Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Audició</strong> i <strong>llenguatge</strong> ______ _ Èlia Cas<strong>als</strong> Alsina<br />
Làmina 1. A les vuit en punt ____ 1 el nen seu al menjador i fa un sopar <strong>de</strong> peix i el sopar ha fet<br />
patat freguí.<br />
Làmina 2. Nen agafa un llibreta al menjador seu ____ 1 naturrà. [La professora li pregunta quin<br />
tema <strong>de</strong> natur<strong>als</strong> estudia exactament el nen <strong>de</strong> <strong>la</strong> làmina i ell respon:] Terra. O les roques.<br />
Perquè <strong>de</strong>mà amb el ____ 1 examen.<br />
Com es pot apreciar, <strong>la</strong> <strong>de</strong>scripció que fa es prou acurada; a més, hi posa una mica d’imaginació<br />
–per exemple, el llibre no duia cap etiqueta que especifiqués <strong>de</strong> què tractava, i ell s’imagina que<br />
és <strong>de</strong> natur<strong>als</strong>. Tot i això, no expressa que els fets ocorren l’un <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> l’altre.<br />
Alguns mots no s’entenen, però en general es pot copsar <strong>la</strong> i<strong>de</strong>a que transmet –algunes paraules<br />
no estan <strong>de</strong>l tot ben pronuncia<strong>de</strong>s (freguí, naturrà...) però s’entenen. Cal també fixar-se en <strong>la</strong><br />
construcció <strong>de</strong> <strong>la</strong> primera frase; no substitueix el mot sopar per un pronom sinó que el repeteix.<br />
Amb <strong>la</strong> pronominalització passa com amb <strong>la</strong> conjugació verbal: pels oients no és especialment<br />
difícil utilitzar-<strong>la</strong> correctament quan parlem, perquè l’hem après <strong>de</strong> manera espontània <strong>de</strong> tant<br />
sentir-ho; però entendre com funciona si no s’hi està familiaritzat és molt complicat. D’altra<br />
banda, <strong>la</strong> última part <strong>de</strong> l’oració no és correcta; hauria d’haver dit i per sopar ha fet patates<br />
fregi<strong>de</strong>s o i el sopar que ha fet són patates fregi<strong>de</strong>s. Semànticament tampoc acaba d’ésser c<strong>la</strong>ra,<br />
per bé que es pot interpretar que el sopar <strong>de</strong>l nen consisteix en peix i patates fregi<strong>de</strong>s.<br />
Pel que fa a <strong>la</strong> làmina 2, apareix un sintagma on el <strong>de</strong>terminant i el nom no concor<strong>de</strong>n en gènere<br />
(un llibreta); ja he dit anteriorment que aquest tipus d’errors són molt freqüents en les persones<br />
sor<strong>de</strong>s. Cal dir, a més, que <strong>la</strong> última frase no té verb. Aquest error el comet <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s (L’esco<strong>la</strong><br />
està tancada perquè festa).<br />
Cri<strong>de</strong>n l’atenció algunes expressions que també aprenem <strong>de</strong> manera espontània els oients;<br />
així, per exemple, Eric diu moltes pluges enlloc <strong>de</strong> plou molt: per bé que l’expressió que utilitza<br />
és correcta tant a nivell gramatical com semàntic, no s’utilitza.<br />
Evi<strong>de</strong>ntment, Eric també trebal<strong>la</strong> les seves restes auditives a <strong>la</strong> c<strong>la</strong>sse <strong>de</strong> Logopèdia; el<br />
sistema a seguir és el mateix que amb Martí: <strong>la</strong> professora es posa a darrera seu per evitar que li<br />
llegeixi els l<strong>la</strong>vis i pronuncia una <strong>de</strong> les frases que s’han trebal<strong>la</strong>t i que l’alumne té escrits en<br />
papers al damunt <strong>de</strong> <strong>la</strong> tau<strong>la</strong>. Ell ha d’assenya<strong>la</strong>r quina ha sentit. A Eric el treball auditiu li costa<br />
molt, fet que crida l’atenció si tenim en compte que el seu nivell <strong>de</strong> producció oral és prou bo.<br />
69