L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

CAPÍTOL XIII
El dos de setembre, un dilluns, en David Biern va regressar a la ciutat de Luca. El
primer que va fer va ser passar pel seu despatx. A pesar del cansament del viatge, era
responsable en excés i estava massa intrigat per les novetats que podien haver-se produït
durant la seva absència. No n’hi havia cap de rellevant. L’època estival i, en especial,
l’agost era un periode on l’activitat s’enlentia i on tothom semblava massa aixafat per la
calor per a encetar cap mena de litigi.
A l’hora de sopar, ja s’havia banyat i recuperat el seu pulcre aspecte. S’havia tornat a
afaitar perquè tenia una barba molt rebel que al capvespre ja s’obstinava a despuntar.
Solia fer-ho dues i tres vegades al dia si era necessari.
La Natàlia no havia sortit de la seva cambra ni tampoc baixaria a sopar. L’excusa havia
estat una forta migranya. Era asseguda a l’àmpit de la finestra contemplant una nit molt
estelada. Corria una brisa càlida que semblava procedir del desert havent travessat el
mediterrani. Luca havia estat una vila de mercaders i artesans nascuda a uns quilòmetres
del mar com a salvaguarda dels pirates però havia crescut tant que ja havia atrapat la
sorra de les platges. No era una ciutat tan bella i elegant com Ciutat Pia, escenari de
grans esdeveniments històrics i seu de meravellosos monuments, tanmateix tenia una
cosa que la convertia en l’indret més màgic i fascinant del món. En David Biern vivia i
exercia allí i, malgrat li havien proposat dotzenes de vegades traslladar-se a la capital,
s’hi havia negat. Luca li semblava una ciutat voluntariosa i excitant, feta per la gent. Era
més moderna i oberta que la capital massa ancorada en un gloriós passat. Els habitants
de Ciutat Pia eren molt orgullosos i afortunats però s’havien adormit als llorers mentre
Luca evolucionava i es preparava per al canvi de segle ardidament.
La Natàlia es preguntava com podria tornar a mirar-lo als ulls després que la Paula li
hagués donat la falsa notícia.
28