L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

Recommendations

Info

d’inconsciència voluntària en el que s’havia sumit per a no acceptar la realitat. I la realitat era que el que havia fet era espantós i immoral i que no tenia ni cap ni peus. Era tan ubsurd i grotesc que en David havia d’estar vivint un infern en aquella lluita desesperada per a comprendre com havia estat capaç de maquinar res similar. 46
CAPÍTOL XXV La Natàlia va anar fins a la cuina on sabia que hi havia la seva tieta ajudant a la cuinera a preparar les postres del sopar. Havien fet flam i a la Paula li agradava fondre el caramel i escampar-lo per sobre la safata curosament. Aquella olor deliciosa i la pau que sempre es respirava a la gran cuina de la casa sovint la duien fins allí. Era un lloc on sempre hi havia feina però mai no hi havia presses i s’hi requeria un talant amorosit per a aconseguir, amb dedicació i paciència, els millors resultats. Plats senzills, plats exquisits, dolços que feien enllepolir. Aquell obrador era tot un espectacle d’estris, cassoles i ingredients quan s’embrancaven en algun guisat complicat. La Natàlia es va deixar caure sobre un tamboret de fusta sense dir res i es va quedar mirant la cistella de fruita que descansava sobre la taula. La Paula, ataviada amb un llampant davantal blanc, va saber de seguida que el seu germà no trigaria massa a lligar caps. En David la va fer cridar per la minyona mitja hora més tard. Ella i la Natàlia eren taula esperant a l’hereu per a ordenar que comencessin a servir el sopar. Es tractava d’una espera de rutina aquell cop imaginària perquè resultava obvi que ell no es presentaria. La dona va anar fins a la biblioteca armada amb la seva corassa més infranquejable i amb el seu posat més encisador, talment es dirigís a un ball de debutant on pensava enlluernar. En David l’esperava assegut al primer esglaó de l’escala de les immenses estanteries. -Tot això ha estat culpa teva, no ?- constatà. La Paula va seguir amb el mateix posat desafiant. A aquelles alçades, en David ja estava segur que li havia tocat pugnar amb les dues dones més caragirades de la ciutat. I aquella inconcebible contenda amb la seva pròpia família no podia tenir un guanyador sinó tan sols perdedors. -La Natàlia és incapaç de pensar res tan rebuscat i molt menys atrevir-se a fer-ho- plasmà l’advocat. Seguia costant-li respirar per molts motius. S’havia afluixat el coll de la camisa blanca i duia desfetes també les mànigues. Per primer cop, la seva germana va copsar què havia vist en ell la Natàlia. Una desbordant virilitat aplastada per un cervell brillant que tot ho havia de racionalitzar, sintetitzar i ordenar escrupulosament dins un arxivador mental. I només se sentia còmode quan tot estava controlat, triomfaven el bon gust i els coneixements, i res escapava a un equilibri còsmic molt ben construït dins del seu cap. -Què collons et penses que has fet ? La Paula va caminar fins a la vitrina que s’erigia plena de títols i trofeus al costat de les estanteries. Aquella vitrina era el museu particular d’un home que col·leccionava mèrits intel·lectuals i res més. Va ser molt clara. -Donar-te una esposa bella, intel·ligent i enamorada. És a dir, tot el contrari que la Joanna. -Tens la més remota idea del que estàs dient ?- li demanà en David amb una ràbia que no podia contenir per més temps -. Has destruït el que m’ha costat mitja vida aconseguir. La meva existència tenia respecte i harmonia i m’has convertit en un personatge d’opereta. Ara he deixat de ser l’advocat per a convertir-me en el centre de l’escàndol i així se’m recordarà. Paraules tan grandilocuents no tenien sentit per a la Paula. Era prou llesta per a comprendre el que li estava dient però, per a ella, cap glòria viscuda o pòstuma podia comparar-se amb una nit de passió. Una vida sense amor era una obra anònima de pèssima qualitat. En David tenia una segona reclamació igual de patètica. 47
Page 1 and 2: L’OPORTUNITAT Per Marta Magrinyà
Page 3 and 4: A propòsit de l’Héctor Pastrana
Page 5 and 6: -Jo ho sé però la resta de la gen
Page 7 and 8: CAPÍTOL III La Natàlia Sas havia
Page 9 and 10: CAPÍTOL IV Quan la Natàlia va tor
Page 11 and 12: -Oh, gràcies !- exclamà la noia a
Page 13 and 14: -I què et va semblar ?- s’intere
Page 15 and 16: -Creu-me, és millor comptar amb la
Page 17 and 18: CAPÍTOL VIII A l’hora de sopar,
Page 19 and 20: situació que mai no hauria gosat n
Page 21 and 22: Ella podia haver contestat que no h
Page 23 and 24: millor de les sorts en tots els asp
Page 25 and 26: La tieta Paula li oferia més detal
Page 27 and 28: Era un rostre alleujat coronat per
Page 29 and 30: CAPÍTOL XIV Després de sopar, la
Page 31 and 32: CAPÍTOL XV Quan va acabar de parla
Page 33 and 34: estampades i un valuós piano de B
Page 35 and 36: CAPÍTOL XVII La Natàlia no va sor
Page 37 and 38: CAPÍTOL XX També el mateix dimecr
Page 39 and 40: per que corregués la marinada, pod
Page 41 and 42: acariciar-li les mans setinades i f
Page 43 and 44: CAPÍTOL XXIII Van deixar passar do
Page 45: L’advocat es va posar els braços
Page 49 and 50: CAPÍTOL XXVI La Paula va acudir a
Page 51 and 52: CAPÍTOL XXVII En David no va anar
Page 53 and 54: No en podia escapar i tampoc res no
Page 55 and 56: pel que les paraules de la Natàlia
Page 57 and 58: possible per a que això no passi-
Page 59 and 60: CAPÍTOL XXXI Dos dies abans de Nad
Page 61 and 62: -Estava segur que passaries per aqu
Page 63 and 64: CAPÍTOL XXXIII A partir del dos de
Page 65 and 66: CAPÍTOL XXXIV L’Héctor Pastrana
Page 67 and 68: CAPÍTOL XXXV L’endemà mateix al
Page 69 and 70: CAPÍTOL XXXVII Després de la reun
Page 71 and 72: CAPÍTOL XXXVIII El dia dotze de ma
Page 73 and 74: havia demostrat. Si ho havia fet pe
Page 75 and 76: CAPÍTOL XXXXI Quan la Natàlia va
Page 77 and 78: CAPÍTOL XXXXII Aquella mateixa tar
Page 79 and 80: CAPÍTOL XXXXIII L’endemà mateix
Page 81 and 82: CAPÍTOL XXXXIV Des de la seva conv
Page 83 and 84: L’Héctor va abordar al seu mento
Page 85 and 86: millor amic -. Normalment el més c
Page 87 and 88: -No penses preguntar-me que m’ha
Page 89 and 90: La Paula va deixar l’agulla de br
Page 91 and 92: escarpats que els procurarien més
Page 93 and 94: La cerimònia nupcial es va celebra
Page 95 and 96: CAPÍTOL L L’endemà, els cavalle
Page 97 and 98:
En David intentava mostrar un míni
Page 99 and 100:
CAPÍTOL LI De retorn a la cambra q
Page 101 and 102:
CAPÍTOL LII Feia un parell de dies
show all

L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?