Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Audició</strong> i <strong>llenguatge</strong> ______ _ Èlia Cas<strong>als</strong> Alsina<br />
2.6 CONNOTACIONS DE LA PARAULA SORDMUT. LA SORDESA<br />
ENTESA COM UN TRET LINGÜÍSTIC<br />
Fins el 1965, el DNI <strong>de</strong> les persones sor<strong>de</strong>s les etiquetava <strong>de</strong> subnormal. El nom mut és gairebé<br />
sinònim, en moltes llengües, d’imbècil (kofós en grec, o dumb en anglès, en són alguns<br />
exemples). A Equador es fa referència <strong>als</strong> muts com upa, que també significa babau; aquesta<br />
parau<strong>la</strong> prové <strong>de</strong> opa, que vol dir neci. Cal remarcar que totes aquestes paraules tan sols són<br />
aplica<strong>de</strong>s <strong>als</strong> <strong>sords</strong> a natura (<strong>de</strong> naixement), que són els que no po<strong>de</strong>n adquirir el <strong>llenguatge</strong> oral<br />
espontàniament. Hervás proposà, però, el terme sordmut per a <strong>sords</strong> prelocutius, que apareix per<br />
primera vegada en un diccionari més d’un segle <strong>de</strong>sprés, el 1919. A partir <strong>de</strong>ls anys 70, es<br />
comencen a buscar termes alternatius al mot sordmut per ésser aquest poc precís –fou rebutjat<br />
pels mateixos <strong>sords</strong> perquè, <strong>de</strong> fet, sí que podien arribar a par<strong>la</strong>r; així, són <strong>de</strong>nominats <strong>de</strong>ficients<br />
auditius, hipoacúsics o, en el cas <strong>de</strong> sor<strong>de</strong>ses tot<strong>als</strong>, anacúsics: així consta <strong>als</strong> actu<strong>als</strong> DNI.<br />
També es pot recórrer a <strong>la</strong> parau<strong>la</strong> signant per a tots aquells que saben comunicar-se en<br />
<strong>llenguatge</strong> <strong>de</strong> signes, per bé que no tenen per què ésser <strong>sords</strong>. Aquest és un sistema comunicatiu<br />
molt antic i ric. I és que, <strong>de</strong> fet, ja en el llibre <strong>de</strong> Beda, <strong>de</strong> principis <strong>de</strong>l segle VIII, apareixen<br />
posicions dactilològiques que representen els números <strong>de</strong> l’1 fins al milió, i fins i tot frases. Amb<br />
l’aparició <strong>de</strong>l sistema signat van formar una comunitat a part, comunicant-se amb un <strong>llenguatge</strong><br />
sense llengua.<br />
Molt sovint no som conscients <strong>de</strong>l que representa per a molts <strong>sords</strong> comunicar-se signant: és allò<br />
que els engloba en una comunitat amb uns trets lingüístics i <strong>de</strong> re<strong>la</strong>ció amb l’entorn diferenciats;<br />
fins i tot es pot dir que comparteixen una història comuna. Segons Núria Silvestre Benach,<br />
catedràtica <strong>de</strong> Psicologia Evolutiva i <strong>de</strong> l’Educació a <strong>la</strong> Universitat Autònoma <strong>de</strong> Barcelona, per<br />
a l’oient és molt saludable trobar-se amb un grup <strong>de</strong> persones sor<strong>de</strong>s que es comuniquen<br />
gestualment, ja que l’obliga a posar-se al lloc <strong>de</strong> <strong>la</strong> persona sorda.<br />
Paradoxalment, el concepte <strong>de</strong> sordmut se segueix representant en <strong>llenguatge</strong> <strong>de</strong> signes,<br />
col·locant l’ín<strong>de</strong>x successivament a l’orel<strong>la</strong> i a <strong>la</strong> boca.<br />
23