seva capacitat d’aguant. Va còrrer pel llarg passadís i va pujar per les escales sanglotant com un anyell a punt de ser degollat. La Paula li va sortir a l’encontre al segon pis i es va trobar amb el seu rostre en llàgrima viva. -Com s’ha portat ?- preguntà agafant les mans de la noia. -Com el cavaller que és- proclamà la Natàlia -. I com millor es comporta ell, més avall caic jo. Es va plegar i va quedar de genolls a terra just als peus de la seva tieta. -Vinga, vinga- l’esperonà la Paula amb fermesa. Tot allò també li estava fent mal de cor però era necessari. La va ajudar a incorporar-se i la va fer entrar a la seva cambra. 34
CAPÍTOL XVII La Natàlia no va sortir en tot el dia de la seva habitació. Al vespre, en tornar del bufet, en David va mantenir una segona conversa amb la seva germana abans de sopar. L’advocat no havia menjat res en tot el dia i va demanar un àpat lleuger per a retirar-se a dormir de seguida. Realment estava cansat. Asseguts a la biblioteca, els germans Biern decidiren celebrar la boda ràpidament. A desgrat de que tothom acabaria per adonar-se que la noia s’havia casat prenyada, la Paula era partidària de resoldre aquell tràmit com més aviat millor. Preferia no concedir a la Natàlia massa temps per a retractar-se i fer alguna estupidesa. Durant la seva convincent interlocució, la Paula va intentar oferir-li al seu germà més informació sobre com havien anat les coses. Li comunicà que la Natàlia li havia donat algunes explicacions perquè considerava que els debia com a mínim allò. Però ell no en va voler saber res. Preferia estalviar-se els detalls i tampoc no tenia cap interés en saber el com, el quan o el perquè. Considerava millor que tot allò quedés endarrera i no se’n parlés més, talment no hagués existit. -T’estàs portant d’una forma admirable- descrigué la Paula amb veritable reverència. Es sentia orgullosa d’ell com mai i era precisament allò el que refermava la seva convicció d’estar fent el que havia de fer. -Si ja hem acabat, me’n vaig a sopar- decidí ell amb un to aspre. Detestava que l’adulessin. La Paula el va aturar amb el seu comentari. -No et pensis que en tota aquesta situació només m’ha preocupat la Natàlia. També ho sento per tu- li assegurà. Semblava inspirar-la la tendresa i l’amargor alhora. -Potser t’hauries enamorat i tornat a casar. -No- refusà l’advocat, equànim -, aquí l’única que hi surt perdent en aquest sentit és la Natàlia. Jo no m’hagués tornat a casar mai, amb un cop en vaig tenir prou. I pel que fa a enamorar-me, ja no em vaig enamorar la primera vegada. Gairebé havia estat irònic en fer aquella afirmació. El casament havia de ser el diumenge i només disposaven de quatre dies per a fer tots els preparatius. La Paula va fer cridar a la modista de moda a la ciutat i li va donar un encàrrec molt urgent. Per tractar-se d’aquella família, Madam Marie Chantal va accedir immediatament. També perquè aquell prometia ser el gran escàndol de l’any a Luca i un gran daltabaix per als Biern. L’excel·lent reputació de l’advocat quedaria tacada i en entredit per a sempre. Com podia haver criat a una orfa sota la seva protecció i haver-la seduït ? Mentre prenia mides a la Natàlia Sas a la seva habitació, Madam Chantal es va preguntar quantes depravacions no s’haurien produït sota aquell mateix sostre. Aquelles eren la mena de morbositats i maledicències que s’escamparien per la ciutat com el tifus. Per a la modista, tenir una participació directa en aquell afer resultava molt excitant i li permetria guanyar protagonisme social. Tota Luca li vindria al darrere en busca de més informació i ella, com a experta tafanera, aniria de casa en casa donant-se una merescuda importància. La Paula sabia perfectament que, per la pròpia condició d’aquell ofici, sol·licitar els serveis d’una famosa cosidora seria l’espurna que encendria el desenfrè a la ciutat. Era el que pretenia, fer molt de mullader i que la turmenta es desencadenés com més aviat millor. Sabia per experiència que com més gran era un foc menys cendres en quedaven. La deducció lògica de tothom, per la precipitació i les característiques d’aquella boda, seria l’existència d’un embaraç no desitjat. Tanmateix, quan el desenllaç del suposat embaraç no es produís, les veus començarien a acallar-se i, a poc a poc, tot recuperaria la normalitat. Amb el temps, les condicions de partida dels membres d’aquell matrimoni s’oblidarien i serien un matrimoni més. 35
Page 1 and 2: L’OPORTUNITAT Per Marta Magrinyà
Page 3 and 4: A propòsit de l’Héctor Pastrana
Page 5 and 6: -Jo ho sé però la resta de la gen
Page 7 and 8: CAPÍTOL III La Natàlia Sas havia
Page 9 and 10: CAPÍTOL IV Quan la Natàlia va tor
Page 11 and 12: -Oh, gràcies !- exclamà la noia a
Page 13 and 14: -I què et va semblar ?- s’intere
Page 15 and 16: -Creu-me, és millor comptar amb la
Page 17 and 18: CAPÍTOL VIII A l’hora de sopar,
Page 19 and 20: situació que mai no hauria gosat n
Page 21 and 22: Ella podia haver contestat que no h
Page 23 and 24: millor de les sorts en tots els asp
Page 25 and 26: La tieta Paula li oferia més detal
Page 27 and 28: Era un rostre alleujat coronat per
Page 29 and 30: CAPÍTOL XIV Després de sopar, la
Page 31 and 32: CAPÍTOL XV Quan va acabar de parla
Page 33: estampades i un valuós piano de B
Page 37 and 38: CAPÍTOL XX També el mateix dimecr
Page 39 and 40: per que corregués la marinada, pod
Page 41 and 42: acariciar-li les mans setinades i f
Page 43 and 44: CAPÍTOL XXIII Van deixar passar do
Page 45 and 46: L’advocat es va posar els braços
Page 47 and 48: CAPÍTOL XXV La Natàlia va anar fi
Page 49 and 50: CAPÍTOL XXVI La Paula va acudir a
Page 51 and 52: CAPÍTOL XXVII En David no va anar
Page 53 and 54: No en podia escapar i tampoc res no
Page 55 and 56: pel que les paraules de la Natàlia
Page 57 and 58: possible per a que això no passi-
Page 59 and 60: CAPÍTOL XXXI Dos dies abans de Nad
Page 61 and 62: -Estava segur que passaries per aqu
Page 63 and 64: CAPÍTOL XXXIII A partir del dos de
Page 65 and 66: CAPÍTOL XXXIV L’Héctor Pastrana
Page 67 and 68: CAPÍTOL XXXV L’endemà mateix al
Page 69 and 70: CAPÍTOL XXXVII Després de la reun
Page 71 and 72: CAPÍTOL XXXVIII El dia dotze de ma
Page 73 and 74: havia demostrat. Si ho havia fet pe
Page 75 and 76: CAPÍTOL XXXXI Quan la Natàlia va
Page 77 and 78: CAPÍTOL XXXXII Aquella mateixa tar
Page 79 and 80: CAPÍTOL XXXXIII L’endemà mateix
Page 81 and 82: CAPÍTOL XXXXIV Des de la seva conv
Page 83 and 84: L’Héctor va abordar al seu mento
Page 85 and 86:
millor amic -. Normalment el més c
Page 87 and 88:
-No penses preguntar-me que m’ha
Page 89 and 90:
La Paula va deixar l’agulla de br
Page 91 and 92:
escarpats que els procurarien més
Page 93 and 94:
La cerimònia nupcial es va celebra
Page 95 and 96:
CAPÍTOL L L’endemà, els cavalle
Page 97 and 98:
En David intentava mostrar un míni
Page 99 and 100:
CAPÍTOL LI De retorn a la cambra q
Page 101 and 102:
CAPÍTOL LII Feia un parell de dies
show all

L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?