Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Audició</strong> i <strong>llenguatge</strong> ______ _ Èlia Cas<strong>als</strong> Alsina<br />
característica seva (serrell, cua <strong>de</strong> cabells...). Tots són <strong>sords</strong> profunds excepte Susanna, que, <strong>de</strong><br />
fet, és <strong>la</strong> que par<strong>la</strong> <strong>de</strong> manera més entenedora.<br />
Hi ha dos factors que entorpeixen <strong>la</strong> dinàmica <strong>de</strong> <strong>la</strong> c<strong>la</strong>sse: <strong>la</strong> poca feina que, en general, els <strong>nens</strong><br />
fan a casa; i <strong>la</strong> gran diversitat <strong>de</strong> nivells que s’estableix entre l’un i l’altre. Algunes <strong>de</strong> les<br />
observacions que he anotat són:<br />
En general<br />
• Els costa llegir noms l<strong>la</strong>rgs, com per exemple Serra<strong>la</strong>da Transversal. Partint d’aquest mateix<br />
exemple, cal dir que també els és difícil <strong>de</strong> pronunciar dues consonants segui<strong>de</strong>s; així diuen<br />
[tər ənz βərsál] o [pərəliturál]<br />
• No segueixen les normes <strong>de</strong> concordança <strong>de</strong> gènere ni nombre; Eric, per exemple, li pregunta<br />
a <strong>la</strong> professora Estàs enfadat?, o Susanna diu que hi ha moltes rius petits.<br />
• No empren els articles.<br />
• Inverteixen l’ordre <strong>de</strong> les paraules (sobretot Maria).<br />
• No tenen c<strong>la</strong>r <strong>la</strong> funció d’algunes paraules; així, utilitzen preposicions quan hi hauria d’haver<br />
articles o conjuncions i viceversa.<br />
• Les oposicions fonològiques (dos mots que només es distingeixen per un so) po<strong>de</strong>n ser font<br />
<strong>de</strong> confusions.<br />
• Tenen seriosos problemes <strong>de</strong> comprensió lectora. Quan, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> llegir un text, se’ls<br />
p<strong>la</strong>ntegen algunes preguntes, sovint busquen <strong>la</strong> parau<strong>la</strong> c<strong>la</strong>u <strong>de</strong> <strong>la</strong> pregunta en el text i copien tota<br />
<strong>la</strong> frase, <strong>de</strong> manera que no sempre s’ajusta <strong>la</strong> resposta al que es <strong>de</strong>manava.<br />
• El tema <strong>de</strong>ls rius els ha quedat molt fàcilment; els noms els són prou fàcils. Tot i això, els<br />
costen els conceptes més “abstractes”, com <strong>de</strong>sembocadura o cabal.<br />
• Confonen el concepte <strong>de</strong> dividit en (per exemple: els Pirineus es divi<strong>de</strong>ixen en pre-Pirineus i<br />
Pirineu Axial) i exemple (un exemple <strong>de</strong> muntanya <strong>de</strong>l Pirineu Axial és <strong>la</strong> Pica d’Estats).<br />
Val a dir que se’ls procura donar estímuls positius i eliminar <strong>la</strong> competitivitat.<br />
Martí<br />
• Li costa pronunciar <strong>la</strong> r múltiple. Per ensenyar-li com ha d’ésser <strong>la</strong> vibració, <strong>la</strong> professora li<br />
fa tocar el seu coll perquè ho imiti.<br />
• De vega<strong>de</strong>s confon <strong>la</strong> pronunciació d’algunes grafies (per exemple, pronuncia [kə] enlloc <strong>de</strong><br />
[sə] en llegir el conjunt ce).<br />
74