Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge ______ _ Èlia Casals Alsina
Un dels exercicis consisteix en reconèixer el fragment de l’embarbussament que diu la
professora.
En alguna ocasió la professora li pregunta exactament què sent quan ella li diu les frases. Ell
respon que es fixa en la s de està. Sabent això, la logopeda torna a pronunciar les frases però
emfasitzant molt la s; aleshores Eric dubta entre les dues que tenen aquest fonema (està, gos).
També es treballa la distinció o/i; Eric explica que sent la primera més clara i gran, mentre que la
i li sembla més fosca i petita. A més, Eric explica que, per distingir les unes de les altres, es basa
en la llargada de les frases.
Quan Eric té dificultats en llegir una paraula nova, s’hi atura i la va pronunciant lletra per
lletra; simultàniament, va disposant les lletres pronunciades amb l’alfabet dactilològic. Si
finalment descobreix que coneix la paraula, fa el signe corresponent; si no, la professora li
ensenya quin és i li corregeix la pronunciació en cas que no sigui del tot correcta.
Alguns fonemes o mots concrets amb els que Eric té problemes són:
- La [t ∫] en el context del mot migdia, en el qual pateix una sonorització –en d’altres no.
- La [r] simple; totes les pronuncia múltiples. En algunes ocasions, l’elideix (m’agada, pa*a-la,
s’atu*a, cu*a). Probablement això ho fa perquè és conscient que no ha de ser múltiple i intenta
suavitzar-la.
- Les [l] també li costen; troba dificultats, per exemple, en la paraula Paula –fa una pausa entre
la u i la l.
- Tot i que no té problemes en pronunciar xics, tics, mics, sí que en té amb cucs, que acaba amb
el mateix fonema [ks]. Enlloc d’això pronuncia cuques.
- Té dificultats en pronunciar la paraula truita; enlloc d’això diu turta.
- També li costa el mot canya, que substitueix per canxa i, després de treballar-lo, per canna.
- A la paraula perquè hi posa un accent fora de lloc, de manera que pronuncia [pεřkə] amb accent
a la primera síl·laba. Aquest canvi de la síl·laba tònica també el fa en altres paraules, com
Mònica; ell hi fa un accent a la última síl·laba, per bé que segueix fent una vocal neutra. De
vegades, a part de fer els accents en el lloc incorrecte Eric fa pauses entre algunes de les síl·labes
d’una paraula; per exemple: pre – miat.
- Alguna vegada pronuncia guerro enlloc de gerro, però corregeix de seguida quan la professora
li fa parar atenció.
- Enlloc de crescut, Eric pronuncia alguna cosa semblant a greixut.
70