Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Audició</strong> i <strong>llenguatge</strong> ______ _ Èlia Cas<strong>als</strong> Alsina<br />
Un <strong>de</strong>ls exercicis consisteix en reconèixer el fragment <strong>de</strong> l’embarbussament que diu <strong>la</strong><br />
professora.<br />
En alguna ocasió <strong>la</strong> professora li pregunta exactament què sent quan el<strong>la</strong> li diu les frases. Ell<br />
respon que es fixa en <strong>la</strong> s <strong>de</strong> està. Sabent això, <strong>la</strong> logopeda torna a pronunciar les frases però<br />
emfasitzant molt <strong>la</strong> s; aleshores Eric dubta entre les dues que tenen aquest fonema (està, gos).<br />
També es trebal<strong>la</strong> <strong>la</strong> distinció o/i; Eric explica que sent <strong>la</strong> primera més c<strong>la</strong>ra i gran, mentre que <strong>la</strong><br />
i li semb<strong>la</strong> més fosca i petita. A més, Eric explica que, per distingir les unes <strong>de</strong> les altres, es basa<br />
en <strong>la</strong> l<strong>la</strong>rgada <strong>de</strong> les frases.<br />
Quan Eric té dificultats en llegir una parau<strong>la</strong> nova, s’hi atura i <strong>la</strong> va pronunciant lletra per<br />
lletra; simultàniament, va disposant les lletres pronuncia<strong>de</strong>s amb l’alfabet dactilològic. Si<br />
finalment <strong>de</strong>scobreix que coneix <strong>la</strong> parau<strong>la</strong>, fa el signe corresponent; si no, <strong>la</strong> professora li<br />
ensenya quin és i li corregeix <strong>la</strong> pronunciació en cas que no sigui <strong>de</strong>l tot correcta.<br />
Alguns fonemes o mots concrets amb els que Eric té problemes són:<br />
- La [t ∫] en el context <strong>de</strong>l mot migdia, en el qual pateix una sonorització –en d’altres no.<br />
- La [r] simple; totes les pronuncia múltiples. En algunes ocasions, l’eli<strong>de</strong>ix (m’agada, pa*a-<strong>la</strong>,<br />
s’atu*a, cu*a). Probablement això ho fa perquè és conscient que no ha <strong>de</strong> ser múltiple i intenta<br />
suavitzar-<strong>la</strong>.<br />
- Les [l] també li costen; troba dificultats, per exemple, en <strong>la</strong> parau<strong>la</strong> Pau<strong>la</strong> –fa una pausa entre<br />
<strong>la</strong> u i <strong>la</strong> l.<br />
- Tot i que no té problemes en pronunciar xics, tics, mics, sí que en té amb cucs, que acaba amb<br />
el mateix fonema [ks]. Enlloc d’això pronuncia cuques.<br />
- Té dificultats en pronunciar <strong>la</strong> parau<strong>la</strong> truita; enlloc d’això diu turta.<br />
- També li costa el mot canya, que substitueix per canxa i, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> trebal<strong>la</strong>r-lo, per canna.<br />
- A <strong>la</strong> parau<strong>la</strong> perquè hi posa un accent fora <strong>de</strong> lloc, <strong>de</strong> manera que pronuncia [pεřkə] amb accent<br />
a <strong>la</strong> primera síl·<strong>la</strong>ba. Aquest canvi <strong>de</strong> <strong>la</strong> síl·<strong>la</strong>ba tònica també el fa en altres paraules, com<br />
Mònica; ell hi fa un accent a <strong>la</strong> última síl·<strong>la</strong>ba, per bé que segueix fent una vocal neutra. De<br />
vega<strong>de</strong>s, a part <strong>de</strong> fer els accents en el lloc incorrecte Eric fa pauses entre algunes <strong>de</strong> les síl·<strong>la</strong>bes<br />
d’una parau<strong>la</strong>; per exemple: pre – miat.<br />
- Alguna vegada pronuncia guerro enlloc <strong>de</strong> gerro, però corregeix <strong>de</strong> seguida quan <strong>la</strong> professora<br />
li fa parar atenció.<br />
- Enlloc <strong>de</strong> crescut, Eric pronuncia alguna cosa semb<strong>la</strong>nt a greixut.<br />
70