Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

More documents

Recommendations

Info

Audició i llenguatge ______ _ Èlia Casals Alsina 2.3 EL DIAGNÒSTIC És clau per a un correcte desenvolupament de les competències lingüístiques del nen sord que la seva deficiència sigui detectada el més aviat possible. Hi ha una sèrie de proves senzilles que es poden fer a casa per assegurar-nos que l’infant no pateix cap mena de disfunció auditiva. El guió d’aquestes proves serà inclòs a l’annex. La interpretació de les respostes del bebè als sons de la prova audiològica (pestanyeig, acceleració del ritme cardíac, etc) ha d’ésser molt prudent, ja que pot es deure a un coincidència o fins i tot als gustos de l’infant. Per exemple, els bebès oients no s’interessen pels tons purs i per tant no s’observa cap resposta en ells quan els escolten; per contra, sí que paren atenció a sèries rítmiques. S’ha de vigilar que l’objecte que produeix el so o soroll no estigui en el camp visual del pacient. També cal tenir en compte que l’atenció que dedica un nen oient a un estímul que es va repetint tendeix a disminuir fins a ésser nul·la. Cal consultar el pediatre o l’otorinolaringòleg, doncs, si el nen, durant els primers mesos de vida, només respon a sorolls ambientals molt forts, s’espanta si algú se li acosta per darrera i també si no balboteja o deixa de fer-ho. En cas de detectar una deficiència auditiva, el metge enviarà el cas al CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius) més proper; aquesta entitat especialitzada proporcionarà l’atenció educativa necessària per a les seves necessitats específiques. Es recomana que el nen sord i el seu entorn familiar es posin en contacte amb associacions d’afectats per tal d’establir relacions amb persones que passen per una situació similar. El protocol a seguir en la realització de proves per a diagnosticar la sordesa neonatal és diferent a cada comunitat autònoma. Algunes, entre les quals no hi trobem Catalunya, les fan a tots els nadons. Aquestes proves són importants, ja que estudien ambdues orelles i detecten els dèficits auditius bilaterals a partir dels 40 dB, de manera que es pot fer un diagnòstic definitiu i, abans que el nen tingui 6 mesos, es pot començar la intervenció. Tot i això, les proves són més exhaustives amb nadons amb factors de risc, que vénen a ser un 4% dels nounats. 12
Audició i llenguatge ______ _ Èlia Casals Alsina Aquests factors de risc són: Per a nens de fins a 28 dies Per a nens de 29 dies a 2 anys Història familiar de sordesa congènita o en la primera infància Infeccions intrauterines Malformacions craneofacials Meningitis bacteriana Infeccions que s’associïn a la hipoacúsia, com el xarampió Traumatisme cranial amb pèrdua de consciència o fractura cranial Pes en néixer menor als 1.500 grams Factors de risc neonatal que s’associïn a hipoacúsia Símptomes de la hipoacúsia Medicacions ototòxiques Meningitis bacteriana Depressió respiratòria severa en néixer progressiva (podria no haver estat detectada en néixer i aparèixer més tard) Símptomes de la hipoacúsia Medicacions ototòxiques Alteracions neurodegeneratives Otitis mitjana secretora recurrent o persistent Ventilació mecànica durant més de 5 dies Retard en l’adquisició del llenguatge Hiperbilirrubinèmia greu Per a determinar el grau de sordesa de l’infant, hi ha dos tipus de proves audiològiques. Les primeres són les anomenades objectives perquè no necessiten la col·laboració activa de l’infant. Algunes exploren les diverses parts de l’orella (la otoscòpia explora l’orella externa, la timpanometria la mitjana, i les Otoemissions Acústiques (OEA), la còclea), les PEAEE (Potencials Evocats Auditius d’Estat Estable) exploren la via auditiva fins al tronc cerebral per a delimitar el llindar auditiu per freqüències. D’altra banda, també hi ha l’audiometria, que és una prova de tipus subjectiu perquè requereix la col·laboració del nen. S’utilitza per a delimitar el llindar auditiu: l’aparell valora amb quina intensitat es detecta el so en les diferents freqüències. La representació gràfica de l’audiometria és l’audiograma, el qual informarà de la quantitat exacta de pèrdua auditiva per a cada freqüència. 13
Page 1 and 2: AUDICIÓ I LLENGUATGE L’ENSENYAME
Page 3 and 4: Audició i llenguatge ______ _ Èli
Page 11: Audició i llenguatge ______ _ Èli
Page 63 and 64:
Audició i llenguatge ______ _ Èli
Page 65 and 66:
Page 67 and 68:
Page 69 and 70:
Page 71 and 72:
Page 73 and 74:
Page 75 and 76:
Page 77 and 78:
Page 79 and 80:
Page 81 and 82:
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
Page 91 and 92:
Page 93 and 94:
Page 95 and 96:
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
Page 119 and 120:
Page 121 and 122:
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134:
Page 135 and 136:
Page 137 and 138:
137
Page 139 and 140:
ANNEX 7 139 En el llibre Panoràmic
Page 141 and 142:
filla no responia al timbre de la c
Page 143 and 144:
la mà al damunt dels llavis i de l
show all

Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?