27.04.2013 Views

Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

<strong>Audició</strong> i <strong>llenguatge</strong> ______ _ Èlia Cas<strong>als</strong> Alsina<br />

característica seva (serrell, cua <strong>de</strong> cabells...). Tots són <strong>sords</strong> profunds excepte Susanna, que, <strong>de</strong><br />

fet, és <strong>la</strong> que par<strong>la</strong> <strong>de</strong> manera més entenedora.<br />

Hi ha dos factors que entorpeixen <strong>la</strong> dinàmica <strong>de</strong> <strong>la</strong> c<strong>la</strong>sse: <strong>la</strong> poca feina que, en general, els <strong>nens</strong><br />

fan a casa; i <strong>la</strong> gran diversitat <strong>de</strong> nivells que s’estableix entre l’un i l’altre. Algunes <strong>de</strong> les<br />

observacions que he anotat són:<br />

En general<br />

• Els costa llegir noms l<strong>la</strong>rgs, com per exemple Serra<strong>la</strong>da Transversal. Partint d’aquest mateix<br />

exemple, cal dir que també els és difícil <strong>de</strong> pronunciar dues consonants segui<strong>de</strong>s; així diuen<br />

[tər ənz βərsál] o [pərəliturál]<br />

• No segueixen les normes <strong>de</strong> concordança <strong>de</strong> gènere ni nombre; Eric, per exemple, li pregunta<br />

a <strong>la</strong> professora Estàs enfadat?, o Susanna diu que hi ha moltes rius petits.<br />

• No empren els articles.<br />

• Inverteixen l’ordre <strong>de</strong> les paraules (sobretot Maria).<br />

• No tenen c<strong>la</strong>r <strong>la</strong> funció d’algunes paraules; així, utilitzen preposicions quan hi hauria d’haver<br />

articles o conjuncions i viceversa.<br />

• Les oposicions fonològiques (dos mots que només es distingeixen per un so) po<strong>de</strong>n ser font<br />

<strong>de</strong> confusions.<br />

• Tenen seriosos problemes <strong>de</strong> comprensió lectora. Quan, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> llegir un text, se’ls<br />

p<strong>la</strong>ntegen algunes preguntes, sovint busquen <strong>la</strong> parau<strong>la</strong> c<strong>la</strong>u <strong>de</strong> <strong>la</strong> pregunta en el text i copien tota<br />

<strong>la</strong> frase, <strong>de</strong> manera que no sempre s’ajusta <strong>la</strong> resposta al que es <strong>de</strong>manava.<br />

• El tema <strong>de</strong>ls rius els ha quedat molt fàcilment; els noms els són prou fàcils. Tot i això, els<br />

costen els conceptes més “abstractes”, com <strong>de</strong>sembocadura o cabal.<br />

• Confonen el concepte <strong>de</strong> dividit en (per exemple: els Pirineus es divi<strong>de</strong>ixen en pre-Pirineus i<br />

Pirineu Axial) i exemple (un exemple <strong>de</strong> muntanya <strong>de</strong>l Pirineu Axial és <strong>la</strong> Pica d’Estats).<br />

Val a dir que se’ls procura donar estímuls positius i eliminar <strong>la</strong> competitivitat.<br />

Martí<br />

• Li costa pronunciar <strong>la</strong> r múltiple. Per ensenyar-li com ha d’ésser <strong>la</strong> vibració, <strong>la</strong> professora li<br />

fa tocar el seu coll perquè ho imiti.<br />

• De vega<strong>de</strong>s confon <strong>la</strong> pronunciació d’algunes grafies (per exemple, pronuncia [kə] enlloc <strong>de</strong><br />

[sə] en llegir el conjunt ce).<br />

74

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!