L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

Recommendations

Info

CAPÍTOL XXIX Només feia quatre dies que la Natàlia havia tornat a les seves funcions a la Casa de la Caritat, que un vespre va arribar a casa i es va trobar amb una situació nova. Mai fins llavors havia experimentat aquell sentiment amb tanta violència. Era cert que havia sentit certa gelosia per la primera esposa d’en David i, fins i tot, enveja de la professió que tant l’absorvia i apassionava. Però mai no havia estat una opressió a l’estómec tan salvatge ni ella havia permès, per amor propi, que aquella predisposició tan destructiva la dominés. Quan es dirigia a prendre un bany abans de sopar, va passar per davant de la cambra del seu espós. La porta era entreoberta i no va resistir la temptació de guaitar discretament el seu interior. La Georgina Parisi estava canviant-li els vendatges a en David. Tots dos estaven plantats al costat de la calaixera on la majordoma hi havia deixat les estisores, les gasses i els altres elements per a les cures. La dona estava embolcallant-li la mà amb tanta afecció que gairebé l’acariciava. Semblava delir-se en cada passada del vendatge i, amb l’altre mà, li agafava el braç dolçament d’una forma totalment gratuïta. Era una dona de poc més de quaranta anys que es conservava força bé. No era hermosa però tampoc lletja i tenia un pit abundant i una figura ben definida i voluptuosa. La Natàlia no l’havia vista mai com una amenaça però resultava sempre tan amatent, tan ben disposada i servicial amb en David. El cap li havia començat a bullir. En un rampell, va empènyer la porta per a que s’acabés d’obrir i va mirar a la Georgina directament amb uns ulls esquitxats de guspires. Va romandre plantada a l’àmpit de la porta amb un aire de reclamació que la majordoma va intel·ligir perfectament. La dona va enllestir la seva tasca de seguida i amb certa negligència perquè el resultat final fou bastant desastrós. Va deixar la cambra visiblement nerviosa acomiadant-se molt correctament tant d’en David com de la Natàlia. Aquell neguit exagerat refermava les sospites de la noia. Per a que la dona pogués creuar la porta, la Natàlia havia d’escollir tornar al passadís o entrar dins la cambra. Va entrar i es va quedar sola amb el seu espós a l’estança. En David la va albirar amb una expressió molt disgustada per la forma com havia tractat implícitament a una persona intatxable i prudent. -Hi ha alguna cosa entre vosaltres ? L’advocat no es va molestar a respondre. Es va limitar a baixar-se la màniga de la camisa tranquil·lament mentre somreia pel to de la noia que semblava creure’s legitimada per a exigir-li alguna cosa. -Estava embadalida. És que no ho has notat ?- li formulà ella, reiterativa en una actitud que en David trobava inverosímil. -No diguis rucades- la desqualificà retrinxant-la amb cada paraula -. La Georgina em donava la sopa quan era petit. -Però ja no te la dóna, oi ?- subratllà la Natàlia amb mordacitat. -Et penses que tothom té la teva amplitud de mires ?- li preguntà en David amb una fosca i delicada ironia referint-se, per descomptat, a sí mateix. Sempre hi havia un verí molt ben dossificat en cadascuna de les seves frases, talment volgués assassinar-la lentament. -Madura una mica, Natàlia- fou la seva darrera consigna. Ella el va rebatre amb la seva pitjor mala sang. -Madura tu, nen prodigi. En David li va dedicar un esguard blindat però, interiorment, es va sentir molt molest 54
pel que les paraules de la Natàlia implicaven. En el fons sabia que no ofèn qui vol sinó qui pot. La noia va sortir de la cambra deixant la porta oberta de bat a bat. 55
Page 1 and 2:
L’OPORTUNITAT Per Marta Magrinyà
Page 3 and 4: A propòsit de l’Héctor Pastrana
Page 5 and 6: -Jo ho sé però la resta de la gen
Page 7 and 8: CAPÍTOL III La Natàlia Sas havia
Page 9 and 10: CAPÍTOL IV Quan la Natàlia va tor
Page 11 and 12: -Oh, gràcies !- exclamà la noia a
Page 13 and 14: -I què et va semblar ?- s’intere
Page 15 and 16: -Creu-me, és millor comptar amb la
Page 17 and 18: CAPÍTOL VIII A l’hora de sopar,
Page 19 and 20: situació que mai no hauria gosat n
Page 21 and 22: Ella podia haver contestat que no h
Page 23 and 24: millor de les sorts en tots els asp
Page 25 and 26: La tieta Paula li oferia més detal
Page 27 and 28: Era un rostre alleujat coronat per
Page 29 and 30: CAPÍTOL XIV Després de sopar, la
Page 31 and 32: CAPÍTOL XV Quan va acabar de parla
Page 33 and 34: estampades i un valuós piano de B
Page 35 and 36: CAPÍTOL XVII La Natàlia no va sor
Page 37 and 38: CAPÍTOL XX També el mateix dimecr
Page 39 and 40: per que corregués la marinada, pod
Page 41 and 42: acariciar-li les mans setinades i f
Page 43 and 44: CAPÍTOL XXIII Van deixar passar do
Page 45 and 46: L’advocat es va posar els braços
Page 47 and 48: CAPÍTOL XXV La Natàlia va anar fi
Page 49 and 50: CAPÍTOL XXVI La Paula va acudir a
Page 51 and 52: CAPÍTOL XXVII En David no va anar
Page 53: No en podia escapar i tampoc res no
Page 57 and 58: possible per a que això no passi-
Page 59 and 60: CAPÍTOL XXXI Dos dies abans de Nad
Page 61 and 62: -Estava segur que passaries per aqu
Page 63 and 64: CAPÍTOL XXXIII A partir del dos de
Page 65 and 66: CAPÍTOL XXXIV L’Héctor Pastrana
Page 67 and 68: CAPÍTOL XXXV L’endemà mateix al
Page 69 and 70: CAPÍTOL XXXVII Després de la reun
Page 71 and 72: CAPÍTOL XXXVIII El dia dotze de ma
Page 73 and 74: havia demostrat. Si ho havia fet pe
Page 75 and 76: CAPÍTOL XXXXI Quan la Natàlia va
Page 77 and 78: CAPÍTOL XXXXII Aquella mateixa tar
Page 79 and 80: CAPÍTOL XXXXIII L’endemà mateix
Page 81 and 82: CAPÍTOL XXXXIV Des de la seva conv
Page 83 and 84: L’Héctor va abordar al seu mento
Page 85 and 86: millor amic -. Normalment el més c
Page 87 and 88: -No penses preguntar-me que m’ha
Page 89 and 90: La Paula va deixar l’agulla de br
Page 91 and 92: escarpats que els procurarien més
Page 93 and 94: La cerimònia nupcial es va celebra
Page 95 and 96: CAPÍTOL L L’endemà, els cavalle
Page 97 and 98: En David intentava mostrar un míni
Page 99 and 100: CAPÍTOL LI De retorn a la cambra q
Page 101 and 102: CAPÍTOL LII Feia un parell de dies
show all

L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?