L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

CAPÍTOL XXXIV
L’Héctor Pastrana era un jove exageradament atractiu. La seva sola presència causà un
gran rebombori entre les orfenes adolescents que la Natàlia estava saludant. Les monges
les havien reunit a la vora del foc per a cosir i havien pregat a la noia que els ensenyés el
seu vestit. Les religioses volien instruir-les en l’ofici de costureres per a allunyar-les
dels carrers i d’una perdició segura. Convocaven cada dia a les més assídues i provaven
de reconduir-les amb benintencionades i alliçonadores arengues i la promesa de no
desamparar-les si seguien el bon camí. Sovint, a les més espavilades, els trobaven una
bona casa on servir o un taller on treballar per una paga més o menys digna que almenys
les lliurés de pidolar o prostituir-se. La Natàlia sempre duia vestits i barrets
confeccionats per les millors modistes de la ciutat i les monges la feien servir d’exemple
de com fixar els encaixos i les puntes, els endamascats o els brillantins, de com fer plecs
i pitets, volants i colls alts, traus perfectes i botons folrats amb finesa...
La Natàlia es va girar atreta pel motiu de tantes mirades i cares enriolades entre aquella
quinzena de ninetes. L’Héctor Pastrana estava plantat a la porta de la sala, esperant-la.
Una monja l’havia acompanyat fins allí.
La Natàlia va experimentar una mescla de sorpresa i de súbita il·luminació. Sens dubte,
hi havia d’haver la mà de la Paula en allò. Es preguntava com havia estat tan nècia de
no haver-ho sospitat des del mateix moment que es va assabentar que en Pastrana seria
el protegit d’en David durant la preparació de la campanya. Aquella evidència la va fer
enrojolar. La rapidesa amb que els pensaments li havien envaït la ment, la privava de la
seva facilitat de paraula.
-Senyor Pastrana... Què ?... Ha passat alguna cosa ?- tartamudejà simulant preocupació.
-He vingut per acompanyar-vos a casa. Fa un temps intempestuós.
La Natàlia es va apropar a ell per a seguir en privat les seves explicacions.
-M’he trobat a la vostra tieta casualment. Estava molt preocupada per la vostra tornada a
casa i m’he ofert a fer-vos d’escorta- digué amb un somrís captivador.
-Sou molt gentil- justicià la Natàlia duent-se la mà al front per una calorada. Començava
a témer que el jove no interpretés com un indici d’interès la seva òbvia incomoditat.
Podia confondre-la amb la mena de torbació pròpia de l’atracció i, com més procurava
evitar-ho, més nerviosa es posava.
Van fer tot el camí fins a la casa dels Biern conversant animadament. Les ratxes seguien
sent molt fortes passades les sis de la tarda i la minyona de companyia de la Natàlia els
seguia a dues passes amb les faldilles arremolinades. El vestit de la noia, molt
emmidonat i vertebrat per les pesentes enàgües, es mantenia molt més ferm davant el
temporal de vent. De tant en tant, la seva capa curta volava i li tapava la cara. L’Héctor
s’havia tret el bombí i el duia a la mà.
Per a ell, la Natàlia personificava els seus somnis més acaricinats. Era preciosa i tenia
una conversa estimulant. També podia entreveure, sota la seva delicada constitució i la
seva dolcesa en cada moviment, una fortalesa inusitada i alguna cosa indescriptible que
el fascinava. La senyora Biern li havia donat a entendre molt subtilment que el
matrimoni de la noia no era precisament una lluna de mel perpètua. Era més, pel
comportament que en David Biern mostrava i el que havia detectat en ell, hom diria que
el seu interès per la seva resplendent esposa resultava més que dubtós. O es tractava
d’un gran actor o hi havia alguna cosa molt obscura en tot allò.
La Natàlia li havia seguit la corrent al jove amb tota la seva diplomàcia però l’Héctor no
li agradava en absolut. Era molt amable i correctíssim però emanava d’ell una mena de
complex de superioritat tàcita motivada pels seus origens. Semblava creure’s millor que
els altres pel fet que la seva mare hagués estat un serventa talment allò li donés
65