L'OPORTUNITAT - Novelaonline.com

CAPÍTOL IX
Aquella fou una de les nits més llargues de la seva vida. Estava exhausta però no podia
conciliar el son. Cada hora que passava les coses es suavitzaven dins del seu cap.
Observant la situació des d’angles diferents, amb la complicitat de la nit i l’insomni,
aquesta anava perdent violència.
El seu germà sempre havia estat un home atractiu. Tots els Biern havien estat atractius
des que podia recordar. La seva personalitat no li havia procurat massa èxit entre les
dones però, sens dubte, tenia un físic envejable. La Paula s’havia parat a pensar que
quan la Natàlia el va conèixer ell tenia vint-i-cinc anys. I una noia als tretze anys ja era
gairebé una dona. La seva pròpia àvia s’havia casat als catorze anys i als setze ja tenia
descendència. Tampoc la diferència d’edat era tan gran. Coneixia molts matrimonis
considerats exemplars que es portaven molts més anys.
Cada nou pensament li duia noves conclusions i, progressivament, les coses prenien un
nou caire. Era cert que, d’entrada, la relació entre un tutor i la seva protegida produiria
un gran escàndol però no era menys cert que vivien en una societat d’hipòcrites que
s’escandalitzaven falsament per les vides alienes i que acumulaven misèries i pecats
propis de proporcions èpiques. Els grans escàndols tendien a desvanir-se i a ser
acceptats com lacres socials amb les que calia conviure. Amb el temps, els diners
podien comprar el respecte i la tolerància. Alcapdavall, qui podia tirar la primera pedra
? Amants, fills ilegítims, corrupció… Tots ells abundaven tant a la mala com a
l’anomenada bona societat. Aquells esculls eren superables.
L’autèntic problema era el seu germà. La Natàlia era una dona jove i desitjable que cap
mascle no rebutjaria. Servida en safata de plata era molt més del que qualsevol home
gosaria somniar, ni el de la imaginació més febril. Però en David Biern no era qualsevol
home. Era un home íntegre i inflexible amb sí mateix, sense vicis ni vanitat. Mai no li
donaria a la Natàlia l’oportunitat d’intentar enamorar-lo ni ningú li faria comprendre
que allò no era una atrocitat. Podia salvar-se aquell obstacle ?
A l’alba, els primers rajos de sol van creuar la finestra oberta i van arribar fins al seu llit.
Li semblaren un avís de que havia arribat l’hora de llevar-se i actuar per instint.
Ataviada amb la mateixa camisola de seda i amb el cabell embullat, va deixar de banda
els dictats de la raó per a anar a trobar a la Natàlia. Va creuar el passadís sigilosament i,
assegurant-se de no ser vista, va entrar a la seva habitació.
La noia era asseguda sobre els llençols. El llit estava per desfer.
-Tu tampoc has pogut dormir- constatà la Paula.
La Natàlia sotjava els seus moviments amb estupefacció.
Mostrar-se amb aquell aspecte tan descuidat no era propi de la Paula i, a més, es movia
amb la cautela d’algú que duu amagat un bé valuós que ningú no ha de descobrir. Es va
asseure als peus del camastre i allargant el braç va acariciar el rostre ullerós de la
Natàlia.
-Què estaries disposada a fer per a casar-te amb el meu germà ?- li preguntà.
Aquella era una hipótesi absurda impossible de contestar. La Paula li ho posà més fácil.
-Imagina’t que existís una possibilitat. L’aprofitaries ?
La Natàlia estava astorada. La sola idea d’albergar falses il·lusions li feia mal. No podia
permetre’s aquell luxe. Malgrat tot, la Paula insistia en obtenir una resposta concloent.
-T’ho jugaries tot per una oportunitat ?
La Natàlia mai no s’havia plantejat que pogués disposar d’una oportunitat.
-Ho faries ?
20