L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

Recommendations

Info

-No sabia com venir perquè a tu no et puc enganyar- digué amb aquell sabor dolç als llavis i mostrant el palmell de les mans en un ademà instintiu de veracitat. Li va explicar els fets amb pèls i senyals. Aquelles confidències havien astorat a la Sara com era d’esperar. -És un engany retorçat i... No tinc paraules- valorà d’entrada. En canvi, va seguir menjant-se el panet que tenia entre els dits amb molta tranquil·litat. Ja era el tercer que assaboria. -Ets pitjor que Lucrècia Borja- la comparà. La Natàlia era la viva imatge de la autoflagelació. -Lamento tant ser una decepció... - provà d’expressar sense adonar-se que, si la Sara havia tingut esma per al sarcasme, debia significar que tot plegat no l’havia afectada tant. Era cert que es tractava d’una maquinació espantosa i indigna de la Natàlia però no era l’amor romàntic el sentiment més dèspota i alienador ? -Mai no m’havia parat a pensar-ho però és un home bastant guapo- admetia la Sara amb una graciosa caiguda d’ulls -. És tan admirat i tan superior a tothom que sempre l’havia vist... Com t’ho diria ? Com una eminència- resumí satisfeta d’haver trobat l’explicació perfecta a la seva incompetència com a amiga. Una bona observadora hauria sospitat alguna cosa. Era ella qui havia de fer-se perdonar i no la Natàlia. -Tants anys duent-ho a dins, corsecada per aquest sentiment i sense poder-lo compartir amb ningú. Com has pogut, Natàlia ? -No et semblo la pitjor persona del món ?- li preguntà emocionada per la reacció de la seva amiga i amb llàgrimes als ulls. -No diré que aprovo el que estàs fent però no per això t’estimaré menys. La Natàlia es va agenollar al seu costat i la va abraçar amb un impuls incontenible d’apretar-la molt fort contra el seu pit. Ansiava demostrar-li com agraïa la seva comprensió. Ningú hauria estat tan generós i exempt de fer judicis. Però la Sara era una dona sense complicacions. Tenia un cor noble i bondadós. -Vindràs aquest diumenge llavors ?- preguntà la Natàlia amb un filet de veu que quasi no gosava preguntar. Per a ella significaria molt poder comptar amb la seva amiga. La incondicionalitat de la Sara era or pur i sanava moltes de les seves ferides. Havien desfet l’abraçada i l’amfitriona llimpiava les llàgrimes de la Natàlia amb el seu tovalló de fil. -Els meus pares et faran costat- li confirmà segura de la lleialtat dels Salom vers els seus allegats. -I el teu promès ? No s’oposarà a que vinguis ?- va témer la Natàlia. Sabia que tota Luca aniria plena del seu suposat embaraç i que el seu seria un enllaç socialment maleït. Per la seva part, la Sara coneixia a la família Descamps. Eren uns conservadors rancis i petulants però havien caigut en desgràcia feia dècades i tot el que els quedava era un cognom il·lustre i una pila de parents importants. Mai no s’enemistarien obertament amb en David Biern. Era un home molt més influent del que aparentava perquè molts dels personatges més poderosos del país li debien favors i perquè tothom temia haver-se de posar a les seves mans en algun moment o, el que seria pitjor, trobar-se a la part contrària. -Us criticaran i denostaran i, fins i tot, us ficaran a la llista dels no desitjables- parodià la Sara -, però vindré. Va agafar un quart panet amb un accés de gula. La seva millor amiga necessitava una mica del seu bon humor. -Els modals de l’Acadèmia March a pastar fang- decretà alçant el pa elegantment com si fes un brindis. Havia aconseguit enriallar a la Natàlia que, des d’allí estant, amb la balconada oberta 38
per que corregués la marinada, podia divisar els jardins del claustre dels Salom. El perfum de l’eufàgrima plantada a les terrines del balcó li emplenava els narius. Era el lloc més semblant al paradís. 39
Page 1 and 2: L’OPORTUNITAT Per Marta Magrinyà
Page 3 and 4: A propòsit de l’Héctor Pastrana
Page 5 and 6: -Jo ho sé però la resta de la gen
Page 7 and 8: CAPÍTOL III La Natàlia Sas havia
Page 9 and 10: CAPÍTOL IV Quan la Natàlia va tor
Page 11 and 12: -Oh, gràcies !- exclamà la noia a
Page 13 and 14: -I què et va semblar ?- s’intere
Page 15 and 16: -Creu-me, és millor comptar amb la
Page 17 and 18: CAPÍTOL VIII A l’hora de sopar,
Page 19 and 20: situació que mai no hauria gosat n
Page 21 and 22: Ella podia haver contestat que no h
Page 23 and 24: millor de les sorts en tots els asp
Page 25 and 26: La tieta Paula li oferia més detal
Page 27 and 28: Era un rostre alleujat coronat per
Page 29 and 30: CAPÍTOL XIV Després de sopar, la
Page 31 and 32: CAPÍTOL XV Quan va acabar de parla
Page 33 and 34: estampades i un valuós piano de B
Page 35 and 36: CAPÍTOL XVII La Natàlia no va sor
Page 37: CAPÍTOL XX També el mateix dimecr
Page 41 and 42: acariciar-li les mans setinades i f
Page 43 and 44: CAPÍTOL XXIII Van deixar passar do
Page 45 and 46: L’advocat es va posar els braços
Page 47 and 48: CAPÍTOL XXV La Natàlia va anar fi
Page 49 and 50: CAPÍTOL XXVI La Paula va acudir a
Page 51 and 52: CAPÍTOL XXVII En David no va anar
Page 53 and 54: No en podia escapar i tampoc res no
Page 55 and 56: pel que les paraules de la Natàlia
Page 57 and 58: possible per a que això no passi-
Page 59 and 60: CAPÍTOL XXXI Dos dies abans de Nad
Page 61 and 62: -Estava segur que passaries per aqu
Page 63 and 64: CAPÍTOL XXXIII A partir del dos de
Page 65 and 66: CAPÍTOL XXXIV L’Héctor Pastrana
Page 67 and 68: CAPÍTOL XXXV L’endemà mateix al
Page 69 and 70: CAPÍTOL XXXVII Després de la reun
Page 71 and 72: CAPÍTOL XXXVIII El dia dotze de ma
Page 73 and 74: havia demostrat. Si ho havia fet pe
Page 75 and 76: CAPÍTOL XXXXI Quan la Natàlia va
Page 77 and 78: CAPÍTOL XXXXII Aquella mateixa tar
Page 79 and 80: CAPÍTOL XXXXIII L’endemà mateix
Page 81 and 82: CAPÍTOL XXXXIV Des de la seva conv
Page 83 and 84: L’Héctor va abordar al seu mento
Page 85 and 86: millor amic -. Normalment el més c
Page 87 and 88: -No penses preguntar-me que m’ha
Page 89 and 90:
La Paula va deixar l’agulla de br
Page 91 and 92:
escarpats que els procurarien més
Page 93 and 94:
La cerimònia nupcial es va celebra
Page 95 and 96:
CAPÍTOL L L’endemà, els cavalle
Page 97 and 98:
En David intentava mostrar un míni
Page 99 and 100:
CAPÍTOL LI De retorn a la cambra q
Page 101 and 102:
CAPÍTOL LII Feia un parell de dies
show all

L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?