L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

Recommendations

Info

amiga es trobava. Donava gràcies a déu perquè la Sara es trobés allí per a oferir-li refugi uns instants. Quan eren a punt de creuar la primera confidència, en David va aparèixer inesperadament i li va agafar el braç. No estava disposat a compartir les intimitats del seu matrimoni amb la Sara Salom. Sense mediar paraula i en qüestió de segons, va fer que la noia el seguís fins a la taula de joc. Era el primer cop que la Natàlia sentia que estava tenint una actitud possessiva. Allí tots els cavallers l’esperaven expectants. -Mat amb tres jugades- li digué en Borges a l’advocat amb un somrís socarró. Aquella vegada estaven segurs de poder desafiar-lo perquè es tractava d’un repte digne d’un dels millors mestres. En David va observar un moment la disposició de les peces al tauler. Va propar els llavis al rostre de la Natàlia i li va plantejar un dilema que ella no podria oblidar mentre visqués. -Si ho resolc massa ràpid els posaré en ridícul però podrem marxar més aviat. -Doncs, posa’ls en ridícul- escollí sense dubtar-ho ni un segon. En David va alliberar a la Natàlia un moment i va fer tres moviments al tauler. -Xec mat- es va limitar a dir. Va tornar a agafar a la seva esposa, aquell cop sense brusquetat, i es va acomiadar dels presents. -Ens haureu de disculpar però demà ens hem de llevar molt aviat. 98
CAPÍTOL LI De retorn a la cambra que per primera vegada compartien, la Natàlia va avençar uns metres i va romadre plantada als peus del llit d’espatlles a ell. No sabia on mirar i tremolava. En David va començar a descordar-li els botons folrats de la part posterior de la brusa i després el corsé. Quan ella va tenir l’espatlla al descobert, va posar les mans sobre el seu cos i li va envoltar la cintura per sota de la tela. No volia que el fet de despullar-la de seguida la trasbalsés massa i la paralitzés. Però era impossible que la Natàlia es sentís encara més espantada i vulnerable. En David li va besar el coll mentre l’acariciava fent temps i esperant que estés preparada. A pesar de tots els signes equívocs, aleshores ja estava convençut que ella ho anhelava. Tenia la pell trencadissa i els glatits del seu cor i la seva respiració contenien més desig que recança. La seva avidesa podia més que la por. En David Biern li va fer l’amor amb tota la dolcesa de que era capaç i va intentar recordar en tot moment que havia estat prou dona per a enganyar-lo sàdicament i per a arruinar la seva reputació. Si era prou adulta per a fer tantes baixeses, ho era per a que la penetrés. Una hora més tard, en David dormia i ella es va llevar molt sigilosament i va sortir al passadís. Estava desert i fins i tot feia paüra pels seus murs de més de tres metres de pedra viva. El silenci era sepulcral. Va cloure els punys molt fort i va treure tots els nervis acumulats que duia a dins. -Sí, sí, sí !- exclamà tapant-se la boca amb les mans i ofegant el seu crit visceral. No podia contenir l’emoció ni la felicitat. Es desbordava dintre seu en cascada. No volia plorar davant d’ell i despertar vells fantasmes. Podia ser malinterpretada però necessitava sanglotar i esgolar-se d’alegria després d’un any sencer de llàgrimes amargues. Sabia que els seus primers moviments serien decisius per a que en David la acceptés i perdonés. No n’havia prou amb haver-lo vençut una nit, l’havia de convèncer. Necessitava reflexionar i tranquil·litzar-se. En aquells moments només podia pensar en la Paula. “Gràcies, tieta. Gràcies”. Sense ella s’hauria perdut el cel. A trenc d’alba, en David es va despertar i va descobrir a la Natàlia asseguda sobre el llit vestida amb la camisola de fil, observant-lo. Era una sensació estranya. Ella duia una estona admirant en la penombra el seu cos amb el tors nu i, després de l’agost a Les Moreres, gairebé tan negre com el d’un africà. Havia intentat descansar però, quan tenia els ulls clucs, patia alguns brots de terror nocturn i dubtava si allò havia passat de veritat o tan sols era un més dels seus somnis concupiescents. Sentia basarda d’adormir-se. Ho havia fet a estones vençuda per la son però despertant de repent amb calfreds i tocant a en David lleument per a assegurar-se que seguia al seu costat. La Natàlia va mirar-lo als ulls directament i es va ajupir per a situar-se cara a cara amb ell, estirats al llit conjugal. No pensava donar cap signe d’estar avergonyida o torbada. Ja no era una col·legiala i ho havia desitjat des de feia segles. En David no era un desconegut, era l’home que coneixia perfectament i del que duia onze anys enamorada. Tot havia estat tan meravellós com esperava. -Ho he fet bé o encara vols que ens separem ? -Molt bé- reconegué ell i li féu una pregunta potser indiscreta -, no hi haurà la Paula sota el llit ? La Natàlia es mereixia aquell cinisme i molt més. -Creus que només he estat una titella a les seves mans ?- volgué saber la Natàlia 99
Page 1 and 2:
L’OPORTUNITAT Per Marta Magrinyà
Page 3 and 4:
A propòsit de l’Héctor Pastrana
Page 5 and 6:
-Jo ho sé però la resta de la gen
Page 7 and 8:
CAPÍTOL III La Natàlia Sas havia
Page 9 and 10:
CAPÍTOL IV Quan la Natàlia va tor
Page 11 and 12:
-Oh, gràcies !- exclamà la noia a
Page 13 and 14:
-I què et va semblar ?- s’intere
Page 15 and 16:
-Creu-me, és millor comptar amb la
Page 17 and 18:
CAPÍTOL VIII A l’hora de sopar,
Page 19 and 20:
situació que mai no hauria gosat n
Page 21 and 22:
Ella podia haver contestat que no h
Page 23 and 24:
millor de les sorts en tots els asp
Page 25 and 26:
La tieta Paula li oferia més detal
Page 27 and 28:
Era un rostre alleujat coronat per
Page 29 and 30:
CAPÍTOL XIV Després de sopar, la
Page 31 and 32:
CAPÍTOL XV Quan va acabar de parla
Page 33 and 34:
estampades i un valuós piano de B
Page 35 and 36:
CAPÍTOL XVII La Natàlia no va sor
Page 37 and 38:
CAPÍTOL XX També el mateix dimecr
Page 39 and 40:
per que corregués la marinada, pod
Page 41 and 42:
acariciar-li les mans setinades i f
Page 43 and 44:
CAPÍTOL XXIII Van deixar passar do
Page 45 and 46:
L’advocat es va posar els braços
Page 47 and 48: CAPÍTOL XXV La Natàlia va anar fi
Page 49 and 50: CAPÍTOL XXVI La Paula va acudir a
Page 51 and 52: CAPÍTOL XXVII En David no va anar
Page 53 and 54: No en podia escapar i tampoc res no
Page 55 and 56: pel que les paraules de la Natàlia
Page 57 and 58: possible per a que això no passi-
Page 59 and 60: CAPÍTOL XXXI Dos dies abans de Nad
Page 61 and 62: -Estava segur que passaries per aqu
Page 63 and 64: CAPÍTOL XXXIII A partir del dos de
Page 65 and 66: CAPÍTOL XXXIV L’Héctor Pastrana
Page 67 and 68: CAPÍTOL XXXV L’endemà mateix al
Page 69 and 70: CAPÍTOL XXXVII Després de la reun
Page 71 and 72: CAPÍTOL XXXVIII El dia dotze de ma
Page 73 and 74: havia demostrat. Si ho havia fet pe
Page 75 and 76: CAPÍTOL XXXXI Quan la Natàlia va
Page 77 and 78: CAPÍTOL XXXXII Aquella mateixa tar
Page 79 and 80: CAPÍTOL XXXXIII L’endemà mateix
Page 81 and 82: CAPÍTOL XXXXIV Des de la seva conv
Page 83 and 84: L’Héctor va abordar al seu mento
Page 85 and 86: millor amic -. Normalment el més c
Page 87 and 88: -No penses preguntar-me que m’ha
Page 89 and 90: La Paula va deixar l’agulla de br
Page 91 and 92: escarpats que els procurarien més
Page 93 and 94: La cerimònia nupcial es va celebra
Page 95 and 96: CAPÍTOL L L’endemà, els cavalle
Page 97: En David intentava mostrar un míni
Page 101 and 102: CAPÍTOL LII Feia un parell de dies
show all

L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?