You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
CAPÍTOL XXXX<br />
Dos dies després, va arribar la reprimenda de la Natàlia i aquell fou el punt d’inflexió<br />
que la faria decidir-se, definitivament, a abandonar.<br />
Ella era al saló principal tocant el piano abans de l’hora de sopar i en David li va pregar<br />
uns minuts del seu temps.<br />
-Podem parlar un moment, si-us-plau ?<br />
La Natàlia es va aixecar de la banqueta i es va quedar dreta davant d’ell. Es temia molt<br />
sobre què versaria la conversa.<br />
-T’has proposat posar-me en ridícul ?- li preguntà l’advocat.<br />
Ella ja tenia un nus a la gola que l’ofegava i a penes li permetia contestar. Tota Luca<br />
anava plena del que consideraven la seva descarada cita amb l’Héctor Pastrana.<br />
-Em va dir que li havies donat permís- es defensà la Natàlia entre indignada i<br />
avergonyida. Els dos factors pesaven per igual en l’expressió infinitament vulnerable<br />
del seu rostre.<br />
-Perquè va tenir el cinisme de venir a demanar-me d’a<strong>com</strong>panyar-te a casa sempre que<br />
li fos possible- li explicà en David per a que quedés molt clar <strong>com</strong> havien anat els fets -.<br />
Però no m’esperava que accedissis a deixar-te veure amb ell en un cafè.<br />
El seu to havia estat molt dur i gairebé ratllava l’insult.<br />
-Estàs intentant dir-me alguna cosa ?- volgué saber la Natàlia.<br />
-No estic intentant dir res- negà ell que per cap motiu no volia entrar en un terreny que<br />
no tenia retorn ni dir res del que es pogués penedir.<br />
La noia seguia maldant perquè les paraules no se li trenquessin en parlar.<br />
-Què pot pensar l’Héctor Pastrana d’un home que l’autoritza a freqüentar a la seva<br />
esposa ?- atacà retomant el punt de partida que havia provocat aquell desenllaç.<br />
A partir de llavors, la conversa es tornà una pura filigrana dialèctica que els duria a les<br />
conclusions finals.<br />
-Si la meva esposa tingués més de trenta anys, algú ho consideraria un problema ?-<br />
plantejà en David seguint el fil conductor de la situació.<br />
-Si la teva esposa tingués més de trenta anys, ningú no t’hauria demanat res semblant-<br />
palesà la Natàlia <strong>com</strong>prenent, només un segon més tard, que acabava de donar-li la raó.<br />
En David no necessitava dir res més ni perllongar aquell calvari per a la noia. Tan sols,<br />
un darrer <strong>com</strong>entari important sobre un tema molt més banal.<br />
-Per cert, ja vaig pagar la factura de Madame Marie Chantal- la informà amb un somrís<br />
abans d’abandonar la sala.<br />
Quan li parlava d’una forma tan educada i la mirava d’aquella manera, la Natàlia havia<br />
de <strong>com</strong>ptar fins a cent per a no llançar-se als seus peus i suplicar-li, implorar-li, que li<br />
fes l’amor per caritat.<br />
Minuts més tard, caminant pel llarg passadís del segon pis, ja no es sentia especialment<br />
trista, almenys no més del que ho havia estat aquells darrers deu mesos. Mai no havia<br />
albergat massa esperances i, ens aquells moments, l’última gota de fe il·lusòria en els<br />
miracles s’havia evaporat. No tenia esma per a per a fer un drama anunciat. Però quan<br />
va entrar a la seva habitació, ja tenia febre i els dos dies següents els va passar al llit<br />
sense poder-se incorporar. Les parpelles li pesaven massa i només desitjava dormir per a<br />
no despertar.<br />
Feia una setmana que en David havia interrogat a la seva germana sobre la destinació<br />
dels diners que la Natàlia volia bestreure del seu capital propi. Havia encarregat que es<br />
saldessin els <strong>com</strong>ptes amb la modista fins i tot abans que els vestits estessin acabats.<br />
74
Change language