152 - <strong>Exercicis</strong> i <strong>problemes</strong>. § 20.Un cop recordat això anem a determinar els vectors propis de valor λ = −1. Aquests vectorssón els elements no nuls del subespai Ker(A + Id). Per tant, la matriu que estem considerant ésA + Id =⎛⎝ −1 0 14 3 −11 0 −1Observem que la suma de la primera i tercera columnes ens dóna la segona columna, de maneraque el nucli d’aquesta matriu és Ker(A + Id) = ⟨(1, −1, 1)⟩.Tot i que en aquesta resolució hem determinat el nucli Ker(A−λ Id) “a vista”, la manera generalper trobar-ne els generadors és resoldre el sistema homogeni de matriu associada A − λ Id, és adir el sistema homogeni (A − λ Id)x = 0. Abans de continuar calculant una base {v 1 , v 2 , v 3 } devectors propis de la matriu A, anem a fer un comentari relatiu a la solució dels sistemes linealshomogenis 20 .⎞⎠ .- Comentari. Els vectors propis de la matriu A de valor propi λ = −1 els determinem solucionantel sistema d’equacions⎛⎞ ⎛ ⎞ ⎛ ⎞−1 0 1 x 0⎝ 4 3 −1 ⎠ ⎝ y ⎠ = ⎝ 0 ⎠1 0 −1 z 0és a dir el sistema lineal homogeni⎧⎨⎩−x +z = 04x +3y −z = 0x −z = 0La matriu d’aquest sistema homogeni té rang 2 i, per tant, podem escriure les solucions enfunció d’un paràmetre (ja que el sistema té un grau de llibertat). És a dir, podem donar lessolucions de la forma x ≡ x(ξ), y ≡ y(ξ) i z ≡ z(ξ) on ξ ∈ R és un paràmetre real. En aquestcomentari anem a analitzar una mica més aquesta frase, concretament anem a veure què podemagafar com a paràmetre 21 . En general, si Ax = 0 és un sistema homogeni de n equacions i nincògnites x 1 , . . . , x n , i si notem per C 1 (A), . . . , C n (A) les n columnes de la matriu A, aleshoreses té que, les solucions del sistema Ax = 0 es poden escriure de manera lineal en funció de lesvariables x i1 , . . . , x ir (és a dir, podem escriure x i ≡ x i (x i1 , . . . , x ir ) per a 1 ≤ i ≤ n) si i només sirang(A) = rang(C i1 (A), . . . , C ir (A)) = r. En el nostre cas, per tant, únicament hem d’observarque com que la matriu del sistema té rang 2 aleshores podem afirmar que qualsevol menor de rang2 ens permet escriure les seves dues incògnites associades com a variables i la resta d’incògnites(en aquest cas una) com a paràmetres (en aquest cas un). Dit d’una altra manera, com que perexemple el menor( ) −1 04 3és un menor de rang 2, aleshores sí que podem fer servir la variable z com a paràmetre ξ i,per tant, podem donar la solució del sistema de la forma x ≡ x(z) i y ≡ y(z). En efecte,resolem el sistema d’equacions i obtenim x = z i 3y = z − 4x = −3z, d’on y = −z i, per tant,20 Aquest és, per tant, un comentari més propi del tema de resolució de sistemes d’equacions lineals que del temade diagonalització.21 Una generalització al cas no lineal és el teorema de la funció implícita.
§ 20. Solucions i resolucions comentades - 153Ker(A + Id) = {(z, −z, z) ∈ K 3 : z ∈ K} = ⟨(1, −1, 1)⟩. Anàlogament, com que per exemple elmenor ( −1 1)4 −1és un menor de rang 2, aleshores també podem fer servir la variable y com a paràmetre ξ i, pertant, podem donar la solució del sistema de la forma x ≡ x(y) i z ≡ z(y). De la mateixa manera,com que per exemple el menor ( 0) 13 −1és un menor de rang 2, aleshores també podem fer servir la variable x com a paràmetre ξ i, pertant, podem donar la solució del sistema de la forma y ≡ y(x) i z ≡ z(x) 22 .- Vectors propis de la matriu A de valor propi −3 i de valor propi 2.Continuem calculant una base {v 1 , v 2 , v 3 } de vectors propis de la matriu A. Recordem que demoment hem calculat els vectors propis de valor propi λ = −1. Per tant, ara hem de calcular elsvectors propis de valor propi λ = −3 i els vectors propis de valor propi λ = 2.Anem a calcular els vectors propis de valor propi λ = −3. Aquest vectors són els elements nonuls de Ker(A + 3 Id). La matriu de la qual hem de calcular el nucli és la matriuA + 3 Id =⎛⎝ 1 0 14 5 −11 0 1En aquest cas, la suma de les dues darreres columnes de la matriu ens dóna com a resultat laprimera columna, de manera que tenim Ker(A + 3 Id) = ⟨(−1, 1, 1)⟩.Finalment, anem a calcular els vectors propis de valor propi λ = 2. En aquest cas la matriu dela qual hem de calcular el nucli ésA − 2 Id =⎛⎝ −4 4 0 0 1−1⎞⎠ .1 0 −4Atès que aquesta matriu té una columna de zeros, el seu nucli es determina de manera immediata,obtenint Ker(A − 2 Id) = ⟨(0, 1, 0)⟩.⎞⎠ .- Comentari. Seguint amb la idea del comentari anterior, els vectors propis de valor propi λ = 2els determinem solucionant el sistema d’equacions⎛⎝ −4 0 1 ⎞ ⎛4 0 −1 ⎠ ⎝ x ⎞ ⎛y ⎠ = ⎝ 0 ⎞0 ⎠ .1 0 −4 z 022 No sempre podem fer servir totes les variables com a paràmetres. En el proper comentari veurem un exempleen aquesta situació. Aquesta situació l’analitzarem de nou en la pàgina 158. A més, en la pàgina 163 veurem uncas on farem servir dos paràmetres.