L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

Recommendations

Info

Ciutat de Luca, 1890 CAPÍTOL I Pocs minuts abans de les tres de la tarda, en David Biern endreçava la taula del seu escriptori amb la cura habitual. El seu soci i amic, en August Pascal, havia aprofitat aquells darrers instants per a comentar-li els detalls més rellevants de la reunió del partit que s’havia celebrat al matí. -En Pastrana és el candidat perfecte. Un jove amb èxit professional i, a més, el fet que la seva mare fos una minyona el fa molt simpàtic per a les classes populars- valorà l’August mentre passejava amunt i avall per la sala. En David Biern havia somrigut lleument. -He estat cínic ?- preguntà en Pascal que solia ser un home lliure de prejudicis i molt eficient en totes les seves activitats. Tant en el terreny de l’advocacia com en el polític, resultava certer i intuitiu. -Realista- el tranquil·litzà en Biern que no havia pretès fer-li cap mena de retret. Col·locava els últims papers dins l’arxivador aparentment absort en aquella tasca però en Pascal sabia que seguia atent les seves explicacions. Ambdós cavallers eren destacats membres del partit liberal a la ciutat. -Té enemics ?- li demanà en Biern finalment demostrant que, com sempre, el seu distànciament només havia estat simulat. Era la seva forma habitual de comportar-se i la que li permetia estudiar detingudament als seus amics, clients i oponents. Podia semblar desinteressat o realment desinformat i repetir una mateixa pregunta de diferents maneres i amb diferentes intencions dotzenes de vegades. Apareixia i desapareixia d’una conversa, sempre seriós i pensatiu, però mai no perdia ni un detall del que estava passant al seu voltant. Era un advocat brillant i molts sospitaven que un dels homes més intel·ligents del país. Moltes personalitats empresarials, polítiques i socials se li adreçaven per a demanar-li consell encara que no es tractés de temes estrictament legals. -Alguns dels membres més antics del partit li són reticents, també els Ferrara, però em sembla que guanyarem la votació clarament. Encara tenim tot un any per endavant- valorà en Pascal. -Si convencem als Ferrara, els decans no s’hi oposaran- li assegurà en Biern que conexia molt bé a totes les parts i també els seus arguments malgrat feia mesos que no assistía les reunions per excés de feina. -A més, la meva esposa assegura que és un noi molt ben plantat- va afegir en Pascal acariciant-se lleument amb els dits el seu espès bigoti. Es tractava d’un gest involuntari que acometia cada vegada que no estava segur que l’apreciació fos prou apropiada. Aquell era el resultat d’una educació molt estricta basada en l’exaltació dels alts valors i on les banalitats i qualsevol mena de flirteig amb la frivolitat estaven proscrits. -Això sempre ajuda- manifestà en Biern per a ser sincer i amb complicitat vers l’amic i bromejà -Llàstima que les dones no puguin votar. En David Biern era un dels pocs defensors a ultrança del sufragi femení. En Pascal ho atribuïa al fet que era un home que sempre havia conviscut amb dones llestes i instruïdes. Però ell pensava que la gran majoria de fèmines ni hi tenien interés ni estaven capacitades per a entendre les complexitats de la política. El fet de deixar-les votar introduiria un nivell d’arbitrarietat intolerable en els resultats electorals. A més, les dones solien mantenir les mateixes postures i idees dels seus pares i marits i, per tant, ja estaven representades. 2
A propòsit de l’Héctor Pastrana, l’August féu un darrer comentari. -Per cert, he sentit que està molt interessat en la Natàlia- li confidencià al seu soci. -Deu ser un d’ells- es limità a comentar en David Biern agafant la jaqueta del tratge i el barret de feltre de dins de l’armari. Els afers sentimentals de la seva fillola ja prometien dur-li molts mals de caps els propers dies perquè estava concençut que aquell era el motiu de la inesperada visita de la seva germana. -M’hauràs de disculpar, August, però ja saps que la Paula m’espera a l’estació. -Mai no s’ha de fer esperar a una dama i menys a una amb tant de caràcter com ella- bromejà l’amic amb confiança. En David Biern tenia al seu càrrec dues dones hermoses amb molta personalitat i aquell fet li complicaria molt més l’existència del que hom pogués imaginar. Sortiren del bufet per a abandonar junts aquell imponent edici del carrer Blanquerna, just al bell mig del centre financer de Luca. L’auriga d’en David Biern l’esperava al carrer amb les seves maletes i ja podien marxar puntualment cap a l’estació. 3
Page 1: L’OPORTUNITAT Per Marta Magrinyà
Page 5 and 6: -Jo ho sé però la resta de la gen
Page 7 and 8: CAPÍTOL III La Natàlia Sas havia
Page 9 and 10: CAPÍTOL IV Quan la Natàlia va tor
Page 11 and 12: -Oh, gràcies !- exclamà la noia a
Page 13 and 14: -I què et va semblar ?- s’intere
Page 15 and 16: -Creu-me, és millor comptar amb la
Page 17 and 18: CAPÍTOL VIII A l’hora de sopar,
Page 19 and 20: situació que mai no hauria gosat n
Page 21 and 22: Ella podia haver contestat que no h
Page 23 and 24: millor de les sorts en tots els asp
Page 25 and 26: La tieta Paula li oferia més detal
Page 27 and 28: Era un rostre alleujat coronat per
Page 29 and 30: CAPÍTOL XIV Després de sopar, la
Page 31 and 32: CAPÍTOL XV Quan va acabar de parla
Page 33 and 34: estampades i un valuós piano de B
Page 35 and 36: CAPÍTOL XVII La Natàlia no va sor
Page 37 and 38: CAPÍTOL XX També el mateix dimecr
Page 39 and 40: per que corregués la marinada, pod
Page 41 and 42: acariciar-li les mans setinades i f
Page 43 and 44: CAPÍTOL XXIII Van deixar passar do
Page 45 and 46: L’advocat es va posar els braços
Page 47 and 48: CAPÍTOL XXV La Natàlia va anar fi
Page 49 and 50: CAPÍTOL XXVI La Paula va acudir a
Page 51 and 52: CAPÍTOL XXVII En David no va anar
Page 53 and 54:
No en podia escapar i tampoc res no
Page 55 and 56:
pel que les paraules de la Natàlia
Page 57 and 58:
possible per a que això no passi-
Page 59 and 60:
CAPÍTOL XXXI Dos dies abans de Nad
Page 61 and 62:
-Estava segur que passaries per aqu
Page 63 and 64:
CAPÍTOL XXXIII A partir del dos de
Page 65 and 66:
CAPÍTOL XXXIV L’Héctor Pastrana
Page 67 and 68:
CAPÍTOL XXXV L’endemà mateix al
Page 69 and 70:
CAPÍTOL XXXVII Després de la reun
Page 71 and 72:
CAPÍTOL XXXVIII El dia dotze de ma
Page 73 and 74:
havia demostrat. Si ho havia fet pe
Page 75 and 76:
CAPÍTOL XXXXI Quan la Natàlia va
Page 77 and 78:
CAPÍTOL XXXXII Aquella mateixa tar
Page 79 and 80:
CAPÍTOL XXXXIII L’endemà mateix
Page 81 and 82:
CAPÍTOL XXXXIV Des de la seva conv
Page 83 and 84:
L’Héctor va abordar al seu mento
Page 85 and 86:
millor amic -. Normalment el més c
Page 87 and 88:
-No penses preguntar-me que m’ha
Page 89 and 90:
La Paula va deixar l’agulla de br
Page 91 and 92:
escarpats que els procurarien més
Page 93 and 94:
La cerimònia nupcial es va celebra
Page 95 and 96:
CAPÍTOL L L’endemà, els cavalle
Page 97 and 98:
En David intentava mostrar un míni
Page 99 and 100:
CAPÍTOL LI De retorn a la cambra q
Page 101 and 102:
CAPÍTOL LII Feia un parell de dies
show all

L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?