Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge ______ _ Èlia Casals Alsina
especialment desavantatjós per alumnes com Martí. És important que aquests tinguin una eina
amb la que els resulti senzill expressar el que volen dir; és paradoxal defensar l’oralisme per
facilitar la comunicació entre sords i oients sabent la dificultat que suposa per als primers
expressar-se oralment.
És molt fàcil dir que, ensenyant-los a parlar, hem destruït la barrera comunicativa; el cas es pot
comparar al d’un paleta al que li donen un martell perquè tiri a terra una paret. Però el martell
pesa tant que al paleta li costa d’aixecar. Amb molt d’esforç, aconsegueix fer una petita escletxa
a la paret, de manera que es pot comunicar amb de l’habitació del costat. No obstant, aquesta
comunicació és escassa, perquè tan sols els veu per una petit forat. Per la seva banda, la resta de
paletes es troben reunits en aquesta habitació, i parlen entre ells sense cap mena d’obstacle
entremig. De lluny, senten les paraules del paleta, però de vegades ni les entenen. No és lògic
que aquests paletes decideixen agafar també martells i començar a picar la paret per tal que
aquesta acabi rendint-se? No seria un mètode més ràpid, fàcil i just de trencar la barrera que els
separa de l’altre paleta? Potser alguns pensen que, per un paleta sol que quedi aïllat, no val la
pena fer tant d’esforç; els altres, però, s’adonen que, tenint en compte que els seus martells són
menys feixucs, han d’ajudar-lo.
De la mateixa manera, doncs, els oients podríem fer una reflexió sobre la dificultat que
representa per a les persones sordes aprendre correctament el llenguatge oral. A mi de seguida se
m’acut una alternativa. Crec que els nens sords no han de deixar de rebre un ensenyament
específic de la parla; al mateix temps, però, s’hauria d’oferir la possibilitat d’aprendre el
llenguatge de signes (LS) respectiu de cada regió a les escoles ordinàries. I encara m’atreviré a
dir més: a mig termini, aquesta s’hauria de convertir en una matèria obligatòria. Si ambdues
comunitats (la sorda i l’oient) tinguessin les nocions bàsiques d’aquestes dues vies
comunicatives –l’oral i la signada –, seria molt més fàcil eliminar la barrera comunicativa que
ens ha separat durant segles –per bé que, sens dubte, ha anat perdent gruix.
Pel que fa al LS, és un tret lingüístic diferenciador d’una comunitat amb unes característiques
pròpies i comunes: idioma, dificultats del dia a dia... És per tant un dret de tota persona sorda
comunicar-se signant. Tot i això, l’exclusivitat d’aquesta via comunicativa, tal com pregonen els
manualistes, tampoc els fa cap bé a les persones sordes, ja que –desenganyem-nos –en
l’actualitat encara es viu en una societat construïa per i en benefici dels oients.
110