Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Audició</strong> i <strong>llenguatge</strong> ______ _ Èlia Cas<strong>als</strong> Alsina<br />
Els criteris en els que em vaig basar per a redactar cadascuna <strong>de</strong> les frases són els següents:<br />
1- Era una frase trebal<strong>la</strong>da a c<strong>la</strong>sse <strong>de</strong>l Medi Social. La intenció era observar si els era més<br />
senzill <strong>de</strong> llegir una oració força trebal<strong>la</strong>da que una <strong>de</strong> nova. La conclusió a <strong>la</strong> que<br />
he<br />
arribat és que sí, però tan sols lleugerament. Com es veurà a continuació, en <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong><br />
casos aquesta és una <strong>de</strong> les frases que resulten més entenedores <strong>als</strong> que l’escolten.<br />
2- Volia comprovar si coneixien <strong>la</strong> diferència que s’estableix entre com s’escriuen alguns<br />
mots i <strong>la</strong> manera com els pronunciem; així, Joan s’escriu amb una o que s’ha <strong>de</strong> llegir<br />
com [u], i <strong>la</strong> r <strong>de</strong> por emmu<strong>de</strong>ix. Pel que fa a aquesta segona parau<strong>la</strong>, <strong>la</strong> vaig posar en dos<br />
contextos diferents –seguida <strong>de</strong> vocal o <strong>de</strong> consonant –per anotar si els <strong>nens</strong> feien<br />
correctament l’emmudiment en ambdós casos. Per últim, vaig buscar mots que tinguessin<br />
el dígraf ny, que pot resultar complicat. Un d’aquests mots té a més una altra singu<strong>la</strong>ritat<br />
important: el guionet.<br />
Excepte en Martí, tots els alumnes fan una [u] en <strong>la</strong> primera síl·<strong>la</strong>ba <strong>de</strong> Joan. Tan sols<br />
Eric pronuncia <strong>la</strong> r final<br />
<strong>de</strong>l mot por, i ho fa en les dues ocasions. Molts d’ells tenen<br />
problemes amb les s a final <strong>de</strong> mot –inverteixen les lletres (Eric, per exemple, diu<br />
aranyse enlloc d’aranyes), <strong>la</strong> pronuncien gairebé com una z castel<strong>la</strong>na (Martí) o<br />
simplement l’eli<strong>de</strong>ixen (Susanna i Maria). Pel que fa al mot penya-segats, és important<br />
assenya<strong>la</strong>r com Susanna el llegeix com si es tractés <strong>de</strong> dues paraules diferents, ja que fa<br />
una pausa força l<strong>la</strong>rga on hi ha el guionet.<br />
3- L’interès rau en les partícules compostes <strong>de</strong><br />
dues consonants segui<strong>de</strong>s (Car<strong>la</strong>, crosta...),<br />
que, com he comentat anteriorment, a vega<strong>de</strong>s presenten alguna dificultat per a aquests<br />
<strong>nens</strong>. La parau<strong>la</strong> queixa també fou objecte d’estudi: volia comprovar si ometien<br />
pronunciar <strong>la</strong> u i <strong>la</strong> i, que han d’ésser mu<strong>de</strong>s.<br />
Efectivament, a tots els costa pronunciar les paraules Car<strong>la</strong> i crosta, cosa que es percep<br />
en escoltar-los. Pel que fa al mot queixa, els alumnes saben que, en el grup que <strong>la</strong> u ha<br />
d’ésser muda, però gairebé tots pronuncien <strong>la</strong> i <strong>de</strong>l dígraf ix, que també ho hauria d’ésser.<br />
98