L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

CAPÍTOL XXIII
Van deixar passar dos dies per a guardar les aparences i, després, tot va tornar a una
teòrica normalitat. En David va anar la despatx i les dues dones Biern van començar a
sortir a fer encàrrecs juntes i a passejar. No va faltar qui comentés a la Natàlia, per a
mortificar-la encara més, que la seva havia estat una lluna de mel molt breu. Ella duia la
cara molt alta perquè, en realitat, no havia comès cap falta o almenys no aquella que
tothom imaginava. Inclús el servei semblava violent amb la nova situació. Havien de
dir-li “senyora Biern” i havien començat, per instruccions de l’advocat, a consultar-li tot
allò referent a la casa. Paradoxalment, era la Georgina Parisi qui millor estava a l’alçada
de les circumstàcies. A pesar de ser ella qui havia perdut autoritat i posició, tenia un
comportament impecable. Fou aleshores que la Natàlia va comprendre perquè en David
li tenia tanta confiança. La Georgina era una dona lleial i agraïda per sobre de tot i va
començar a sentir per ella certa simpatia.
Durant la quinzena següent, part de la incomoditat va desaparèixer en tots els sentits. La
Paula s’havia instal·lat a la casa per una temporada perquè volia fer costat a la Natàlia.
Els àpats a tres bandes eren més fàcils de portar i, molts dies, en David ni tan sols
compareixia a l’hora de dinar. Quan coincidien per la casa, eren capaços de creuar
frases amables i la Natàlia començava a habituar-se a dir-li pel seu nom i a tractar-lo
amb familiaritat. En David li ho feia tot plegat molt fàcil i insistia molt en que debia
menjar més i cuidar-se.
La Paula li havia concedit a la Natàlia uns dies de marge per a preparar-se però,
òbviament, tenia el deure de recordar-li el que havia de fer. La Natàlia li va suplicar una
mica més de temps per a trobar el coratge suficient. No sabia ni per on començar a
buscar les forces i aquella situació l’havia atrapada molt més que no es pensava. Era tan
meravellós estar casada amb ell i compartir-hi aquell embaraç fictici. Encara que es
tractés d’un matrimoni platònic, era molt millor que el cataclisme que li esperava. Per
aspirar a massa era a punt de perdre-ho absolutament tot. Ja ho sabia quan havia fet
l’aposta a tot o res però mai s’havia imaginat que, arribada a aquell punt, desitjaria
haver-se quedat embaraçada de debò de qualsevol i fer realitat aquella mentida. Ja no
volia arriscar-se sinó perpetuar el que tenia. S’estava tornant boja.
43