Audició i llenguatge. L'ensenyament de la parla als nens sords

la mà al damunt dels llavis i de la gola. Aquesta tècnica, que consisteix a interpretar les
vibracions que es produeixen en aquests dos llocs en parlar, es coneix com a mètode Tadoma, i
és dominada per molt poques persones. Concretament, cal posar el polze en els llavis de la
persona que parla, el dit petit al llarg de la mandíbula i els altres al damunt de la galta i la gola;
es poden utilitzar les dues mans.
Quatre anys més tard, Helen i Anna recolzaren el projecte de Wright i Humason d’instal·lar una
escola per a sords a Nova York, i hi col·laboraren donant-hi classes. Més endavant, quan Helen
comptava amb vint anys d’edat, aconseguí una plaça a la Universitat de Radcliffe: era la primera
persona sordcega que accedia als estudis superiors. Foren uns temps difícils tant per a Helen com
per a la seva institutriu, qui va perdre molta visió a causa dels sobreesforços. En aquella època
l’alumna començà a escriure el seu primer llibre –una biografia titulada My life (La historia de
mi vida) –que es publicà el 1903. Un any després Helen es va graduar. D’altra banda, la
professora es va casar amb Juan Macy, que havia revisat i corregit la novel·la de Keller. Els tres
van anar a viure junts, i Helen va escriure un nou llibre (El mundo en el que vivo) en el que
parlava dels seus pensaments.
Al llarg dels anys següents, Helen i Anna van oferir un conjunt de xerrades i conferències arreu
del món sobre tot el que havien viscut juntes : Helen ho lletrejava manualment a Anna i aquesta
ho feia oralment al públic. A través d’aquestes conferències, Helen volia transmetre un missatge
d’esperança a tots els que passaven per situacions difícils. I qui millor que ella per fer-ho?
Helen i Anna lluitaven perquè els drets de les persones sordcegues fossin respectats, i perquè
aquestes no fossin recloses en asils. D’altra banda, Keller també es veié involucrada en altres
aspectes de caire social: lluità constantment pels drets de les dones i també pels dels treballadors.
Polly Thompson substituí a Anna en el rol d’institutriu i companya de viatges quan aquesta va
emmalaltir el 1922. Després de morir Anna Sullivan, la seva alumna començà el llibre Teacher,
però es cremà en un incendi. Anys més tard el tornaria a escriure.
El 1953 es va gravar el documental La invencible sobre la vida de Helen; va guanyar el premi de
l’Acadèmia com a millor documental de llarga duració. Al llarg dels anys, altres pel·lícules han
abordat la interessant vida de Helen Keller. A més, alguns escriptors (Dorothy Hermann, Ricardh
and Martin Harity, Nigel Hunter...) han publicat la seva biografia.
143