Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge ______ _ Èlia Casals Alsina
Fonètica, audició i estructura del llenguatge: Com he dit anteriorment, el nivell de producció oral
de Martí és molt limitat. Amb tot, a la classe de Logopèdia –assignatura individual que tots els
alumnes fan tres cops a la setmana en sessions de mitja hora –no es treballa tant aquest aspecte
com d’altres de més bàsics i importants que l’alumne tampoc ha assolit. Es tracta de temes
relacionats amb l’estructura del llenguatge, partícules concretes (temporals, comparatives, etc),
connectors per ordenar una seqüència de fets en el temps...
Les classes de Logopèdia, obligatòries des del primer fins a l’últim curs escolar (fins i tot per
alumnes que gaudeixen d’una escolarització compartida o integradora), són un mitjà per a poder
centrar l’atenció en aspectes que a la classe col·lectiva és impossible de treballar; el nen pot
rebre, en sessions curtes però intenses de mitja hora, un tracte individualitzat. Així, la professora
podrà entretenir-se més en una paraula o un fonema concret que l’alumne té dificultats a
pronunciar, en un concepte o en una partícula gramatical que encara no ha après, etc. Aquí rau la
importància que les classes siguin individuals. Les sessions, curtes però intenses, no s’allarguen
més de mitja hora perquè les classes de Logopèdia requereixen força esforç per part de l’alumne,
que ha d’estar en tot moment concentrat en allò que més li costa, i servint-se del llenguatge oral;
allargar-les seria infructuós, ja que els nens deixarien d’estar el màxim d’atents. No oblidem que
els nens sords han de fer un esforç per parlar i per escoltar. Sempre s’estructuren en dues parts; a
la primera es treballen aspectes concrets del llenguatge i es posa especial èmfasi a una correcta
producció oral de l’alumne. A la segona, es treballen les restes auditives del nen. Això no és res
més que intentar que l’alumne sigui conscient quan hi ha un so i quan no, en primer lloc; quan
això està assolit, el nen ha d’anar un pas més enllà i aprendre a desxifrar el que li estant dient. Es
podria dir, doncs, que se l’ha d’ensenyar a escoltar. L’últim esglaó és que el nen en comprengui
el significat. Es construeix, doncs, un programa semblant al següent esquema:
60