Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge ______ _ Èlia Casals Alsina
2.6 CONNOTACIONS DE LA PARAULA SORDMUT. LA SORDESA
ENTESA COM UN TRET LINGÜÍSTIC
Fins el 1965, el DNI de les persones sordes les etiquetava de subnormal. El nom mut és gairebé
sinònim, en moltes llengües, d’imbècil (kofós en grec, o dumb en anglès, en són alguns
exemples). A Equador es fa referència als muts com upa, que també significa babau; aquesta
paraula prové de opa, que vol dir neci. Cal remarcar que totes aquestes paraules tan sols són
aplicades als sords a natura (de naixement), que són els que no poden adquirir el llenguatge oral
espontàniament. Hervás proposà, però, el terme sordmut per a sords prelocutius, que apareix per
primera vegada en un diccionari més d’un segle després, el 1919. A partir dels anys 70, es
comencen a buscar termes alternatius al mot sordmut per ésser aquest poc precís –fou rebutjat
pels mateixos sords perquè, de fet, sí que podien arribar a parlar; així, són denominats deficients
auditius, hipoacúsics o, en el cas de sordeses totals, anacúsics: així consta als actuals DNI.
També es pot recórrer a la paraula signant per a tots aquells que saben comunicar-se en
llenguatge de signes, per bé que no tenen per què ésser sords. Aquest és un sistema comunicatiu
molt antic i ric. I és que, de fet, ja en el llibre de Beda, de principis del segle VIII, apareixen
posicions dactilològiques que representen els números de l’1 fins al milió, i fins i tot frases. Amb
l’aparició del sistema signat van formar una comunitat a part, comunicant-se amb un llenguatge
sense llengua.
Molt sovint no som conscients del que representa per a molts sords comunicar-se signant: és allò
que els engloba en una comunitat amb uns trets lingüístics i de relació amb l’entorn diferenciats;
fins i tot es pot dir que comparteixen una història comuna. Segons Núria Silvestre Benach,
catedràtica de Psicologia Evolutiva i de l’Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona, per
a l’oient és molt saludable trobar-se amb un grup de persones sordes que es comuniquen
gestualment, ja que l’obliga a posar-se al lloc de la persona sorda.
Paradoxalment, el concepte de sordmut se segueix representant en llenguatge de signes,
col·locant l’índex successivament a l’orella i a la boca.
23