27.04.2013 Views

Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

<strong>Audició</strong> i <strong>llenguatge</strong> ______ _ Èlia Cas<strong>als</strong> Alsina<br />

silenciós –fou encapça<strong>la</strong>da pel cèlebre Charles-Michel, abbé <strong>de</strong> l’Épée, inventor <strong>de</strong>l sistema <strong>de</strong><br />

signes i fundador <strong>de</strong> <strong>la</strong> primera esco<strong>la</strong> pública <strong>de</strong> <strong>sords</strong>. Alguns han establert un abans i un<br />

<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> <strong>la</strong> figura d’abbé <strong>de</strong> l’Épée –capdavanter <strong>de</strong>ls manualistes –, que aconseguí que, per<br />

primera vegada, també els <strong>sords</strong> <strong>de</strong> les c<strong>la</strong>sses soci<strong>als</strong> baixes obtinguessin reforços logopèdics.<br />

Un <strong>de</strong>ixeble d’aquest clergue ajudà en l’obra Rapports sur l’enfant sauvage <strong>de</strong> l’Aveyron, i va<br />

intervenir en l’educació <strong>de</strong>l conegudíssim infant silvestre, però mai aconseguí que parlés.<br />

El <strong>llenguatge</strong> <strong>de</strong> signes <strong>de</strong> l’abbé <strong>de</strong> l’Épée fou exportat a Estats Units per Thomas Gal<strong>la</strong>u<strong>de</strong>t<br />

(1787-1851) a principis <strong>de</strong>l segle XIX; aquest sistema es<strong>de</strong>vindria <strong>la</strong> base <strong>de</strong> l’actual <strong>llenguatge</strong><br />

<strong>de</strong> signes americà. Gal<strong>la</strong>u<strong>de</strong>t va construir <strong>la</strong> primera esco<strong>la</strong> per a <strong>sords</strong> <strong>de</strong> tot Amèrica el 1817, i<br />

el seu fill fundà, el 1864, <strong>la</strong> Gal<strong>la</strong>u<strong>de</strong>t University, que encara avui dia és l’únic centre d’educació<br />

superior <strong>de</strong>l món exclusivament per a <strong>sords</strong>. Aquesta esco<strong>la</strong> construïda per Gal<strong>la</strong>u<strong>de</strong>t era<br />

manualista, però anys més tard es va imposar el mo<strong>de</strong>l oralista <strong>de</strong> tal manera que es va arribar a<br />

prohibir l’ús <strong>de</strong>l <strong>llenguatge</strong> <strong>de</strong> signes a les escoles.<br />

Johann Conrad Amman, nascut a Suïssa, va apostar per <strong>la</strong> capacitat d’emissió <strong>de</strong> <strong>la</strong> veu i <strong>de</strong>l seu<br />

control per part <strong>de</strong> l’alumne, que s’ajudarà amb l’ús d’un mirall. Coneixedor <strong>de</strong> les figures<br />

rellevants <strong>de</strong> <strong>la</strong> escue<strong>la</strong> espanyo<strong>la</strong>(al pròleg <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva obra Dissertatio fa referència a Ponce i a<br />

Bonet), Amman donà molta importància a <strong>la</strong> lectura <strong>la</strong>bial com a mèto<strong>de</strong> per aprendre a par<strong>la</strong>r.<br />

Actualment es consi<strong>de</strong>ra que, tot i ser gairebé imprescindible perquè els afectats <strong>de</strong> sor<strong>de</strong>ses<br />

profun<strong>de</strong>s comprenguin <strong>la</strong> llengua oral, <strong>la</strong> lectura <strong>la</strong>biofacial presenta importants limitacions. No<br />

obstant, també resulta avantatjosa en alguns sentits: contribueix a l’ampliació <strong>de</strong>l vocabu<strong>la</strong>ri <strong>de</strong>l<br />

nen a partir <strong>de</strong>l context en que és utilitzat, per exemple, cosa que li proporcionarà unes capacitats<br />

comunicatives glob<strong>als</strong> molt més eleva<strong>de</strong>s. Pel que fa al sistema d’ensenyament <strong>de</strong> lectura<br />

<strong>la</strong>biofacial, se segueix un procediment simi<strong>la</strong>r al <strong>de</strong> <strong>la</strong> par<strong>la</strong>: d’allò particu<strong>la</strong>r a allò general. El<br />

nen aprendrà primer a discriminar fonemes aïl<strong>la</strong>ts, <strong>de</strong>sprés dins d’una parau<strong>la</strong> i finalment frases<br />

senceres.<br />

Trasl<strong>la</strong>dant-nos uns quants quilòmetres, <strong>de</strong>scobrim el primer centre <strong>de</strong> <strong>sords</strong> alemany, fundat el<br />

1778 per Samuel Heinicke (1723-1790), qui aplicà el mèto<strong>de</strong> <strong>de</strong> l’abbé <strong>de</strong> l’Epée en un principi.<br />

Ben aviat, però, es <strong>de</strong>cantà per les tendències oralistes. A partir d’aquest moment, l’esco<strong>la</strong><br />

signalista –el precursor <strong>de</strong> <strong>la</strong> qual, recor<strong>de</strong>m-ho, fou l’Epée –fou coneguda com <strong>la</strong> francesa, i<br />

l’oralista com el mèto<strong>de</strong> alemany, tot i que les dues procedien <strong>de</strong>l mateix origen –Espanya.<br />

35

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!