Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Audició</strong> i <strong>llenguatge</strong> ______ _ Èlia Cas<strong>als</strong> Alsina<br />
Un cop feta aquesta introducció general al funcionament <strong>de</strong> les c<strong>la</strong>sses <strong>de</strong> Logopèdia, que també<br />
és vàlida per a l’alumne Eric, exposaré els aspectes concrets que s’han trebal<strong>la</strong>t amb Martí al<br />
l<strong>la</strong>rg d’aquest trimestre:<br />
Únicament a <strong>la</strong> primera sessió es va trebal<strong>la</strong>r amb SUVAG –en un principi, Martí es<br />
mostrava reticent a utilitzar-lo. En aquest cas, s’alternen l’objectiu que el nen s’esforci en <strong>la</strong><br />
producció oral i estimu<strong>la</strong>r les seves restes auditives: <strong>la</strong> professora pronuncia una frase (per<br />
exemple: La nena tira una pilota a dins <strong>la</strong> caps) i Martí l’ha <strong>de</strong> repetir. Al cap d’unes quantes<br />
vega<strong>de</strong>s l’alumne ha <strong>de</strong> tancar els ulls i saber el que <strong>la</strong> professora li ha dit; a partir d’ara, però,<br />
el<strong>la</strong> s’acosta més al micròfon perquè se senti més alt. L’objectiu és que l’alumne entengui el que<br />
li estant dient no per imitació <strong>de</strong>l moviment <strong>de</strong>ls l<strong>la</strong>vis <strong>de</strong> <strong>la</strong> professora, sinó perquè realment ho<br />
ha sentit. De fet, a vega<strong>de</strong>s Martí imita més els moviments <strong>de</strong> <strong>la</strong> boca <strong>de</strong> <strong>la</strong> professora que no pas<br />
el que sent. A mesura que avança <strong>la</strong> c<strong>la</strong>sse, <strong>la</strong> professora va construint frases cada cop més<br />
l<strong>la</strong>rgues: La nena [rossa] [que porta barret] tira una pilota dins <strong>la</strong> capsa.<br />
Cal fer algunes observacions respecte <strong>la</strong> producció oral <strong>de</strong> Martí en aquesta primera<br />
sessió. Com que li costa tant dir en veu alta tot el que vol, i encara més a <strong>la</strong> velocitat que ho<br />
pensa, Martí s’ajuda molt <strong>de</strong>l Llenguatge <strong>de</strong> Signes Català (LSC), fet que es mantindrà al l<strong>la</strong>rg<br />
<strong>de</strong>l trimestre; tot i això, intenta sempre <strong>de</strong> pronunciar les paraules c<strong>la</strong>u <strong>de</strong> <strong>la</strong> frase, o les que més<br />
coneix. Per <strong>la</strong> seva banda, <strong>la</strong> professora es comunica amb ell sempre oralment, per bé que sovint<br />
recorre al LSC per assegurar-se que el nen ho comprèn. Quan es trebal<strong>la</strong> una frase concreta, el<br />
nivell <strong>de</strong> producció oral <strong>de</strong> l’alumne és més elevat que quan ha d’explicar quelcom més genèric.<br />
Tot i així, eli<strong>de</strong>ix alguns mots o síl·<strong>la</strong>bes, i d’altres els expressa tan sols en LSC. A continuació<br />
enumero alguns exemples:<br />
La nena tira <strong>la</strong> pilota* bossa.<br />
La nena * porta barret tira <strong>la</strong> pilota a * capsa.<br />
Porta <strong>la</strong> casa [enlloc <strong>de</strong> porta el pardal a casa]<br />
[fa el signe <strong>de</strong> trobar] *pota trencada [*es <strong>de</strong>scuida <strong>de</strong> dir un pardal amb]<br />
La professora, en tornar a fer <strong>la</strong> frase, posa especial èmfasi <strong>als</strong> elements que Martí ha omès. A<br />
més, va variant lleugerament algunes partícules <strong>de</strong> <strong>la</strong> frase; així, s’alternen els verbs tira i porta,<br />
i els complements barret i sabata. En una sèrie <strong>de</strong> fitxes escampa<strong>de</strong>s sobre <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> hi ha els<br />
dibuixos <strong>de</strong> totes les combinacions possibles d’aquests elements variables <strong>de</strong> <strong>la</strong> frase; <strong>la</strong><br />
professora, doncs, es posa darrera Martí perquè aquest no pugui llegir-li els l<strong>la</strong>vis i li’n diu una, i<br />
61