27.04.2013 Views

Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

<strong>Audició</strong> i <strong>llenguatge</strong> ______ _ Èlia Cas<strong>als</strong> Alsina<br />

Els criteris en els que em vaig basar per a redactar cadascuna <strong>de</strong> les frases són els següents:<br />

1- Era una frase trebal<strong>la</strong>da a c<strong>la</strong>sse <strong>de</strong>l Medi Social. La intenció era observar si els era més<br />

senzill <strong>de</strong> llegir una oració força trebal<strong>la</strong>da que una <strong>de</strong> nova. La conclusió a <strong>la</strong> que<br />

he<br />

arribat és que sí, però tan sols lleugerament. Com es veurà a continuació, en <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong><br />

casos aquesta és una <strong>de</strong> les frases que resulten més entenedores <strong>als</strong> que l’escolten.<br />

2- Volia comprovar si coneixien <strong>la</strong> diferència que s’estableix entre com s’escriuen alguns<br />

mots i <strong>la</strong> manera com els pronunciem; així, Joan s’escriu amb una o que s’ha <strong>de</strong> llegir<br />

com [u], i <strong>la</strong> r <strong>de</strong> por emmu<strong>de</strong>ix. Pel que fa a aquesta segona parau<strong>la</strong>, <strong>la</strong> vaig posar en dos<br />

contextos diferents –seguida <strong>de</strong> vocal o <strong>de</strong> consonant –per anotar si els <strong>nens</strong> feien<br />

correctament l’emmudiment en ambdós casos. Per últim, vaig buscar mots que tinguessin<br />

el dígraf ny, que pot resultar complicat. Un d’aquests mots té a més una altra singu<strong>la</strong>ritat<br />

important: el guionet.<br />

Excepte en Martí, tots els alumnes fan una [u] en <strong>la</strong> primera síl·<strong>la</strong>ba <strong>de</strong> Joan. Tan sols<br />

Eric pronuncia <strong>la</strong> r final<br />

<strong>de</strong>l mot por, i ho fa en les dues ocasions. Molts d’ells tenen<br />

problemes amb les s a final <strong>de</strong> mot –inverteixen les lletres (Eric, per exemple, diu<br />

aranyse enlloc d’aranyes), <strong>la</strong> pronuncien gairebé com una z castel<strong>la</strong>na (Martí) o<br />

simplement l’eli<strong>de</strong>ixen (Susanna i Maria). Pel que fa al mot penya-segats, és important<br />

assenya<strong>la</strong>r com Susanna el llegeix com si es tractés <strong>de</strong> dues paraules diferents, ja que fa<br />

una pausa força l<strong>la</strong>rga on hi ha el guionet.<br />

3- L’interès rau en les partícules compostes <strong>de</strong><br />

dues consonants segui<strong>de</strong>s (Car<strong>la</strong>, crosta...),<br />

que, com he comentat anteriorment, a vega<strong>de</strong>s presenten alguna dificultat per a aquests<br />

<strong>nens</strong>. La parau<strong>la</strong> queixa també fou objecte d’estudi: volia comprovar si ometien<br />

pronunciar <strong>la</strong> u i <strong>la</strong> i, que han d’ésser mu<strong>de</strong>s.<br />

Efectivament, a tots els costa pronunciar les paraules Car<strong>la</strong> i crosta, cosa que es percep<br />

en escoltar-los. Pel que fa al mot queixa, els alumnes saben que, en el grup que <strong>la</strong> u ha<br />

d’ésser muda, però gairebé tots pronuncien <strong>la</strong> i <strong>de</strong>l dígraf ix, que també ho hauria d’ésser.<br />

98

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!