L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

-Estava segur que passaries per aquí i havia de dir-te una cosa important.
Eren al despatx d’en David Biern i ell, com sempre, havia començat a fer altres coses
alhora que escoltava. Treure’s l’abric, revisar les notes sobre la seva taula, desar en un
calaix les sentències que havia dut dels jutjats.
-La Natàlia m’ha vingut a veure aquest matí.
En David va alçar el cap i va prestar atenció. Tot allò referit a ella, li eriçava els cabells
perquè havia començat a considerar-la inestable i imprevisible.
-M’ho ha explicat tot.
La Natàlia sabia l’amistat que existia entre en David i l’August i també com es
respectaven i admiraven mútuament. Per força li havia de doldre al seu espós el que en
Pascal pogués estar pensant d’ell. La noia estava segura que no li havia explicat ni una
paraula del que passava en realitat. Fins i tot quan la considerés la més indesitjable de
les dones, protegiria el seu bon nom i la seva imatge en detriment de qualsevol altre
interès o consideració personal. I la Natàlia no podia passar el Nadal amb aquella llosa
més sobre les espatlles. Necessitava explicar a l’August Pascual que ella era l’única
responsable del descrèdit de l’advocat i també els seus motius. No aspirava a cap mena
de comprensió només volia acallar una mica la seva mortificada consciència.
L’August s’adreçà a en David bastant dolençós.
-Saps que no m’agrada ficar-me on no em demanen però això m’ho podries haver dit- li
recriminà donada la transcendència dels fets.
-Tu ho aniries explicant si la teva germana i la teva filla haguessin fet una cosa tan vil ?-
al·legà en David en la seva defensa.
-Però la Natàlia no és la teva filla- remarcà en Pascal tement que en David no vegés el
que resultava flagrant.
-Per a mi ho és- digué taxatiu i es rectificà a sí mateix quasi fent-se un embolic -, ho era.
El seu to irritat i hermètic no admetia rèpliques. S’havia tancat en banda i en Pascal no
tenia la menor intenció de seguir insistint.
-I què penses fer ?
En David havia començat a estripar papers i a llençar-los a la paperera.
-Seguir aguantant. Què vols que faci ? Que la mati ?
No era el David protocolari de sempre. En Pascal ho comprenia perfectament.
-Ja es cansarà- va emetre l’advocat com a conclusió i a mode de consol per a sí mateix.
-I si no es cansa ?- preguntà l’August amb realisme.
En David no va respondre. Aquella possibilitat ni la contemplava.
-Vols venir a dinar a casa per Nadal ?- el convidà en Pascal fent-se al càrrec de la
situació que es devia viure a la llar del seu amic.
-No, gràcies- declinà en David. No volia ser un element pertorbador en un dia tan
especial. En August Pascal tenia una veritable família amb uns fills envejables.
Ell dinaria a la seva habitació i, el primer minut del nou any, brindaria sol per temps
millors.
61