L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

En David intentava mostrar un mínim interès en el que en Niubò-Larsson li estava dient.
-Portem més d’una hora intentant resoldre’l entre tots però ... T’importaria donar-nos un
cop de mà ?
Era habitual en aquelles trobades que els cavallers es quedessin bebent i afrontant-se en
diferents jocs de naips o als escacs fins a la matinada. En David no podia negar-s’hi
sense resultar intolerablement descortès.
-Pots esperar-te un moment ?- li preguntar al banquer. En Niubò-Larsson era l’home
més avariciós de Luca i també el més faldiller. I ja s’havia adonat que acabava
d’interrompre un assumpte dels que més li agradaven, un de faldilles.
-I tant, i tant ...- li digué i afegí amb connivència -, i si no pots baixar ...
Aquell to implicava que ho comprendria perfectament i que no ho atribuiria en cap cas a
una certa prevenció pel que feia al repte que li plantejaven. En Simkin era un geni del
tauler. En David no es va molestar a respondre a aquella sibilina provocació.
En Niubò-Larsson va romandre esperant una resposta amb el seu somrís solapat i en
David va tornar al costat de la Natàlia.
A ella encara li tremolaven les cames i a penes havia tingut temps d’assimilar aquella
nova situació.
-Baixo un moment a resoldre un problema d’escacs- va dir mentre li acariciava lleument
el pòmul amb un gest carinyós que la Natàlia mai no hauria imaginat que un home com
ell fos capaç d’executar. Ella li va agafar la mà per a mantenir-la uns segons més sobre
la pell incandescent del seu rostre.
-Jo vinc amb tu- digué incapaç de separar-se d’ell. No volia veure a en David creuar
aquella porta i començar a pensar que tot havia estat fruit de la seva febril imaginació. I
comptar els segons i les mil·lèssimes fins que tornés.
-D’acord.
Començaren a descendir les escales tots tres i a avençar pels interminables passadissos
del castell. La Natàlia es penedia d’haver tingut l’impuls insensat d’acompanyar-lo. Res
la fascinava més que assistir a una nova demostració de la superioritat intel·lectual d’en
David però havia mesurat malament les seves forces. No estava en condicions de
presentar-se en públic. Tenia el cor fora del pit i duia al rostre un rubor impossible de
dissimular. No estava preparada per a allò i no disposava de cap recurs per a controlar
aquelles reaccions del seu cos.
En Niubò-Larsson estava convençut que l’advocat podria esperar una estona més per a
desfermar els seus pitjors instints amb aquella cobdiciada joveneta que havia aconseguit
per muller. Només se sentia estúpid per haver acceptat ser ell qui anés a cercar a
l’advocat quan la resta s’hi havia negat. Tots havien coincidit a opinar que en David
Biern tenia una cosa massa interessant a l’habitació per a perdre el temps amb jocs de
saló.
El llarg trajecte va ser una tortura per a la Natàlia que no podia deixar de pensar que
havia tingut les mans d’en David recorrent-li tot el cos i els llavis dins dels seus.
Finalment, els dos cavallers van donar pas a la dama a l’interior de la sala i van entrar
darrera d’ella.
La Natàlia va descobrir amb profunda emoció que la Sara també era allí asseguda a uns
metres de la taula que mantenia tan engrescats als cavallers. A pesar que es tractava
d’una reunió d’homes, en Jofra necessitava sempre a algú que el guiés i ella no se’n
separava ni un sol moment.
La Sara va veure de seguida que la seva amiga duia escrit a la cara que s’havia produït
algun miracle. Coneixia molt bé a la Natàlia i, en aquells moments, semblava a punt de
desmaiar-se.
Les dues dones es van mirar i la Natàlia va encaminar-se ràpidament cap on la seva
97