27.04.2013 Views

Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

<strong>Audició</strong> i <strong>llenguatge</strong> ______ _ Èlia Cas<strong>als</strong> Alsina<br />

especialment <strong>de</strong>savantatjós per alumnes com Martí. És important que aquests tinguin una eina<br />

amb <strong>la</strong> que els resulti senzill expressar el que volen dir; és paradoxal <strong>de</strong>fensar l’oralisme per<br />

facilitar <strong>la</strong> comunicació entre <strong>sords</strong> i oients sabent <strong>la</strong> dificultat que suposa per <strong>als</strong> primers<br />

expressar-se oralment.<br />

És molt fàcil dir que, ensenyant-los a par<strong>la</strong>r, hem <strong>de</strong>struït <strong>la</strong> barrera comunicativa; el cas es pot<br />

comparar al d’un paleta al que li donen un martell perquè tiri a terra una paret. Però el martell<br />

pesa tant que al paleta li costa d’aixecar. Amb molt d’esforç, aconsegueix fer una petita escletxa<br />

a <strong>la</strong> paret, <strong>de</strong> manera que es pot comunicar amb <strong>de</strong> l’habitació <strong>de</strong>l costat. No obstant, aquesta<br />

comunicació és escassa, perquè tan sols els veu per una petit forat. Per <strong>la</strong> seva banda, <strong>la</strong> resta <strong>de</strong><br />

paletes es troben reunits en aquesta habitació, i parlen entre ells sense cap mena d’obstacle<br />

entremig. De lluny, senten les paraules <strong>de</strong>l paleta, però <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s ni les entenen. No és lògic<br />

que aquests paletes <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ixen agafar també martells i començar a picar <strong>la</strong> paret per tal que<br />

aquesta acabi rendint-se? No seria un mèto<strong>de</strong> més ràpid, fàcil i just <strong>de</strong> trencar <strong>la</strong> barrera que els<br />

separa <strong>de</strong> l’altre paleta? Potser alguns pensen que, per un paleta sol que quedi aïl<strong>la</strong>t, no val <strong>la</strong><br />

pena fer tant d’esforç; els altres, però, s’adonen que, tenint en compte que els seus martells són<br />

menys feixucs, han d’ajudar-lo.<br />

De <strong>la</strong> mateixa manera, doncs, els oients podríem fer una reflexió sobre <strong>la</strong> dificultat que<br />

representa per a les persones sor<strong>de</strong>s aprendre correctament el <strong>llenguatge</strong> oral. A mi <strong>de</strong> seguida se<br />

m’acut una alternativa. Crec que els <strong>nens</strong> <strong>sords</strong> no han <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> rebre un ensenyament<br />

específic <strong>de</strong> <strong>la</strong> par<strong>la</strong>; al mateix temps, però, s’hauria d’oferir <strong>la</strong> possibilitat d’aprendre el<br />

<strong>llenguatge</strong> <strong>de</strong> signes (LS) respectiu <strong>de</strong> cada regió a les escoles ordinàries. I encara m’atreviré a<br />

dir més: a mig termini, aquesta s’hauria <strong>de</strong> convertir en una matèria obligatòria. Si ambdues<br />

comunitats (<strong>la</strong> sorda i l’oient) tinguessin les nocions bàsiques d’aquestes dues vies<br />

comunicatives –l’oral i <strong>la</strong> signada –, seria molt més fàcil eliminar <strong>la</strong> barrera comunicativa que<br />

ens ha separat durant segles –per bé que, sens dubte, ha anat per<strong>de</strong>nt gruix.<br />

Pel que fa al LS, és un tret lingüístic diferenciador d’una comunitat amb unes característiques<br />

pròpies i comunes: idioma, dificultats <strong>de</strong>l dia a dia... És per tant un dret <strong>de</strong> tota persona sorda<br />

comunicar-se signant. Tot i això, l’exclusivitat d’aquesta via comunicativa, tal com pregonen els<br />

manualistes, tampoc els fa cap bé a les persones sor<strong>de</strong>s, ja que –<strong>de</strong>senganyem-nos –en<br />

l’actualitat encara es viu en una societat construïa per i en benefici <strong>de</strong>ls oients.<br />

110

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!