L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

Recommendations

Info

CAPÍTOL IX Aquella fou una de les nits més llargues de la seva vida. Estava exhausta però no podia conciliar el son. Cada hora que passava les coses es suavitzaven dins del seu cap. Observant la situació des d’angles diferents, amb la complicitat de la nit i l’insomni, aquesta anava perdent violència. El seu germà sempre havia estat un home atractiu. Tots els Biern havien estat atractius des que podia recordar. La seva personalitat no li havia procurat massa èxit entre les dones però, sens dubte, tenia un físic envejable. La Paula s’havia parat a pensar que quan la Natàlia el va conèixer ell tenia vint-i-cinc anys. I una noia als tretze anys ja era gairebé una dona. La seva pròpia àvia s’havia casat als catorze anys i als setze ja tenia descendència. Tampoc la diferència d’edat era tan gran. Coneixia molts matrimonis considerats exemplars que es portaven molts més anys. Cada nou pensament li duia noves conclusions i, progressivament, les coses prenien un nou caire. Era cert que, d’entrada, la relació entre un tutor i la seva protegida produiria un gran escàndol però no era menys cert que vivien en una societat d’hipòcrites que s’escandalitzaven falsament per les vides alienes i que acumulaven misèries i pecats propis de proporcions èpiques. Els grans escàndols tendien a desvanir-se i a ser acceptats com lacres socials amb les que calia conviure. Amb el temps, els diners podien comprar el respecte i la tolerància. Alcapdavall, qui podia tirar la primera pedra ? Amants, fills ilegítims, corrupció… Tots ells abundaven tant a la mala com a l’anomenada bona societat. Aquells esculls eren superables. L’autèntic problema era el seu germà. La Natàlia era una dona jove i desitjable que cap mascle no rebutjaria. Servida en safata de plata era molt més del que qualsevol home gosaria somniar, ni el de la imaginació més febril. Però en David Biern no era qualsevol home. Era un home íntegre i inflexible amb sí mateix, sense vicis ni vanitat. Mai no li donaria a la Natàlia l’oportunitat d’intentar enamorar-lo ni ningú li faria comprendre que allò no era una atrocitat. Podia salvar-se aquell obstacle ? A l’alba, els primers rajos de sol van creuar la finestra oberta i van arribar fins al seu llit. Li semblaren un avís de que havia arribat l’hora de llevar-se i actuar per instint. Ataviada amb la mateixa camisola de seda i amb el cabell embullat, va deixar de banda els dictats de la raó per a anar a trobar a la Natàlia. Va creuar el passadís sigilosament i, assegurant-se de no ser vista, va entrar a la seva habitació. La noia era asseguda sobre els llençols. El llit estava per desfer. -Tu tampoc has pogut dormir- constatà la Paula. La Natàlia sotjava els seus moviments amb estupefacció. Mostrar-se amb aquell aspecte tan descuidat no era propi de la Paula i, a més, es movia amb la cautela d’algú que duu amagat un bé valuós que ningú no ha de descobrir. Es va asseure als peus del camastre i allargant el braç va acariciar el rostre ullerós de la Natàlia. -Què estaries disposada a fer per a casar-te amb el meu germà ?- li preguntà. Aquella era una hipótesi absurda impossible de contestar. La Paula li ho posà més fácil. -Imagina’t que existís una possibilitat. L’aprofitaries ? La Natàlia estava astorada. La sola idea d’albergar falses il·lusions li feia mal. No podia permetre’s aquell luxe. Malgrat tot, la Paula insistia en obtenir una resposta concloent. -T’ho jugaries tot per una oportunitat ? La Natàlia mai no s’havia plantejat que pogués disposar d’una oportunitat. -Ho faries ? 20
Ella podia haver contestat que no ho sabia o que dependria del que s’hi havia de jugar però va contestar que sí. -Sí, ho faria. La Paula ja sabia que la noia diria que sí. Era el que hauria dit qualsevol dona sense esperances. Quants cops la Natàlia no hauria pensat “Déu meu, dóna’m una sola oportunitat, una sola, i l’aprofitaré fins al meu últim alè”. Tot seguit, la Paula va deixar aquella habitació amb el mateix secretisme. Només li faltava mantenir una petita conversa amb el seu germà per a confirmar que el seu pla era arriscat tanmateix factible. Si podia percebre que comptava amb un simple u per cent de probabilitats d’èxit, valia la pena intentar-ho. La Natàlia es va alçar del llit. Les cames li feien bots i no aconseguia quedar-se quieta. Va començar a vestir-se plena d’incògnites i molt pertorbada per aquella visita de la Paula. 21
Page 1 and 2: L’OPORTUNITAT Per Marta Magrinyà
Page 3 and 4: A propòsit de l’Héctor Pastrana
Page 5 and 6: -Jo ho sé però la resta de la gen
Page 7 and 8: CAPÍTOL III La Natàlia Sas havia
Page 9 and 10: CAPÍTOL IV Quan la Natàlia va tor
Page 11 and 12: -Oh, gràcies !- exclamà la noia a
Page 13 and 14: -I què et va semblar ?- s’intere
Page 15 and 16: -Creu-me, és millor comptar amb la
Page 17 and 18: CAPÍTOL VIII A l’hora de sopar,
Page 19: situació que mai no hauria gosat n
Page 23 and 24: millor de les sorts en tots els asp
Page 25 and 26: La tieta Paula li oferia més detal
Page 27 and 28: Era un rostre alleujat coronat per
Page 29 and 30: CAPÍTOL XIV Després de sopar, la
Page 31 and 32: CAPÍTOL XV Quan va acabar de parla
Page 33 and 34: estampades i un valuós piano de B
Page 35 and 36: CAPÍTOL XVII La Natàlia no va sor
Page 37 and 38: CAPÍTOL XX També el mateix dimecr
Page 39 and 40: per que corregués la marinada, pod
Page 41 and 42: acariciar-li les mans setinades i f
Page 43 and 44: CAPÍTOL XXIII Van deixar passar do
Page 45 and 46: L’advocat es va posar els braços
Page 47 and 48: CAPÍTOL XXV La Natàlia va anar fi
Page 49 and 50: CAPÍTOL XXVI La Paula va acudir a
Page 51 and 52: CAPÍTOL XXVII En David no va anar
Page 53 and 54: No en podia escapar i tampoc res no
Page 55 and 56: pel que les paraules de la Natàlia
Page 57 and 58: possible per a que això no passi-
Page 59 and 60: CAPÍTOL XXXI Dos dies abans de Nad
Page 61 and 62: -Estava segur que passaries per aqu
Page 63 and 64: CAPÍTOL XXXIII A partir del dos de
Page 65 and 66: CAPÍTOL XXXIV L’Héctor Pastrana
Page 67 and 68: CAPÍTOL XXXV L’endemà mateix al
Page 69 and 70: CAPÍTOL XXXVII Després de la reun
Page 71 and 72:
CAPÍTOL XXXVIII El dia dotze de ma
Page 73 and 74:
havia demostrat. Si ho havia fet pe
Page 75 and 76:
CAPÍTOL XXXXI Quan la Natàlia va
Page 77 and 78:
CAPÍTOL XXXXII Aquella mateixa tar
Page 79 and 80:
CAPÍTOL XXXXIII L’endemà mateix
Page 81 and 82:
CAPÍTOL XXXXIV Des de la seva conv
Page 83 and 84:
L’Héctor va abordar al seu mento
Page 85 and 86:
millor amic -. Normalment el més c
Page 87 and 88:
-No penses preguntar-me que m’ha
Page 89 and 90:
La Paula va deixar l’agulla de br
Page 91 and 92:
escarpats que els procurarien més
Page 93 and 94:
La cerimònia nupcial es va celebra
Page 95 and 96:
CAPÍTOL L L’endemà, els cavalle
Page 97 and 98:
En David intentava mostrar un míni
Page 99 and 100:
CAPÍTOL LI De retorn a la cambra q
Page 101 and 102:
CAPÍTOL LII Feia un parell de dies
show all

L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?