Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge ______ _ Èlia Casals Alsina
Làmina 1. A les vuit en punt ____ 1 el nen seu al menjador i fa un sopar de peix i el sopar ha fet
patat freguí.
Làmina 2. Nen agafa un llibreta al menjador seu ____ 1 naturrà. [La professora li pregunta quin
tema de naturals estudia exactament el nen de la làmina i ell respon:] Terra. O les roques.
Perquè demà amb el ____ 1 examen.
Com es pot apreciar, la descripció que fa es prou acurada; a més, hi posa una mica d’imaginació
–per exemple, el llibre no duia cap etiqueta que especifiqués de què tractava, i ell s’imagina que
és de naturals. Tot i això, no expressa que els fets ocorren l’un després de l’altre.
Alguns mots no s’entenen, però en general es pot copsar la idea que transmet –algunes paraules
no estan del tot ben pronunciades (freguí, naturrà...) però s’entenen. Cal també fixar-se en la
construcció de la primera frase; no substitueix el mot sopar per un pronom sinó que el repeteix.
Amb la pronominalització passa com amb la conjugació verbal: pels oients no és especialment
difícil utilitzar-la correctament quan parlem, perquè l’hem après de manera espontània de tant
sentir-ho; però entendre com funciona si no s’hi està familiaritzat és molt complicat. D’altra
banda, la última part de l’oració no és correcta; hauria d’haver dit i per sopar ha fet patates
fregides o i el sopar que ha fet són patates fregides. Semànticament tampoc acaba d’ésser clara,
per bé que es pot interpretar que el sopar del nen consisteix en peix i patates fregides.
Pel que fa a la làmina 2, apareix un sintagma on el determinant i el nom no concorden en gènere
(un llibreta); ja he dit anteriorment que aquest tipus d’errors són molt freqüents en les persones
sordes. Cal dir, a més, que la última frase no té verb. Aquest error el comet de vegades (L’escola
està tancada perquè festa).
Criden l’atenció algunes expressions que també aprenem de manera espontània els oients;
així, per exemple, Eric diu moltes pluges enlloc de plou molt: per bé que l’expressió que utilitza
és correcta tant a nivell gramatical com semàntic, no s’utilitza.
Evidentment, Eric també treballa les seves restes auditives a la classe de Logopèdia; el
sistema a seguir és el mateix que amb Martí: la professora es posa a darrera seu per evitar que li
llegeixi els llavis i pronuncia una de les frases que s’han treballat i que l’alumne té escrits en
papers al damunt de la taula. Ell ha d’assenyalar quina ha sentit. A Eric el treball auditiu li costa
molt, fet que crida l’atenció si tenim en compte que el seu nivell de producció oral és prou bo.
69