L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

-Creu-me, és millor comptar amb la protecció d’un home i tenir fills i néts. Sinó, et
tornaràs tan egoïsta i capriciosa com jo. En realitat, sóc una soltera amargada i envejosa
aparentment pagada de mi mateixa i feliç.
Aquella sinceritat impensada de la seva tieta havia commogut a la Natàlia. Mai no
havien parlat de tu a tu, com dues dones.
-Et comprenc més del que et penses però no cal que triïs a qualsevol. Afortunadament,
tens molts pretendents. Busca’n un que tingui els teus interessos, culte, refinat, atractiu
si vols. I l’enamorament vindrà després. Amb la convivència i la intimitat.
L’audàcia dels mots de la Paula havia torbat a la Natàlia. Li resultava molt violent
abordar aquells temes amb la seva tieta. Va restar callada molta estona mentre els
pensaments s’embolicaven dins del seu cap i les rodes del carruatge seguien grinyolant
lleument com si compartissin els seus laments.
La Paula encara havia d’explorar noves fórmules per a assegurar-se d’estar ajudant i
convencent a la noia realment.
-Mira, Natàlia, si fins ara m’hans mentit no m’importa. Jo també he estat jove. Si t’has
enamorat d’algú que no et convé, si-us-plau, no t’ho callis.
La Paula buscava arguments i solucions.
-Si no té fortuna, podem mirar d’arreglar-ho. Tu tens una bona posició i estic segura que
el meu germà us podria ajudar.
-No us importaria ?- preguntà la noia per curiositat.
La Paula fou molt franca, fins i tot una mica barroera en la forma de contestar perquè ho
féu de tot cor.
-Per descomptat que preferiria que fos un home ric ! Però ja saps com pensa el teu padrí.
Ni ell ni jo el refusaríem per aquest fet. Alcapdavall, el tema econòmic sempre es pot
solucionar !
La Natàlia acabava de descubrir una Paula que no s’esperava i que faria qualsevol cosa
per veure-la feliç. Era una dona pretensiosa i, a vegades força excèntrica, però sempre
havia sabut que tenia més bons sentiments del que hom pensava. Si en David Biern
l’estimava i respectava, i havia tolerat tota la vida el suplici de les seves constants
exigències tan monetàries com emocionals, era perquè com a ésser humà valia la pena.
-Per què no em concediu unes setmanes per a pensar-hi, tieta ? I després us prometo que
prendré una decisió.
La Natàlia havia estat avaluant la millor manera de guanyar temps. Afrontar-se a la tieta
Paulina en aquells moments seria desanconsellable i improductiu. Durant el que li
restava de les vacances provaria de tantejar al seu padrí i descubrir si de debò secundava
els afanys de la seva germana per casar-la.
La Paula va estar en boca de tota Santa Claúdia durant tot aquell dia. No en veien sovint
de dames tan hermoses i ostentoses com ella per les contrades.
15