Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
CAPÍTOL XXXXV<br />
En David debia estar cansat d’aguantar sermons i de que intentessin, amb tota mena<br />
d’estratègies més o menys lícites, reconvenir-lo. Però no hauria estat l’amic que creia<br />
ser si no hagués fet l’intent.<br />
El divendres s’havia destacat per ser un dia relativament tranquil al bufet i, malgrat tot,<br />
en David semblava molt cansat. L’August Pascal es va presentar al seu despatx i va<br />
tancar la porta amb clau. Ho féu <strong>com</strong> sempre que havien de tractar un tema confidencial<br />
i no volien ningú els interrompés.<br />
En David el va esguardar per sobre dels papers.<br />
-Saps que mai no m’he ficat en els teus assumptes però aquesta vegada crec que tinc el<br />
deure de...<br />
El seu amic el va interrompre amb naturalitat. Li sabia greu que l’August es disculpés<br />
per intentar parlar amb ell.<br />
-Ets el meu millor amic. Pots ficar-te en els meus assumptes quan vulguis.<br />
Era una de les <strong>com</strong>ptades ocasions que decidien abandonar la contenció i la formalitat.<br />
Potser sí que havia arribat l’hora de dialogar amb sinceritat.<br />
L’August va escollir romandre d’empeus perquè solia pensar millor mentre caminava<br />
amunt i avall per la sala.<br />
-Crec que hauries de fer un esforç i parlar amb la Natàlia. Parlar de debò.<br />
Ambdós sabien molt bé a què es referia. Posar les cartes sobre la taula i fer detonar la<br />
situació.<br />
L’August estava visiblement nerviós. Ja s’havia cansat de callar el que pensava.<br />
-Carai, David ! En realitat només t’envegen i d’aquí dos dies s’hauran cansat de parlar<br />
de tu. Què t’importa ?<br />
Com un fet insòlit, en David va deixar les seves activitats simultànies per a fer una sola<br />
cosa que requeria tota la seva concentració. Explicar-se.<br />
-El que menys em preocupa és el que digui la gent. No et negaré que em molesta ser el<br />
centre dels <strong>com</strong>entaris, sobretot per la baixesa que designen i la mala sang que destilen i<br />
amb raó. Per a tothom, sóc el seductor de la meva protegida, m’he casat amb la filla<br />
d’un gran amic de la família que la va deixar al meu càrrec amb confiança cega...<br />
Preferia no seguir pensant en tota aquella pila d’arguments que l’enllotaven fins a<br />
aconvertir-lo, als ulls del món, en un dels pitjors canalles del seu temps.<br />
-Però aquesta etapa ja l’he superat- li assegurà -, i, creu-me, no és la pitjor.<br />
-I quina és la pitjor ?- preguntà en August que entenia i no entenia al seu soci. Fins a<br />
cert punt, es ficava a la seva pell però, per altra banda i passat el temps, tampoc li<br />
semblava tot plegat tan aberrant <strong>com</strong> ho interpretava en David.<br />
En Biern li fou molt sincer perquè <strong>com</strong>ençava a tenir la impressió de no ser prou<br />
benentès.<br />
-Ara ja em puc imaginar mantenint una conversa civilitzada amb ella, duent-la a una<br />
festa, prenent decisions en <strong>com</strong>ú, fins i tot em veig criant fills junts, el que no puc<br />
concebir és... Fer-los.<br />
Inclús li havia costat emprar aquell eufemisme.<br />
-Però si fer-los és el més fàcil !- exclamà en August amb una locuacitat que no havia<br />
pogut contenir -. Perdona- digué immediatament. Cap tema era menys apropiat que<br />
aquell per a fer broma però la situació resultava paradoxal fins a uns extrems<br />
tràgicament còmics.<br />
-És curiós <strong>com</strong>provar que de vegades la realitat pot superar qualsevol ficció, és el món<br />
al revés- s’expressava en Pascal molt <strong>com</strong>promès amb el greu problema del seu<br />
84
Change language