L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

possible per a que això no passi- li garantí l’amfitrió cortesment per a tranquilitzar-la.
-També m’han arribat notícies sobre el nou candidat. Sembla que el senyor Pastrana va
obtenir els vots suficients finalment.
-Encara no ho hem fet oficial però les vostres notícies són correctes- li concedí en
Randuà a pesar d’estar-se extralimitant en avençar-li aquella informació -. El
presentarem al gener i començarà a fer precampanya. De fet, hem dipositat en ell tota la
confiança pel que fa a la nostra circumscripció.
Semblava molt cofoi de poder facilitar a la dama dades tan esperançadores. La Paula va
somriure sensualment.
-Ja sabeu que el meu germà és un afèrrim del partit, un liberal convençut- descrigué i li
digué en veu molt baixa de confidència -, a més, seria molt perjudicial per als seus
negocis que el nou govern imposés limitacions a les inversions a l’exterior.
-És un home que creu molt en l’apertura dels mercats i que té molts interessos a França i
a Itàlia com jo mateix- li certificà en Randuà demostrant que coneixia molt bé la
situació.
La Paula va treure un mocador del seu bolset i es va fer dos toquets molt lleus a la punta
del nas. Era un gest de conqueteria i una forma de perdre el temps aparentant certa
improvització en els seus mots.
-En David és un orador brillant i una ment molt hàbil per a la política- digué orgullosa.
-Sempre ha estat un dels grans ideòlegs del partit i també té contactes molt valusos en
tots els àmbits econòmics- compartí el president i amb un mig somrís de connivència
afegí -. Per a les aportacions, vull dir.
La Paula féu un moviment amb el cap que comprenia. En David Biern solia recollir
grans quantitats de diner per al finançament de les campanyes i altres despeses del
partit.
-Per desgràcia, mai no ha volgut prendre part activa en la política- lamentà en Guido
Randuà molt complagut per un diàleg tan proper i agradable amb aquella dama sovint
presumptuosa i distant.
-Modestament, crec que seria important que el meu germà pogués tenir una participació
molt directa en aquesta campanya tan decisiva- valorà la Paula.
-Hi estic d’acord. Però, en què esteu pensant ?- s’interessà el president amb les espatlles
un pèl encongides i inclinant-se el direcció a la dama. Més proximitat els donaria encara
més confiabilitat. La Paula ho permetia amb la cautela pròpia d’una gran dama.
-Podria ser en mentor del senyor Pastrana i ajudar-lo en tota la campanya. No deixa de
tractar-se d’un jove prometedor però inexpert. Qui millor per a aconsellar-lo i
ensinistrar-lo que en David ?- etzibà la Paula mirant-lo amb pretesa inoquitat.
En Guido Randuà va dibuixar una expressió d’estranyesa.
-Però en David no té ni el temps necessari ni tampoc la menor intenció de fer de mentor
de ningú- interposà confiant molt poc en aquella possibilitat.
Jugant amb el mocador brodat que tenia entre els dits, la Paula li va dirigir un esguard
que contenia un maliciós retret.
-Quina excusa tan pobre per a un home com vós. Segur que trobareu el arguments per a
convence’l.
No hi havia res que en Randuà desitgés més que complaure a aquella dama que excitava
tots els seus sentits. Tanmateix, li semblava que qualsevol tempativa seria infructosa per
més d’un motiu. Li féu a la Paula una pregunta delicada.
-Sabeu que l’Hèctor Pastrana estava molt interessat en la senyora Biern ? Diuen que va
sofrir una gran decepció quan es va casar. Era a punt de demanar permís a en David per
a fer-li la cort.
En Guido sabia per experiència que el desig encega i que l’Héctor Pastrana era la
57