Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Audició</strong> i <strong>llenguatge</strong> ______ _ Èlia Cas<strong>als</strong> Alsina<br />
especialment <strong>de</strong>savantatjós per alumnes com Martí. És important que aquests tinguin una eina<br />
amb <strong>la</strong> que els resulti senzill expressar el que volen dir; és paradoxal <strong>de</strong>fensar l’oralisme per<br />
facilitar <strong>la</strong> comunicació entre <strong>sords</strong> i oients sabent <strong>la</strong> dificultat que suposa per <strong>als</strong> primers<br />
expressar-se oralment.<br />
És molt fàcil dir que, ensenyant-los a par<strong>la</strong>r, hem <strong>de</strong>struït <strong>la</strong> barrera comunicativa; el cas es pot<br />
comparar al d’un paleta al que li donen un martell perquè tiri a terra una paret. Però el martell<br />
pesa tant que al paleta li costa d’aixecar. Amb molt d’esforç, aconsegueix fer una petita escletxa<br />
a <strong>la</strong> paret, <strong>de</strong> manera que es pot comunicar amb <strong>de</strong> l’habitació <strong>de</strong>l costat. No obstant, aquesta<br />
comunicació és escassa, perquè tan sols els veu per una petit forat. Per <strong>la</strong> seva banda, <strong>la</strong> resta <strong>de</strong><br />
paletes es troben reunits en aquesta habitació, i parlen entre ells sense cap mena d’obstacle<br />
entremig. De lluny, senten les paraules <strong>de</strong>l paleta, però <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s ni les entenen. No és lògic<br />
que aquests paletes <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ixen agafar també martells i començar a picar <strong>la</strong> paret per tal que<br />
aquesta acabi rendint-se? No seria un mèto<strong>de</strong> més ràpid, fàcil i just <strong>de</strong> trencar <strong>la</strong> barrera que els<br />
separa <strong>de</strong> l’altre paleta? Potser alguns pensen que, per un paleta sol que quedi aïl<strong>la</strong>t, no val <strong>la</strong><br />
pena fer tant d’esforç; els altres, però, s’adonen que, tenint en compte que els seus martells són<br />
menys feixucs, han d’ajudar-lo.<br />
De <strong>la</strong> mateixa manera, doncs, els oients podríem fer una reflexió sobre <strong>la</strong> dificultat que<br />
representa per a les persones sor<strong>de</strong>s aprendre correctament el <strong>llenguatge</strong> oral. A mi <strong>de</strong> seguida se<br />
m’acut una alternativa. Crec que els <strong>nens</strong> <strong>sords</strong> no han <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> rebre un ensenyament<br />
específic <strong>de</strong> <strong>la</strong> par<strong>la</strong>; al mateix temps, però, s’hauria d’oferir <strong>la</strong> possibilitat d’aprendre el<br />
<strong>llenguatge</strong> <strong>de</strong> signes (LS) respectiu <strong>de</strong> cada regió a les escoles ordinàries. I encara m’atreviré a<br />
dir més: a mig termini, aquesta s’hauria <strong>de</strong> convertir en una matèria obligatòria. Si ambdues<br />
comunitats (<strong>la</strong> sorda i l’oient) tinguessin les nocions bàsiques d’aquestes dues vies<br />
comunicatives –l’oral i <strong>la</strong> signada –, seria molt més fàcil eliminar <strong>la</strong> barrera comunicativa que<br />
ens ha separat durant segles –per bé que, sens dubte, ha anat per<strong>de</strong>nt gruix.<br />
Pel que fa al LS, és un tret lingüístic diferenciador d’una comunitat amb unes característiques<br />
pròpies i comunes: idioma, dificultats <strong>de</strong>l dia a dia... És per tant un dret <strong>de</strong> tota persona sorda<br />
comunicar-se signant. Tot i això, l’exclusivitat d’aquesta via comunicativa, tal com pregonen els<br />
manualistes, tampoc els fa cap bé a les persones sor<strong>de</strong>s, ja que –<strong>de</strong>senganyem-nos –en<br />
l’actualitat encara es viu en una societat construïa per i en benefici <strong>de</strong>ls oients.<br />
110