L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

millor amic -. Normalment el més complicat és conviure amb una dona, compartir les
coses, tenir idees i gustos en comú. Per a mi, mantenir un diàleg de més de dos minuts
amb la meva esposa ja és una proesa per a ambdós i a tu només et preocupa com dur-tela
al llit.
Eren dos adults que mai havien abordat temes gaire personals ni molt menys íntims però
potser havia arribat el moment de fer valdre la confiança i l’amistat per a alguna cosa
més que per als negocis.
Un cop destapat el tema, en David era capaç de fer-li algunes confidències. Per primera
vegada, tenia la necessitat de desfugar-se.
-És que la relació amb la Joanna va ser un desastre. Ella sempre plorava.
-Totes ploren !- clamà en Pascal amb més resignació que no pas amb un rampell de
misogínia.
-El que dius és absurd. Saps perfectament que no totes ploren- digué en David
emfatitzant molt la darrera negació.
-En base a l’educació que reben, suposo que només hi ha dues classes de dames que no
plorin. Les vagasses i les enamorades. I tu, amic meu, t’has casat amb una dona
enamorada.
-Ella creu que està enamorada i suposo que a la seva manera ho està- puntualitzà en
David -, però només és una noia jove i idealista. Viu en un món poblat de fades i de
prínceps blaus. En el fons, sota la seva aparença de seguretat, em sembla tan fràgil...
Tan pura. No sé què espera exactament ? Tot serà decepcionant i jo em sentiré com un
monstre, el món li caurà a sobre.
-Doncs, jo opino que és molt més madura del que et penses. Ja sé que et resulta difícil
veure-la com una dona però és una dona. Una dona que sap molt bé el que vol.
-No sé si sap el que vol però que és capaç de qualsevol cosa és evident- va admetre en
David amb una mescla de rancúnia i admiració. En realitat, i en alguns moments
inconfessables de feblesa, no podia evitar sentir-se afalagat pel que la Natàlia havia fet.
No hauria estat humà si no hagués experimentat en algun moment un cert orgull masculí
i una certa autocomplaença.
-Però si la conclusió és que no sabries com mantenir una relació física amb ella, si no
t’atreviries... Perquè no proves de explicar-li-ho d’alguna... ?
En David el va tornar a tallar, aquell cop amb un requeriment.
-Per favor, August !- l’amonestà.
-No, és clar- ronronejà l’amic d’immediat. Qualsevol s’hi posava a explicar a una dona
una cosa com aquella.
L’August movia el braç pregant-li que oblidés similar animalada. Tota la conversa era
massa enrevessada per a mantenir la sensatesa en tot moment. En realitat, la situació
resultava tan kafkiana que la imaginació volava atropelladament en busca de la porta
secreta que havia de permetre sortir del laberint.
Ambdós, parcs en paraules quan es tractava de sentiments, estaven començant a perdre
les ganes d’enraonar. Els havia costat prou arribar fins allí i ja no podien anar més enllà.
En aquell punt, se’ls hi barrava el pas.
Estava molt clar que en David no trobaria mai la solució a aquella equació.
85