L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

-Jo ho sé però la resta de la gent no. No és aquesta la impressió que tenen i em molesta.
Em molesta per tu, és clar.
Encara tenia una consideració més a fer-li sobre el viatge a Santa Clàudia.
-No hauries d’haver permès que la Natàlia marxés sola. Sempre l’has consentida massa.
La Paula havia pres possessió d’aquell compartiment com una reina pren possessió del
seu feu. Fins i tot s’havia tret les botines per a que li descansessin els peus. Era una
dona molt elegant i de costums refinats però de vegades prodigava rampells de
vulgaritat que la feien especialment molesta per al seu germà.
-Ja sé que té vint-i-tres anys i que és major d’edat. Com a tutor ja no ostentes cap
autoritat sobre ella però et té molt de respecte i consideració. Ets el més semblant a un
pare que ha conegut i si tu li aconsellessis... Si li donessis a entendre que ha d’escollir el
millor partit i et decantessis discretament per algú...
-Precisament perquè em té consideració i respecte no li diré tal cosa- li garantí en David
sense més preàmbuls.
Tenint en compte la seva personalitat i les seves idees sobre el matrimoni, no podia
concebre una situació més ridícula que imaginar-se a sí mateix intentant convèncer a la
Natàlia de res semblant.
-Jo sé el que és viure un matrimoni arreglat i no li ho desitjo a ningú.
Havia dit l´última paraula. Les pretensions de la seva germana excedien fins i tot el que
havia esperat. Mai no havia permès que ordenés la seva vida i llavors tampoc ho faria.
Era una gran dona però també era manipuladora i dominant i havia utilitzat sempre la
seva bellesa com una poderosa arma. Podia seduir a qualsevol amb els seus encants, als
homes per motius evidents i a les dames perquè l’admiraven i en certa mesura la temien
per aquest divisme que desprenia com si posseís el secrets eterns de la feminitat.
-Jo vaig passar els anys esperant el meu príncep blau i, al final, em vaig quedar per a
vestir sants.
Per primer cop havia emanat d’ella la crua veritat. Solia ser una dona sincera amb els
altres tanmateix poc avesada a ser-ho amb sí mateixa. Amb en David no calia fingir.
-Però va ser la teva decisió. Deixa que sigui la decisió de la Natàlia- li pregà el seu
germà d’una forma molt pragmàtica.
Malgrat tot, l’advocat sabia que la Paula no desistiria tan fàcilment dels seus propòsits.
Els propers dies començaria la seva creuada per a aconseguir que la Natàlia cedís i,
d’una vegada per totes, es decidís a escollir un marit.
Arribaren a l’estació de Santa Claúdia quan ja fosquejava. Un cotxe de cavalls esperava
a l’hereu i a la seva germana per a dur-los a la finca. Eren quasi cent hectàrees de
terrenys fértils per a molts conreus que havien quedat en mans d’en David Biern com
manava la tradició. Totes les propietats de la familia li pertanyien i la Paula, tot i haver
estat la primogènita i haver nascut deu anys abans que el seu germà, vivia de la seva
benevolença. Amb la renda que li havia estat asignada i un pis en propietat al centre de
Luca, no en tenia ni per a començar per a dur la vida de luxes i dispendis que la
caracteritzava.
L’edifici principal de Les Moreres comptava amb disset habitacions i grans sales on
d’antuvi s’hi concentrava tota la vida social de la plana. Les crisis econòmiques del país,
les males collites i la poderosa atracció que exercien de les grans ciutats havia foragitat
a molta gent d’aquelles terres interiors. La vida urbana resultava més còmoda i la
indústria oferia molts llocs de treball. La costa est havia esdevingut molt rica i poblada i
les seves dues grans urbs havien crescut vertiginosament. Ciutat Pia, la capital, gràcies
al seu port i als centres de negocis i Luca gràcies a la seva potència manufacturera. En
general, tota la franja mediterrània havia guanyat pes en detriment de la ruralia.
5