Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge ______ _ Èlia Casals Alsina
4- El mot Gertrudis presenta un grup consonàntic complex. D’altra banda, vaig contraposar
el grup ge d’aquesta paraula amb el gue de guenya amb la intenció d’observar si els nens
sabien distingir quan calia pronunciar [g] i quan
D’altra banda, volia comprovar si comprenien que la dièresi obliga a pronunciar la u; per
comparar un cas en el que s’ha de pronunciar i un que no, vaig posar en una mateixa frase la
paraula guenya i paraigües –per bé que aquesta última potser seria més adequada en singular,
donat el context. Volia, per últim, fixar-me en la r final de mullar, que ha d’ésser muda, així
com en el dígraf ll, que Eric llegeix com si fos una sola l.
És també interessant veure com és pronunciada la i de duia, ja que actua com a
semiconsonant. Per exemple, Susanna es recolza en la i, de manera que aquesta té el so de
quan actua com a vocal.
M’he adonat que els nens tenen força dificultats en distingir quan cal pronunciar
i quan [g]
5- La primera part de la frase, la meva intenció era que els nens fessin una diferència
fonètica entre rossa i rosa; la primera ha d’ésser pronunciada amb [s] i la segona amb [z].
L’alumne que millor fa aquesta diferència és Eric. A la segona part, el que volia
comparar era si distingien la [ə] de terrat de la [ε] de terra. Aquesta diferència rau en la
posició de la síl·laba tònica, que els oients reconeixem espontàniament perquè des de
sempre hi hem notat l’accent. Per als sords, ve a ser com per a nosaltres una llengua
estrangera –sovint no sabem quina és la síl·laba tònica. D’altra banda, volia comparar
també les r simples i múltiples (pera/terra o terrat, respectivament). Les altres dues
lletres que trobava interessant d’introduir són la h i la ç. Pel que fa a aquesta segona, és
curiós com Maria la pronuncia prou bé, tenint en compte que es tracta del mateix so que
s; en canvi, aquesta lletra la sol pronunciar amb [∫]. Sí que fan correctament la distinció
[r] / [ř], però no la de les e ofertes, tancades i neutres.
6- A part del grup bl de l’últim mot, el que volia treballar amb aquesta frase era l’entonació
interrogativa, que en la majoria de les seves lectures no es percep.
7- En aquest cas és l’entonació exclamativa el que es treballa. També els mots vehement
(per la h que té enmig), admetia (pel grup dm) i rèplica (per ésser esdrúixola i presentar,
99