L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

CAPÍTOL XXIX
Només feia quatre dies que la Natàlia havia tornat a les seves funcions a la Casa de la
Caritat, que un vespre va arribar a casa i es va trobar amb una situació nova. Mai fins
llavors havia experimentat aquell sentiment amb tanta violència. Era cert que havia
sentit certa gelosia per la primera esposa d’en David i, fins i tot, enveja de la professió
que tant l’absorvia i apassionava. Però mai no havia estat una opressió a l’estómec tan
salvatge ni ella havia permès, per amor propi, que aquella predisposició tan destructiva
la dominés.
Quan es dirigia a prendre un bany abans de sopar, va passar per davant de la cambra del
seu espós. La porta era entreoberta i no va resistir la temptació de guaitar discretament
el seu interior.
La Georgina Parisi estava canviant-li els vendatges a en David. Tots dos estaven
plantats al costat de la calaixera on la majordoma hi havia deixat les estisores, les gasses
i els altres elements per a les cures. La dona estava embolcallant-li la mà amb tanta
afecció que gairebé l’acariciava. Semblava delir-se en cada passada del vendatge i, amb
l’altre mà, li agafava el braç dolçament d’una forma totalment gratuïta. Era una dona de
poc més de quaranta anys que es conservava força bé. No era hermosa però tampoc
lletja i tenia un pit abundant i una figura ben definida i voluptuosa. La Natàlia no l’havia
vista mai com una amenaça però resultava sempre tan amatent, tan ben disposada i
servicial amb en David. El cap li havia començat a bullir.
En un rampell, va empènyer la porta per a que s’acabés d’obrir i va mirar a la Georgina
directament amb uns ulls esquitxats de guspires. Va romandre plantada a l’àmpit de la
porta amb un aire de reclamació que la majordoma va intel·ligir perfectament.
La dona va enllestir la seva tasca de seguida i amb certa negligència perquè el resultat
final fou bastant desastrós. Va deixar la cambra visiblement nerviosa acomiadant-se
molt correctament tant d’en David com de la Natàlia. Aquell neguit exagerat refermava
les sospites de la noia.
Per a que la dona pogués creuar la porta, la Natàlia havia d’escollir tornar al passadís o
entrar dins la cambra. Va entrar i es va quedar sola amb el seu espós a l’estança.
En David la va albirar amb una expressió molt disgustada per la forma com havia tractat
implícitament a una persona intatxable i prudent.
-Hi ha alguna cosa entre vosaltres ?
L’advocat no es va molestar a respondre. Es va limitar a baixar-se la màniga de la
camisa tranquil·lament mentre somreia pel to de la noia que semblava creure’s
legitimada per a exigir-li alguna cosa.
-Estava embadalida. És que no ho has notat ?- li formulà ella, reiterativa en una actitud
que en David trobava inverosímil.
-No diguis rucades- la desqualificà retrinxant-la amb cada paraula -. La Georgina em
donava la sopa quan era petit.
-Però ja no te la dóna, oi ?- subratllà la Natàlia amb mordacitat.
-Et penses que tothom té la teva amplitud de mires ?- li preguntà en David amb una
fosca i delicada ironia referint-se, per descomptat, a sí mateix.
Sempre hi havia un verí molt ben dossificat en cadascuna de les seves frases, talment
volgués assassinar-la lentament.
-Madura una mica, Natàlia- fou la seva darrera consigna.
Ella el va rebatre amb la seva pitjor mala sang.
-Madura tu, nen prodigi.
En David li va dedicar un esguard blindat però, interiorment, es va sentir molt molest
54