You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
CAPÍTOL XXXXIV<br />
Des de la seva conversa amb la Sara del dia anterior, el seu discerniment havia intentat<br />
imposar-se a la covardia i les excuses moratòries.<br />
La Natàlia havia decidit que el lloc més segur per a parlar amb l’Héctor era el propi<br />
bufet Biern i Pascal. L’última cosa que desitjava era generar més rumors de la gent i<br />
suspicàcies d’en David. A les sis de la tarda, va anar fins al carrer Blanquerna i va entrar<br />
a l’edici esperant que la sort li somrigués. Per força havien d’estar reunits a dos mesos<br />
de les eleccions. Duia a les mans un llibre de referència de John Locke sobre la<br />
revocabilitat i la limitació dels governs. Pensava inventar el pretext de que el senyor<br />
Pastrana l’havia deixat oblidat a la casa durant la seva darrera visita a l’advocat. Ella li<br />
feia el <strong>com</strong>pliment al candidat de dur-li’l fins allí aprofitant que es trobava de pas.<br />
Va saludar al conserge i a dos advocats que coneixia i que recorrien el passadís<br />
principal de la primera planta amb els seus llaços al voltant dels petits colls blancs i les<br />
seves botes amb polaina. Buscava a algun dels secretaris que li pogués fer el favor de<br />
cercar a l’Héctor Pastrana.<br />
L’August Pascal la va veure per casualitat.<br />
-Natàlia ! Quin honor tenir-te aquí- la saludà apropant-se-li i besant-li la mà amb més<br />
familiaritat que protocol -. Tan lluminosa <strong>com</strong> Júpiter.<br />
Ella va esboçar el mateix somrís de sempre que rebia una floreta. Era un somrís<br />
incòmode i pavorós.<br />
-Faré avisar a en David- digué el seu soci immediatament.<br />
-No... Jo venia... A tornar aquest llibre de teoria política al senyor Pastrana- digué la<br />
Natàlia gairebé tartamudejant. No havia previst haver de mentir al propi August.<br />
Ell la va veure tan apurada que va traduir -prefereixes no trobar-te amb en David.<br />
En aquells moments, la Natàlia li semblava una criatura extremadament esberladissa i<br />
transparent. Com una nina de cristall a punt d’esmicolar-se. L’August no era cec ni sord<br />
i estava al corrent de tot el conjunt de circumstàncies. Més que denostar-la o jutjar-la, es<br />
<strong>com</strong>padia d’ella.<br />
-Moltes gràcies- va regraciar la Natàlia ruboritzada per la <strong>com</strong>promesa situació.<br />
L’advocat va treure a l’Héctor de la reunió amb una excusa personal i el va conduir fins<br />
al seu despatx on havia fet esperar a la Natàlia. Va tancar la porta suaument esperant<br />
haver fet un servei per la pau.<br />
L’Héctor va contemplar a la noia. Si ella es sincerava, ell també.<br />
-Preferiria que no ens vegéssim més- exposà la Natàlia intentant conferir fermesa al seu<br />
timbre de veu a pesar del nerviosisme.<br />
El jove candidat tenia dins els ulls interrogants esfereïdors. Ella va proseguir demanantli<br />
infinites disculpes.<br />
-Us demano excuses amb molta pena si hi ha hagut alguna cosa en la meva conducta<br />
que us ha fet pensar...<br />
L’Héctor va avençar una passa i es va plantar molt aprop seu, frec a frec amb el rostre<br />
de la Natàlia. Ella es sentia sumament intimidada per aquella angoixa transgressora del<br />
noi. L’Héctor va parlar amb impaciència per saber.<br />
-Per què us vàreu casar amb ell ?<br />
No calia que la Natàlia li perjurés que aquell matrimoni funcionava perquè sabia que no<br />
era cert.<br />
-No es tracta del que tothom es pensa... - <strong>com</strong>ençà a intentar explicar la Natàlia amb una<br />
sensació de tristesa molt rara. Es sentia desvalguda i afligida. Com podia estar sortint tot<br />
tan malament ? Un home que li trencava el cor, un cor que ella trencava.<br />
81
Change language