You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
CAPÍTOL XXXII<br />
A la casa dels Biern, aquelles van ser unes dates nadalenques molt atípiques perquè el<br />
matrimoni no va <strong>com</strong>partir cap dels àpats assenyalats. Tampoc la Paula no va ser<br />
felicitada ni convidada pel seu germà. Per a la Natàlia, va suposar un dels moments més<br />
tristos des que aquella turmenta s’havia desfermat. Estava inconsolable.<br />
Va assitir a la missa del Gall amb la seva tieta i la nit de Cap d’Any la va passar llegint<br />
poesies.<br />
L’endemà, el primer dia de 1891, va rondar per la casa <strong>com</strong> una ànima en pena<br />
preguntant-se què estaria fent en David. Al vespre, ell va tornar d’on fos que havia estat<br />
i es va posar a llegir a la biblioteca. La Natàlia no va resistir la temptació de baixar a<br />
espiar-lo. Eren els aspectes més puerils del seu <strong>com</strong>portament i els que més podien<br />
molestar al seu espós però no aconseguia controlar-los. Ho havia fet des dels catorze<br />
anys i treure’s aquell costum no resultava gens fàcil.<br />
El podia observar a través de l’escletxa que la porta entreoberta havia deixat. Era<br />
assegut darrera la taula molt concentrat en el seu llibre. Hi havia en ell molta placidesa.<br />
El dia havia estat fred i desapacible i allí dins s’hi estava a resguard de tot. Cada cop<br />
que passava un full, la Natàlia es fixava en la sevà mà llastimada per culpa seva. Al<br />
costat de les estanteries, la vitrina feia venir certa melangia. Li faltava el vidre d’una de<br />
les portes perquè es tractava d’un cristall tallat molt especial i encara no havien trobat<br />
cap vidrier que el pogués restituir exactament igual que l’anterior. Era una peça<br />
veneciana exquisida.<br />
La Natàlia va sentir una mena d’ofec i una pressió insuportable. Va obrir la porta i es va<br />
abalançar sobre el seu espós. Caient de genolls al seu costat, va abraçar-lo sense que ell<br />
tingués temps per a reaccionar.<br />
-Si-us-plau, deixa’m abraçar-te. Només un moment, si-us-plau- li pregà aferrada al seu<br />
cos amb indefensió. Era talment diposités en ell la seva vida sencera. Havia enfonsat el<br />
cap en el seu pit i sentia la seva calidesa tan masculina i cobejada.<br />
En David li havia agafat els braços intentant, amb consideració, apartar-la. La Natàlia<br />
no volia desfer aquella abraçada per res del món.<br />
-Només un instant més- implorà de nou amb la veu trencadissa <strong>com</strong> el vidre esmicolat<br />
de l’aparador. Aquella situació resultava extremament incòmoda per a l’advocat. En<br />
part, li feia llàstima que la Natàlia es rebaixés fins aquell punt. Per un instant, va estar a<br />
punt de plorar. Estava tan cansat de lluitar i de que la seva vida hagués donat aquell gir<br />
funest que ho havia espatllat tot. De vegades, es preguntava si tot allò era real o només<br />
era un malson que ja durava massa.<br />
La Natàlia es va serenar a poc a poc i va recuperar la sensatesa. Entre avergonyida i<br />
re<strong>com</strong>pensada, després d’uns segons de quietud, va <strong>com</strong>ençar a alliberar-lo. No el va<br />
mirar a la cara perquè no gosava i es va allunyar.<br />
-Feliç any nou- li va desitjar a pesar de la ironia que contenia per a ells aquella<br />
expressió tradicional. Abans de marxar, necessitava dir alguna cosa que li recordés uns<br />
nadals qualsevols.<br />
-Feliç any nou- s’esforçà a pronunciar ell.<br />
Tan de bo la felicitat hagués significat el mateix per a ambdós.<br />
62
Change language