L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

escarpats que els procurarien més de tres hores de trajecte atziac. Malgrat tot, l’honor de
poder assistir a un esdeveniment al castell de Rocalta, un lloc inòspit i tancat amb pany i
clau per al món, es valia qualsevol ofrena.
El disset de setembre, el matí de la seva partida, la Natàlia ultimava els darrers detalls
del seu vestuari i acabava de preparar l’equipatge. La Paula li va dur fins a la seva
habitació un petit present. Una camisa de dormir molt fina de fil diametralment oposada
a les que ella solia utilitzar. Tenia una tirants molt fins, un escot pronunciat i era
pràcticament transparent. Dur-la seria gairebé el mateix que no dur res.
-Pren-la- li va indicar la Paula i va començar a plegar-la delicadament sobre el llit per a
posar-la dins de la balisa.
La Natàlia no volia encetar cap mena de plet amb la seva tieta, ja feia temps que havia
desistit de fer-ho per a no contrariar-la, però la seva cara d’estupefacció la va trair un
cop més.
-És molt possible que aquesta sigui la teva última oportunitat però és una bona
oportunitat- li assegurà la Paula -. Vas deixar la casa i vas acceptar demanar la nul·litat.
Ara ha baixat la guàrdia i està confiat. A Rocalta serà el teu moment d’agafar-lo
desprevingut.
La Natàlia no entenia la resistència malaltissa de la Paula a acceptar la realitat. Es
mossegava la llengua però les paraules li brollaren amb vida pròpia.
-I què es suposa que he de fer ? Tornar a suplicar i a humiliar-me ?- preguntà amb
desesperació.
-No siguis estúpida- li recriminà la Paula directament. Estava començant a perdre la
paciència amb aquella noia -. Posa’l calent.
La Natàlia va envermellir fins a l’arrel dels cabells.
-Ets la dona més guapa de Luca i li agrades, per la mort de déu !- clamà la Paula alçant
les mans al cel -. Si no ets capaç de ficar-te al seu llit, serà millor que entris en un
convent.
Ja s’havia cansat de mitges paraules i de gatamoixeries. Feia mesos que la Natàlia havia
d’haver trobar la forma de seduir-lo però era massa bleda.
-Espavila’t d’una vegada !- l’esperonà gairebé amb ràbia. La Paula estava veient amb
impotència com una dona enamorada fins al moll de l’òs era incapaç de teixir una
teranyina al voltant d’un home totalment indefens davant d’ella. Tota la intel·ligència
d’en David no servia per a res pel que a afers del cor es referia. La seva fèrria voluntat
s’havia anat esquerdant dia rera dia i la noia ni ho havia notat. Els recursos d’en David
serien inútils davant d’una provocació que li fes perdre el cap. Però la Natàlia estava
paralitzada per la por, la vergonya i tots els tabús amb que l’havien educada.
-No vols que et vegi com una dona ? Doncs actua com una dona, carai !
La Paula ja no podia dir-ho més alt ni més clar.
91