L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

Ciutat de Luca, 1890
CAPÍTOL I
Pocs minuts abans de les tres de la tarda, en David Biern endreçava la taula del seu
escriptori amb la cura habitual. El seu soci i amic, en August Pascal, havia aprofitat
aquells darrers instants per a comentar-li els detalls més rellevants de la reunió del partit
que s’havia celebrat al matí.
-En Pastrana és el candidat perfecte. Un jove amb èxit professional i, a més, el fet que la
seva mare fos una minyona el fa molt simpàtic per a les classes populars- valorà
l’August mentre passejava amunt i avall per la sala.
En David Biern havia somrigut lleument.
-He estat cínic ?- preguntà en Pascal que solia ser un home lliure de prejudicis i molt
eficient en totes les seves activitats. Tant en el terreny de l’advocacia com en el polític,
resultava certer i intuitiu.
-Realista- el tranquil·litzà en Biern que no havia pretès fer-li cap mena de retret.
Col·locava els últims papers dins l’arxivador aparentment absort en aquella tasca però
en Pascal sabia que seguia atent les seves explicacions.
Ambdós cavallers eren destacats membres del partit liberal a la ciutat.
-Té enemics ?- li demanà en Biern finalment demostrant que, com sempre, el seu
distànciament només havia estat simulat. Era la seva forma habitual de comportar-se i la
que li permetia estudiar detingudament als seus amics, clients i oponents. Podia semblar
desinteressat o realment desinformat i repetir una mateixa pregunta de diferents maneres
i amb diferentes intencions dotzenes de vegades. Apareixia i desapareixia d’una
conversa, sempre seriós i pensatiu, però mai no perdia ni un detall del que estava
passant al seu voltant. Era un advocat brillant i molts sospitaven que un dels homes més
intel·ligents del país. Moltes personalitats empresarials, polítiques i socials se li
adreçaven per a demanar-li consell encara que no es tractés de temes estrictament legals.
-Alguns dels membres més antics del partit li són reticents, també els Ferrara, però em
sembla que guanyarem la votació clarament. Encara tenim tot un any per endavant-
valorà en Pascal.
-Si convencem als Ferrara, els decans no s’hi oposaran- li assegurà en Biern que
conexia molt bé a totes les parts i també els seus arguments malgrat feia mesos que no
assistía les reunions per excés de feina.
-A més, la meva esposa assegura que és un noi molt ben plantat- va afegir en Pascal
acariciant-se lleument amb els dits el seu espès bigoti. Es tractava d’un gest involuntari
que acometia cada vegada que no estava segur que l’apreciació fos prou apropiada.
Aquell era el resultat d’una educació molt estricta basada en l’exaltació dels alts valors i
on les banalitats i qualsevol mena de flirteig amb la frivolitat estaven proscrits.
-Això sempre ajuda- manifestà en Biern per a ser sincer i amb complicitat vers l’amic i
bromejà -Llàstima que les dones no puguin votar.
En David Biern era un dels pocs defensors a ultrança del sufragi femení. En Pascal ho
atribuïa al fet que era un home que sempre havia conviscut amb dones llestes i
instruïdes. Però ell pensava que la gran majoria de fèmines ni hi tenien interés ni
estaven capacitades per a entendre les complexitats de la política. El fet de deixar-les
votar introduiria un nivell d’arbitrarietat intolerable en els resultats electorals. A més,
les dones solien mantenir les mateixes postures i idees dels seus pares i marits i, per
tant, ja estaven representades.
2