92 - <strong>Exercicis</strong> i <strong>problemes</strong>. § 12.En primer lloc anem a veure que h(H 1 ∩H 2 ) ⊆ h(H 1 )∩h(H 2 ). Prenem un element v ∈ h(H 1 ∩H 2 ).Aleshores, per definició, com a mínim existeix un element u ∈ H 1 ∩ H 2 tal que h(u) = v. Comque u ∈ H 1 ∩ H 2 , en particular es té que u ∈ H 1 i, per tant, v = h(u) ∈ h(H 1 ). De lamateixa manera, com que u ∈ H 1 ∩ H 2 , aleshores u ∈ H 2 i, per tant, v = h(u) ∈ h(H 2 ). Aixív ∈ h(H 1 ) i v ∈ h(H 2 ), és a dir, v ∈ h(H 1 ) ∩ h(H 2 ). Amb això hem demostrat la inclusióh(H 1 ∩ H 2 ) ⊆ h(H 1 ) ∩ h(H 2 ).Ara anem a demostrar que si h és injectiva aleshores es té que h(H 1 ) ∩ h(H 2 ) ⊆ h(H 1 ∩ H 2 ).Sigui v ∈ h(H 1 ) ∩ h(H 2 ). Aleshores, per ser v ∈ h(H 1 ), existeix u 1 ∈ H 1 tal que h(u 1 ) = v.Anàlogament, per ser v ∈ h(H 2 ), existeix u 2 ∈ H 2 tal que h(u 2 ) = v. Per tant tenim u 1 , u 2 ∈ E 1amb h(u 1 ) = h(u 2 ), d’on es dedueix que u 1 = u 2 ja que h és injectiva. Notem u = u 1 = u 2 . Aixítenim u = u 1 ∈ H 1 i tenim u = u 2 ∈ H 2 , d’on u ∈ H 1 ∩ H 2 , i per tant podem concloure quev = h(u) ∈ h(H 1 ∩ H 2 ). Amb això hem demostrat la inclusió h(H 1 ) ∩ h(H 2 ) ⊆ h(H 1 ∩ H 2 ) en elcas en què l’aplicació h sigui injectiva.- Observació. El comportament de la suma i de la intersecció de subespais per una aplicaciólineal és conseqüència del següent lema relatiu a les aplicacions (no necessàriament lineals) entreconjunts (no necessàriament espais vectorials). El lema estableix el comportament de la unió ide la intersecció de subconjunts per una aplicació.- Lema. Sigui h: X → Y una aplicació entre dos conjunts X, Y , i siguin A, B ⊆ X dossubconjunts de X. Aleshores es té que:a. h(A ∪ B) = h(A) ∪ h(B).b. h(A ∩ B) ⊆ h(A) ∩ h(B), però en general no podem afirmar que tinguem la igualtat.c. Si h és injectiva aleshores h(A ∩ B) = h(A) ∩ h(B).Resolució (b)- Comencem per calcular les dimensions i una base de F , G 1 i G 2 . Com que estan definits perequacions, la seva dimensió serà la diferència entre la dimensió de R 4 i el nombre d’equacionslinealment independents o, equivalentment, la diferència entre la dimensió de R 4 i el rang de lamatriu definida per les equacions que ens donen cada subespai.- Comencem per F . Les equacions que ens donen aquest subespai són:{ 2x + y = 0z + t = 0que, escrites en forma matricial, són⎛ ⎞ ⎛ ⎞( ) x 02 1 0 0⎜y⎟0 0 1 1 ⎝z⎠ = ⎜0⎟⎝0⎠ .t 0La matriu d’aquest sistema té clarament rang 2, i per tant el subespai F té dimensió dim F =4 − 2 = 2. A més, podem calcular fàcilment una base del subespai de la següent manera: donatv ∈ F , podem escriure v comv = (x, y, z, t) = (x, −2x, z, −z) = x(1, −2, 0, 0) + z(0, 0, 1, −1)
§ 12. Solucions i resolucions comentades - 93i per tant F = ⟨(1, −2, 0, 0), (0, 0, 1, −1)⟩.- Passem a G 1 . Com abans, ara les equacions que defineixen aquest subespai són:{ {y = zy − z = 0⇐⇒y = x + t x − y + t = 0on hem omès la tercera equació (z = x + t) perquè és clarament combinació lineal de les duesanteriors i, per tant, no ens afegeix condicions addicionals. Aquestes equacions les podem escriurematricialment de la següent manera:( 0 1 −1 01 −1 0 1⎛ ⎞ ⎛ ⎞) x 0⎜y⎟⎝z⎠ = ⎜0⎟⎝0⎠ .t 0La matriu d’aquest sistema també té rang 2 i, per tant, la dimensió del subespai vectorial G 1 ésdim G 1 = 4 − 2 = 2. Pel mateix procediment d’abans, tenim que G 1 = ⟨(1, 1, 1, 0), (0, 1, 1, 1)⟩.- Vegem ara G 2 . Les equacions que defineixen aquest subespai són:{ {y = zy − z = 0⇐⇒y = x − t x − y − t = 0que, escrites en forma matricial esdevenen:( 0 1 −1 01 −1 0 −1⎛ ⎞ ⎛ ⎞)x 0⎜y⎟⎝z⎠ = ⎜0⎟⎝0⎠t 0i la matriu del sistema té, de nou, rang 2, d’on es dedueix que la dimensió del subespai G 2és dim G 2 = 4 − 2 = 2. Anàlogament a com ho hem fet per a F i per a G 1 , ara es té queG 2 = ⟨(1, 1, 1, 0), (0, −1, −1, 1)⟩.- Ara que tenim les dimensions i bases dels subespais vectorials F , G 1 i G 2 , anem a comprovarque R 4 = F ⊕ G i per a i = 1, 2.- Anem a veure que R 4 = F ⊕ G 1 .- Vegem en primer lloc que R 4 = F + G 1 , és a dir, que la unió de les bases de F i de G 1 és unsistema de generadors de R 4 . Tal i com acabem de calcular, tenim:F = ⟨(1, −2, 0, 0), (0, 0, 1, −1)⟩G 1 = ⟨(1, 1, 1, 0), (0, 1, 1, 1)⟩Per tant, veure que la unió d’aquestes dues bases genera R 4 és equivalent a veure que la matriudels vectors posats en columna: