L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

CAPÍTOL VI
El dia següent, la Natàlia havia de dur les partitures i els llibrets a Mossèn Marcel. No
s’esperava trobar a la Paula a primera hora del matí asseguda a l’ampli vestíbul de la
casa i preparada per a acompanyar-la. Anava vestida com una reina i segur que
despertaria una gran expectació a Santa Claúdia. Duia un vestit color gris platí i una
còfia molt extravagant. També s’havia posat un collaret de perles i un fermall d’or molt
vistós. Endevinant els pensaments de la Natàlia, li explicà els motius d’aquella
necessària intromissió.
-No em sembla apropiat que vagis sola a vila. Encara que t’acompanyi l’eficient Evarist
no és suficient. El teu padrí també hi està d’acord. Fins que la Georgina es trobi millor,
jo vindré amb tu a tots els assajos.
A la Natàlia li empipava molt que sempre hagués de pronunciar aquella mena de frases.
“El teu padrí també hi està d’acord” o “El teu padrí pensa el mateix que jo”. Buscava la
connivència del seu germà per a justificar-se i parlava amb la màxima autoritat i un to
resabut com si ell no pogués expressar-se per sí mateix.
-Us avorrireu molt, tieta. Els assajos solen durar més de dues hores i molts cops són un
guirigall- la previngué la noia.
-No hi fa res.
La Paula havia fet preparar el carruatge perquè resultava molt més còmode i espaiós que
la calessa. El trajecte durava a penes vint minuts perquè el camí era bo i el cavall podia
dur un bon trot. S’aposentaren còmodament i la Paula començà a fer anar amb molta
gràcia un dels meravellosos ventalls de la seva col·lecció.
-M’agrada més la calessa perquè corre l’aire i es veu el paisatge- observà la Natàlia.
-Fa massa saltirons i tota la pols del camí acaba als vestits- sentencià la Paula amb un to
anguniós. Mai no s’havia sentit a gust al camp i eren escasses les vegades que viatjava a
Les Moreres. Només una raó molt poderosa la podia dur fins allí.
-És l’Héctor Pastrana qui t’agrada o precisament et molesta que et pretengui perquè és
un altre l’escollit ? És que és algú no té diners o està casat ?
Era inquisidora i persistent. Pensava enumerar totes les possibilitats fins que la Natàlia
li donés alguna pista o en rebés algun indici per petit que fos.
-Com us he de dir que no m’agrada ningú ? Per què no em creieu ?
La Paula pretenia esgotar-la i sabia que allí no podria fugir enlloc ni en David
apareixeria al moment més inesperat per a rescatar-la. La Natàlia començava a semblar
desesperada i aquell era el millor estat.
-Per que em martiritzeu així ? Mai no us havieu comportat amb mi d’aquesta manera.
La Paula sentia molt d’amor per aquella noia i una propensió a consentir-la com feia el
seu germà però aquell cop tenia el deure de ser ferma.
-Ningú m’importa més que tu. Faig això pel teu bé.
-Però jo... Jo no vull escollir algú tan sols perquè ha arribat l’hora que dicten tots els
cànons i perquè és el que tothom espera de mi.
Li obria la seva ànima perquè sabia que podien obligar-la de mil formes a transigir i no
desitjava fer-ho. Disposava d’independència econòmica i d’una teòrica llibertat per a
governar la seva vida però si era a costa de la seva familia no seria capaç d’encarar-ho.
-Jo sé el que em dic- li fiançà la Paula -, jo també vaig passar els anys esperant un
príncep blau que mai no va aparèixer.
En part mentia, en part deia la veritat. No podia explicar-li que el seu gran amor havia
estat el propi pare de la Natàlia, l’Eudald Sas. També era cert que, quan ell es va casar
amb una altra dona, es va jurar oblidar-lo i trobar un altre home. Però no ho va
aconseguir. Es penedia d’haver estat massa exigent i d’haver-se quedat sola.
14