Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge ______ _ Èlia Casals Alsina
A continuació ofereixo el mateix quadre però corresponent al d’una nena sorda (Maria):
[a] [є] [ə] [e] [i] [o] [u]
De seguida ens adonarem que els formants del primer gràfic són més rics en harmònics (tenen un
major nombre de puntets vermells). Comparant un per un els fonemes observem que:
[a] L’oscil·lograma és força més gruixut en el cas de la nena sorda. Pel que fa a l’espectrograma,
les freqüències destacades (línies vermelles) tenen valors similars, per bé que en el cas de la nena
oient contenen més harmònics.
[є] La part central de l’oscil·lograma és molt semblant. Per contra, l’espectrograma presenta
algunes diferències. Per exemple, la freqüència aguda té molta més presència en el segon.
[ə] La similitud entre l’oscil·lograma de la nena sorda en aquest fonema i el de la nena oient en
el fonema anterior ([є]) demostren que la vocal neutra de la nena sorda té tendència a la obertura.
Així es corrobora en escoltar la gravació.
[i] No ens hem de fixat en la llargada de l’ona, ja que les dues [i] estan extretes de contextos
diferents. No obstant, sí que cal assenyalar les similituds i divergències que s’estableixen entre
els formants d’un i altre espectrograma. Mentre en el segon hi ha quatre franges de freqüències
destacades, en el primer es podria considerar que n’hi ha cinc. Ara bé, el dibuix que conformen
les franges que apareixen en els dos són molt similars: la més greu, gairebé planer; la segona i la
86