L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

arret. Passaven per un carrer estret d’edificis alts i, més a resguard de les fortes
ràfegues, podien parlar millor.
-I vós, ja marxaveu cap a casa ?- preguntà la Paula.
-La meva tasca a la borsa es concentra als matins. Molt sovint he d’assistir a dinars de
negocis i a les tardes em dedico a les meves aficions.
-Oh, és cert ! Els segells !- recordà la Paula amb un ronroneig. Tothom sabia que en
Pastrana pare posseïa una extraordinària col·lecció de segells procedents de tot el món i
que el seu únic fill havia heretat aquella devoció per la numismàtica.
-Lamentablement, el meu germà no té mai temps per a res. Viu per a treballar- digué la
Paula en un sospir i féu una frase feta -. La seva esposa ja gairebé ni el coneix.
Havien arribat a la portalada del regi edifici on la Paula Biern residia.
-Un dia com avui i la pobre Natàlia haurà de tornar de la Casa de la Caritat amb la sola
companyia de la seva minyona- esmentà com en pensaments i, de seguida, canvià de
tema per a acomiadar-se, plantats tot dos vora l’entrada -. Heu estat tan amable...
En Pastrana va interrompre a la dama educadament.
-Però l’anirà a recollir el seu cotxer- imaginà el jove.
-Doncs, no ho crec perquè ella sempre insisteix en anar a peu a tot arreu. A més, és de
l’opinió que la Casa de la Caritat tampoc és tan lluny de l’avinguda del Camí Reial-
explicà la Paula mostrant clara discrepància amb alguns dels capricis de la noia.
Era cert que la Natàlia sempre es queixava que a Luca no hi havia llocs per a passejar i
buscava qualsevol excusa per fer llargues caminades. La ciutat havia crescut tant els
darrers cinquanta anys que hi havia hagut molta necessitat de sòl urbanitzable, en
especial a les zones neuràlgiques. Polítics corruptes i especuladors havien propiciat la
venda de tots els terrenys de les viles amb extensos jardins, els parcs i els boscos que
envoltaven l’antiga Luca. I la ciutat havia quedat escanyada per carrers i més carrers
d’edificis, comerços i indústries.
-Potser podria anar a buscar-la jo. Ara que ho sé, em sentiria gairebé responsable si la
vostra cunyada sofrís algun percanç- valorà l’Héctor Pastrana tenint en compte el mal
oreig i també l’estreta relació que l’unia darrerament a en David Biern.
-Oh, vaja ! De debò serieu tan considerat ?- agraí la Paula tocant-li la mà d’una forma
maternal.
-M’hi considero obligat- rendí ell amb galanteria.
64