L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

CAPÍTOL XXX
La ferida d’en David va cicatritzar molt bé i el resultat no va ser tant aparatós com
s’esperava. Li va quedar un trep de banda a banda però no va patir cap seqüela ni
tampoc l’aspecte general de la mà se’n va veure massa afectat.
A primers de desembre, una tarda, la Paula es va vestir de la forma més espectacular
que sabia i va agafar el seu paraigües.
Havia plogut tota la setmana amb diferentes gradacions, des de barrumbades torrencials
fins a xàfecs breus enmarcats en dies grisos i freds. Estava essent una tardor molt
humida a Luca i els seus habitants, acostumats al clima bonhomiós, començaven a estar
tips de trepitjar bassals i enfangar-se un dia sí i una altre també.
La Paula s’havia informat i estava al corrent dels costums d’en Guido Randuà, el
president del grup liberal a Luca. Durant el congrés del partit celebrat al setembre, els
seus màxims dirigents s’havien negat rotundament a acceptar la renúncia d’en David
Biern. Aquella havia estat una notícia excel·lent per a la Paula i la Natàlia perquè tenien
un greuge menys per a afegir a la llarga llista que l’advocat sumava. Una notícia que, a
més, donaria peu a la Paula per a fer, en el moment adequat, una notable gestió.
Empic la Natàlia s’havia deixat veure per tota la ciutat sense el menor símptoma
d’embaraç, tothom havia hagut d’admetre haver-se precipitat en les especulacions sobre
els mòbils d’aquell casament. En aquells moments, els costava discernir si allò havia
estat una gran decepció o una gran notícia perquè aleshores resultava obvi que en David
Biern havia seduït a la jove. Si algú, especialment sagaç, havia pogut intuir l’existència
d’un tercer home, aquella nova realitat eliminava la possibilitat del triangle. El propi
August Pascal estava desconcertat però no havia gosat fer cap comentari al seu millor
amic. En David sempre havia estat molt reservat però, des del seu matrimoni, ho era
amb escreix. El seu zel per protegir la seva vida personal havia arribat fins a punt que ja
mai no preguntava pels fills, les esposes ni els parents de ningú tot i el risc de resultar
maleducat. D’aquella forma, no li calia correspondre al mateix interès.
La Paula Biern es va fer dur pel seu cotxer fins a la seu del partit liberal. Sabia que a
primera hora de la tarda en David encara estava enfrascat en les seves tasques del
despatx i que mai no apareixia per allí que no fos el capvespre. I, darrerament, tampoc
no el veien massa per aquell edifici.
En Guido Randuà rondava la seixantena i havia envuidat feis uns tres anys. Fill de mare
italiana, tenia la sang molt calenta i havia estat molt enamorat de la Paula durant la
juventut d’ambdós. L’astuta dona pensava treure-li tot el partit, irònica paraula, a aquell
fet.
En Randuà es va mostrar gratament sorprès per aquella visita.
La va convidar a entrar a la sala de rebre que tenia les parets empaperades de retrats i
fotografies dels prohoms i dels fundadors de la coalició. La va convidar a seure en una
de les butaques de vellut i li va oferir un anisset que la Paula va acceptar complaguda.
Requeria crear el clima adequat per a la seva invocació. Havia de resultar molt creïble i
fer una de les seves millors interpretacions.
Mentre esperaven que els duguessin el licor, en Guido també va seure davant seu.
-I que us ha dut fins aquí ?- li demanà molt encuriosit i traslluint amb un somrís
hedonista que es tractava de tot un plaer.
-He sentit que en Lluch Palou està guanyant moltes adhesions i que fins i tot podríem
perdre el govern a les properes eleccions.
El corrent conservador estava atrapant fins i tot a alguns liberals convençuts.
-Sempre hi ha el perill de perdre les eleccions del setembre però farem tot el
56